Josep Maseras i Bertran

Josep Maseras i Bertran (Montblanc, 19 de març del 1904 - Blancafort, 21 de novembre del 1965) va ser un músic i compositor català.[1]

Infotaula de personaJosep Maseras i Bertran
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Josep Maseras pertangué a una nodrida família de músics:

  • El seu pare, Gumersind Maseras i Domingo [Nota 1]
  • El seu oncle Llorenç [Nota 2]
  • Un altre oncle, Joan, Joanot Tallacols [Nota 3]
  • El seu germà Gumersind Maseras i Bertran [Nota 4]
  • Els seus cosins germans Ramon [Nota 5] i Josep Maria Maseras i Ferré [Nota 6][Nota 7]
  • Un altre familiar (cosí ?): Maties, o Macià, Maseras i Farriol [Nota 8]

Estudià música [17] amb el també montblanquí Jaume Escoté i Òdena. Fou Secretari interí [18] de l'ajuntament de Montblanc (1935); secretari del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Montblanc (1936) i responsable d'Acció Social [19] del Comitè Antifeixista de Montblanc (1936). En acabar la guerra civil espanyola, el 26 de juny del 1939 [20] va set sotmès a consell de guerra.

Tocà el tible a la cobla Els Montblanquins i fou instrumentista de les orquestres La Vella, Maseras i Ritmo y Melodia. També tocà d'acompanyant en projeccions de cinema [11] al cinema de l'Espluga de Francolí. Dirigí el cor El Pensament (1935), l'Orfeó del Casal Montblanquí (1947-50) i, durant set anys, la Coral Espluguina. Fou professor de música i presidí (1964) el Grup Sardanista del Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca. Com a compositor, a més d'alguns ballables i músiques per a esbart dansaire, va escriure principalment sardanes, de les quals se n'hi atribueixen [1] més de 50. Per la sardana La dama robada guanyà el Premi Ramon Serrat del Concurs Barcino de l'any 1956.

L'Orquestra MaserasModifica

L'orquestra o orquestrina Maseras, també coneguda com Els Blaus, actuà en el període previ a la guerra civil, del 1925 al 1936. Es formà amb músics que havien tocat a la històrica orquestra montblanquina La Vella, i tingué l'origen en un quartet, quintet a partir del 1922, que s'aniria ampliant progressivament fins a tocar com a cobla-orquestra el 1933, succeint la cobla-orquestra Els Montblanquins, dissolta el 1932.

A l'any 1935 en formaven part Ramon Pedrol ["Ramon Joanot"] (trombó), Eloi Dalmau Marsal (helicó), Josep Maseras Bertran (saxo tenor), Anton Guarro Cortés (saxo alt), Ramon Maseras Farré (bateria) i Gumersind Maseras Bertran (piano i director). Altres músics que l'integraren al llarg de la seva història foren Josep Comes i Huguet (del 1929 al 1934); Maties Domingo (trompeta); Josep Gomis i Domínguez (pianista); Ramon Martí i Civit; Joan Martorell (bateria); Llorenç Maseras i Domingo (saxòfon); Josep Roig (clarinet); Tomàs Rosselló i Comas (cornetí i trompeta); Josep Maria Rosselló i Civit (trombó i fiscorn) [21][1]

Obres de Josep MaserasModifica

  • Ball de nans de Montblanc
  • Cançons de sempre
  • Juanita la negra, mambo-guaracha (1953), lletra de J. Morín; música i arranjament de Josep Maseras
  • Pomell de cançons
  • Te conviene trabajar, guaracha cómica (1961), lletra i música de Josep Maseras
  • Un poco, poco, guaracha (1961), lletra i música de Josep Maseras
  • Altres peces de música de ball: Jeep de mando; La niña de doña Pancha; Soria el grande
  • Harmonitzacions de cançons populars: L'Alabau; Cançó de traginers; La filadora; Isabel; El príncep mariner [1][22]

SardanesModifica

Selecció [23][1][22]

  • Les bugaderetes
  • Casal Montblanquí (1962), enregistrada
  • Catalunya, sardana cantada
  • La dama robada (1956), premi Ramon Serrat al Concurs Barcino del 1956
  • El fatxenda de l'aplec, obligada de tenora, enregistrada
  • La Font del Reboll
  • Migdia, sardana cantada
  • Montblanquina
  • La petita Roseta, dedicada a la seva filla
  • La rateta presumida (1954)
  • Saltironant (1961), enregistrada
  • Sempre Joia Catalana (1955)
  • Tal dia farà un any
  • La vall dels lledoners (1955)
  • Vol d'estornells

EnregistramentsModifica

NotesModifica

  1. Gumersind Maseras i Domingo (Montblanc, 9 de març de 1880 - Montblanc, 5 de desembre del 1932) fou un espardenyer [2] i músic montblanquí, instrumentista de cornetí i violí, que, juntament amb Francesc Ferrer Burriach, fundà el cor El Pensament a l'any 1902. També fou mestre de l'orquestra La Vella de Montblanc.[1][3][4]
  2. Llorenç Maseras i Domingo (Montblanc, 6 d'abril del 1883 - Montblanc, 23 de març del 1951), músic [3] i compositor, fou clarinetista i un dels primers saxofonistes que hi hagué a la capital de la Conca, on tocà a la familiar Orquestra Maseras i a altres conjunts locals, alhora que treballava [2] en l'ofici de forner. El 1940 va set sotmès [5] a consell de guerra i condemnat a dotze anys de reclusió; no sortí en llibertat provisional [6] fins al 1943. Obtingué plaça a l'orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Hom [1] li atribueix la composició de diverses sardanes.
  3. Joan Maseras i Domingo (Montblanc, 1883 - Montblanc, març del 1951) fou músic, fiscornaire, i sabater [2][7]
  4. Gumersind Maseras i Bertran (Montblanc, 29 de setembre del 1909 - Montblanc, 25 de juny del 1954) alternà els oficis d'espardenyer i mestre de música [8] amb la interpretació. Fou instrumentista de piano, flauta travessera, clarinet, tenora, contrabaix, tuba i plats. En la seva joventut tocà molts anys la flauta i el flabiol acompanyant el ball dels gegants locals i els del ball de bastons de Montblanc, per al qual compongué [9] la peça Ball de Sant Joan. Tocà a diversos conjunts, com les orquestres La Vella, Maseras, The Yanquis Boys, España i Ritmo y Melodía, a més de la cobla orquestra Els Montblanquins. També acompanyà al piano [10] projeccions de cinema, als Cinema Principal i Jardí, de Montblanc, i al cinema de l'Espluga de Francolí [1]
  5. Ramon Maseras i Ferré (Montblanc, 4 de febrer del 1913 - Montpeller, 17 de juliol del 2001) treballà [8] de pintor. Tocà la bateria i acompanyà projeccions de cinema [11] al cinema de l'Espluga de Francolí; actuà amb algunes formacions musicals montblanquines, i en acabar la guerra civil espanyola s'exilià a França, on morí [1]
  6. Josep Maria Maseras i Ferré (Montblanc, 8 de maig del 1909 - Montblanc, 4 de novembre del 1977) actuà com a violinista a l'orquestra La Vella i fou fiscornaire [8] de la cobla-orquestra Els Montblanquins [1]
  7. Germà d'en Ramon i en Josep Maria, Gurmesind Maseras Ferré presidí el Club d'Escacs Montblanc el 1983, i en el seu record es convoca el Memorial Gurmesind Maseras Ferre [12]
  8. Maties Maseras i Farriol, també anomenat Macià Maseras (Montblanc, 20 de febrer del 1904 - ?) va ser sabater [8] i músic, instrumentista de violí, viola i trompeta. Tocà a l'orquestra La Vella. L'abril de l'any 1935 ingressà com a viola al quartet de corda de l'Institut Orquestral de l'Associació Obrera de Concerts [13] juntament amb els músics Antònia Pich i Santasusana, Ricard Abelló i Leandre Macià. El 1943 [14] guanyà les oposicions per a viola de la nounada l'Orquestra Municipal de Barcelona, on encara hi romania [15] el 1950. Compongué algunes sardanes, com Recordant ma terra [16]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Grau i Pujol, Josep Maria; Badia i Batalla, Francesc. «Maseras i Bertran, Josep». A: Diccionari biogràfic històric de Montblanc (1155-1920). Montblanc: Fundació Martí l'Humà. Tot Conca, 2008, p. 145-146. ISBN 9788493611408. 
  2. 2,0 2,1 2,2 MEDRANO Espardenyers i músics?... P. 186
  3. 3,0 3,1 MEDRANO Músics i ball a la Conca de Barberà P. 232
  4. MAYAYO La Conca de Barberà (1890-1939)
  5. «Presó de Pilats» p. 248. [Consulta: 16 octubre del 2017].
  6. «ORDEN de 12 de diciembre de 1942 por la que se concede la libertad provisional a doscientos cuarenta y un penados». Boletín Oficial del Estado, 11 enero 1943, pàg. 370-371.
  7. «Llista d'expedients militars de l'Arxiu General Militar de Guadalajara». [Consulta: 17 octubre del 2017].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 MEDRANO Espardenyers i músics?... P. 189
  9. «"Per sant Joan, el Sant Joan a Sant Joan", al web del Ball de bastons de Montblanc». [Consulta: 16 octubre del 2017].
  10. MEDRANO Els músics a les sales de cinema... P. 131-132 i 134. Inclou una foto de Gumersind Maseras
  11. 11,0 11,1 MEDRANO Els músics a les sales de cinema... P. 134
  12. Club d'Escacs Espluga de Francolí 25 anys d'història. l'Espluga de Francolí: Club d'Escacs Espluga de Francolí, 2011. 
  13. Aviñoa, Xose. Història de la Música Catalana Valenciana i Balear, volum IV (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999-2004. ISBN 84-297-4700-1. 
  14. Almacellas i Díez, Josep M «El procés de creació de l'Orquestra Municipal de Barcelona». Revista Catalana de Musicologia, núm. III, 2005, pàg. 93-112.
  15. Escalafón de personal del Ayuntamiento de Barcelona en 31 de Diciembre de 1950. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, 1951. 
  16. «Sardana de Macià Maseras, al web Boig per la sardana». [Consulta: 17 octubre del 2017].
  17. «Josep Maseras i Bertran, al web "Músics per la cobla"». [Consulta: 16 octubre del 2017].
  18. «Notas Comarcales: Montblanch». La Vanguardia, 28 febrero 1935, pàg. 21.
  19. Pozo González, Josep Antoni. El poder revolucionari a Catalunya durant els mesos de juliol a octubre de 1936. Crisi i reconstrucció de l'Estat [tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2002, p. 65. 
  20. «Presó de Pilats» p. 141. [Consulta: 16 octubre del 2017].
  21. Medrano i Torres, Núria «Dades inèdites sobre la trajectòria de l'orquestra La Nova, de Montblanc (1910-1917)». Aplec de Treballs, núm. 26, 2008, pàg. 169-201.
  22. 22,0 22,1 Sifre i Pérez, Francesc «El sardanisme de Montblanc». Aplec de treballs, núm. 8, 1987, pàg. 247-260. ISSN: 2013-9314.
  23. «Llista de sardanes de Josep Maseras, al web Boig per la sardana». [Consulta: 16 octubre del 2017].

BibliografiaModifica