Josep Pedret i Oller
Josep Pedret i Oller (Barcelona, segle xviii - Reus, 1 de desembre de 1763)[1] va ser un doctor en lleis i polític català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVII  Barcelona |
| Mort | 1r desembre 1763 Reus (Baix Camp) |
 Regidor de l'Ajuntament de Reus | |
| Alcalde de Reus | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, polític |
Fill de Montserrat Pedret, conegut comerciant barceloní, i de Francesca Oller, Josep Pedret era cosí germà del ciutadà honrat Joan Pedret, que residia a Reus des de finals del segle xvii, on n'havia estat conseller a l'ajuntament el 1701 i era propietari de cases i terres.[2] Josep Pedret es va instal·lar cap al 1720 a la ciutat de Reus, on havia heretat les possessions del seu cosí mort sense descendència, i on va exercir d'advocat.[3] Casat el 1738 amb Francesca Borràs i Benet,[4] va augmentar considerablement el patrimoni gràcies a la família de la seva dona i va passar a ser un membre destacat de l'oligarquia dominant reusenca. El seu fill i hereu, Joan Bru Pedret i Borràs, va ser familiar del Sant Ofici a Reus, ciutat on es va casar el 1805 amb Manuela Roig i Llort.[5][3]
Josep Pedret va ser regidor degà de Reus el 1740 i el 1749 i alcalde de Reus de 1745 a 1747.[6] Durant el seu mandat, va cedir uns terrenys municipals al capdamunt de l'actual carrer Ample, per a la construcció del Seminari de Reus. Andreu de Bofarull, historiador reusenc, explica també que la situació de la vila era complicada degut a una manca de recursos municipals provocada per la pobresa dels vilatans, fruit de les males collites i dels problemes de la petita indústria local, cosa que va provocar l'emigració de molts habitants. Un estat de comptes que l'alcalde va ordenar que es fes, deia que el retard en el cobrament dels impostos municipals era immens. Bofarull diu que, quan el 1747 va arribar l'ordre per a realitzar lleves forçoses, els onze individus que havien sortit per sorteig van desaparèixer, deixant a l'ajuntament en un compromís. Josep Pedret va fer agafar presoners uns quants joves de mala conducta i els va fer conduir a Tarragona per a ingressar a l'exèrcit.[7]
Referències modifica
- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 7 juny 2022].
- ↑ «Arxiu Històric de Tarragona. Fons notarials setcentistes, Reus», reg. 4802, f. 124
- ↑ 3,0 3,1 Rovira i Gómez, Salvador-J-. Els nobles del Baix Camp (segle XVIII). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2006, p. 72-73. ISBN 8493410845.
- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 7 juny 2022].
- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 7 juny 2022].
- ↑ Morell, Josep. El municipi reusenc en el set-cents. Reus: Centre de Lectura, 1991, p. 69. ISBN 8487873022.
- ↑ Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. 2a ed. Reus: Imp. de la V. e Hijo de Pedro Sabater, 1866, p. 188 i 527.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Francesc de Miró i Roig |
Alcalde de Reus 1745 - 1747 |
Succeït per: Francesc Sullivan |