Josep Pons i Pons

compositor i mestre de capellà català
(S'ha redirigit des de: Josep Pons (compositor))

Josep Pons i Pons (Girona, 8 d'abril de 1770València, 12 d'agost de 1818) fou un compositor i mestre de diferents capelles amb una gran influència a Catalunya durant les primeres dècades del segle xix, músic del classicisme català.[1]

Infotaula de personaJosep Pons i Pons
Biografia
Naixement8 abril 1770 modifica
Girona modifica
Mort12 agost 1818 modifica (48 anys)
València modifica
Activitat
OcupacióCompositor i mestre de capella modifica
ProfessorsJaume Balius i Vila modifica

BiografiaModifica

Va néixer aproximadament el 1768 a Girona. Entre el 1780 i 1784 fou nen del cor de la catedral de Girona, formant-se musicalment sota les directrius de Jaume Balius i Manuel Gónima. Als voltants del 1790, viatjà al sud per traslladar-se a Córdova i treballar com a ajudant de Balius ja que aquest va ser traslladat en ser nombrat mestre de capella de Córdova. El 1786, amb només setze anys, va compondre la missa sobre l'antífona Ecce Sacerdos Magnus, durant la seva estada a la catedral de Còrdova i on en guarden una còpia.

Seguit de tot un anys opositant sense èxit a diversos magisteris castellans com Tuy, Salamanca, Cartagena, Alcalá de Henares i la Capella Real de la Soledad a Madrid; però amb la marxa d’Arquimbau a Sevilla, al 1791, un any després de traslladar-se a Córdoba, aconseguí el càrrec de mestre de la capella de la Catedral de Girona (22 de gener). Posició que ocuparà fins després de dos anys, al 1793, que es presentà a les oposicions per ocupar el mateix lloc en la Catedral de Valencia, aquestes van ser molt sol·licitades. Era Rafael Anglés, organista, qui s’encarregava de triar els exercicis que havien de passar els participants. L’exercici dictat fou una composició d’un himne per Sant Tomàs de Vilanova en un límit de vint dies.

Pons guanyà el lloc conservant el càrrec fins al dia de la seva mort, el 2 d’agost de 1818 a València.

Josep Melcior Gomis i Colomer (1791-1836) va ser alumne seu.

ObresModifica

Tenint en compte l’arxiu que es conserva de la catedral de València, obtenim del compositor una producció artística prou variada de la qual destaquem les següents composicions: 3 mises, 6 laments per Setmana Santa, 1 motet, 8 responsoris per Nadal, 11 misereres, 4 salms, 2 “Te deum”, 90 obres locals (villancets la gran majoria) i 8 obres orquestrals amb una forta influència italiana. Aquestes 8 obres van ser considerades per a un ús eclesiàstic tot i que sota l’opinió de Mitjana, tenien un dramatisme massa exagerat, allunyat de la tradició clàssica de dita capella. Acostumaven a estar estructurades en dos moviments enllaçats, el primer dels quals podia funcionar com una introducció i no tenir relació amb el que precedeix. Estan construïdes com obertures sense respectar les convencions clàssiques.

De moltes d’aquestes partitures se'n conserven còpies repartides per diferents arxius sobretot de Catalunya, on Pons va tenir molta influència i pes majoritàriament pel seu repertori vocal, tot i que com hem dit i comentarem tot seguit, la seva obra musical es basa principalment en composicions instrumentals per a ús eclesiàstic. Com en moltes catedrals d’Espanya, a València durant les festes més important, després de la missa solemne s’organitzaven uns concerts anomenats “siestas”. En els arxius s’han trobat moltes obres que s’interpretaven en aquests esdeveniments musicals, sobretot de Haydn i el seu alumne Pleyel junt amb les de Pons.

El repertori de Pons es centra sobretot en les seves simfonies i obertures. La seva catalogació fou començada per Joan Trillo i José López-Calo. Aquesta classificació no segueix un ordre cronològic. Més endavant Josep Dolcet ha donat continuïtat a aquesta feina d’organitzar el repertori de Pons.

SimfoniesModifica

Simfonia Nº 1 en Sol Major (Oriental)Modifica

Orquestració: 2 flautes, 2 obes, 2 fagots, 2 trompes i corda. Composta  a València en les primeres dècades del segle XIX. El primer moviment, andantino maestoso, comença amb una introducció, lenta principal del següent moviment sense separació. El segon moviment, allegro, presto, és de caràcter lleuger, una similitud amb l’òpera italiana de Rossini (influència italiana). Compositor molt popular a la península en aquella època. Els temes es van repetint amb pinzellades de la introducció, acabant alegrament.

Simfonia Nº 2 en Re MajorModifica

Orquestració: 2 flautes, 2 fagots, 2 trompes i corda.

Simfonia Nº 3 en Si bemoll MajorModifica

Orquestració: flauta, 2 oboes, fagot, 2 trompes i corda. En forma d’obertura.

Simfonia Nº 4 en Re MajorModifica

Orquestració: flauta, 2 oboes, fagot, 2 trompes i corda. En forma d’obertura.

Simfonia Nº 5 en Fa MajorModifica

Orquestració: flauta, 2 oboes, ffagot, 2 trompes i corda. En forma d’obertura.

Simfonia Nº 6 en Re MajorModifica

Orquestració: flauta, 2 oboes, fagot 2 trompes i corda. En forma d’obertura.

Simfonia Nº 7 en Re MajorModifica

Orquestració: flauta, 2 oboes, fagot 2 trompes i corda. En forma d’obertura.

Simfonia Nº 9 en Si bemoll MajorModifica

Orquestració: Editada per a una instrumentació de banda. Un únic moviment amb l’estructura típica d'una obertura italiana. Els temes es van repetint, organitzada en diferents seccions.

Simfonia Nº 10 en La MajorModifica

Orquestració: flauta, 2 oboes, fagot, 2 trompes i corda. Es troba en la Biblioteca Municipal de Madrid, en els fons de l’antic Teatro de la Cruz. El que la fa especial és el seu característic solo per a trompa amb un nivell de dificultat notable. És una obra que es troba entre un repertori compost per altres obertures del mateix autor, Haydn, Mozart, Pleyel, Rosetti, etc. Aquesta simfonia serà la primera vegada que es troba en arxius procedents de teatres, demostrant així que a part de l’ús religiós d’aquestes obres instrumentals, també sonava en sales de concerts o com a preludis en obres dramàtiques de principis del segle XIX.

Llistat de les seves obresModifica

  • Vespres a la beatificació de Juan de Ribera (1 edició)
  • Simfonies (sense edicions)
  • Grans vespres a la beatificació de Juan de Ribera
  • 1793: “Villancicos, que se han de cantar en los solemnes Maytines del Nacimiento de N.Señor Jesu-Christo, en la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia, en este presente año de 1793”; (amb Estevan y Cervera, José)
  • 1794: “Villancicos, que se han de cantar en los solemnes Maytines del Nacimiento de N.Señor Jesu-Christo, en la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia, en este presente año de 1794”; (amb Estevan y Cervera, José)
  • 1795: “Letras de los Villancicos que se han de cantar en los solemnes Maytines del Nacimiento de N.Señor Jesu-Christo, en la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia, en este presente año de 1795;” (amb Bahamonde y Sessé, Francisco i Estevan y Cervera, José)
  • 1796: “Letras de Villancicos, que se han de cantar en los solemnes Maytines del Nacimiento de N.Señor Jesu-Christo, en la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia, en este presente año de 1796;” (amb Bahamonde y Sessé, Francisco i Estevan y Cervera, José)
  • 1797: “Letras de Villancicos, que se han de cantar en los solemnes Maytines del Nacimiento de N.Señor Jesu-Christo, en la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia, en este presente año de 1797;” (amb Bahamonde y Sessé, Francisco i Estevan y Cervera, José)
  • 1798: “Letras de Villancicos, que se han de cantar en los solemnes Maytines del Nacimiento de N.Señor Jesu-Christo, en la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia, en este presente año de 1798;” (amb Bahamonde y Sessé, Francisco i Estevan y Cervera, José)
  • 1799: “Letras de Villancicos, que se han de cantar en los solemnes Maytines del Nacimiento de N.Señor Jesu-Christo, en la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia, en este presente año de 1799;” (amb Bahamonde y Sessé, Francisco i Estevan y Cervera, José)
  • 1800: “Letras de Villancicos, que se han de cantar en los solemnes Maytines del Nacimiento de N.Señor Jesu-Christo, en la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia, en este presente año de 1800;” (amb Estevan y Cervera, José)
  • 1801: “Letras de Villancicos, que se han de cantar en los solemnes Maytines del Nacimiento de N.Señor Jesu-Christo, en la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia, en este presente año de 1801;” (amb Bahamonde y Sessé, Francisco i Estevan y Cervera, José)
  • 1802: “Letras de Villancicos, que se han de cantar en los solemnes Maytines del Nacimiento de N.Señor Jesu-Christo, en la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia, en este presente año de 1802;” (amb Bahamonde y Sessé, Francisco i Estevan y Cervera, José)
  • 1803: “Letras de Villancicos, que se han de cantar en los solemnes Maytines del Nacimiento de N.Señor Jesu-Christo, en la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia, en este presente año de 1803”; (amb Estevan y Cervera, José)
  • 1804: “Letras de Villancicos, que se han de cantar en los solemnes Maytines del Nacimiento de N.Señor Jesu-Christo, en la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia, en este presente año de 1804;” (amb Bahamonde y Sessé, Francisco i Estevan y Cervera, José)
  • 1805: “Villancicos para los Maytines de la Natividad del Señor, que se han de cantar en la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia año 1805” (amb Estevan y Cervera, José)
  • 1806: “Villancicos para la Natividad del Señor en la Santa Metropolitanta Iglesia de Valencia año 1806” (amb Estevan y Cervera, José)
  • 1807: “Villancicos para la Natividad del Señor en la Santa Metropolitanta Iglesia de Valencia año 1807” (amb Estevan, José y Hermanos)
  • 1808: “Villancicos para los Maytines de la Natividad del Señor, que se han de cantar en la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia año 1808” (amb Estevan, José y Hermanos)
  • 1809: “Villancicos para la Natividad del Señor, en la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia año 1809”
  • 1810: “Letras de los villancicos para los Maytines de la Natividad del Señor, que se han de cantar en la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia año 1810” (amb Estevan y Cervera, José)
  • 1813-1820: “Villancicos para los Maytines de la Natividad del Señor, que se han de cantar en la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia año 1812” (amb Isern, Lorenzo)
  • 1814: “Villancicos para los Maytines de la Natividad del Señor, que se han de cantar en la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia año 1814” (amb Estevan y Cervera, José)[2]


ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica