Josep Quera i Còrdoba

Llibreter català

Josep Quera i Còrdoba (Arenys de Mar, 1879 - Barcelona, 1958) fou un aficionat de teatre «apòstol de l'escena catòlica» i fundador de la Llibreria Quera.[1] Era un fervent recopilador de material antropológic català (cançons, tradicions i costums).[2]

Infotaula de personaJosep Quera i Còrdoba
Josep Quera i Còrdoba.jpg
Retrat de Josep Quera i Còrdoba del 1911
Biografia
Naixement1879
Arenys de Mar (Maresme)
Mort1958 (78/79 anys)
Barcelona
Activitat
OcupacióLlibreter i editor
Modifica les dades a Wikidata

Joventut [cal citació]Modifica

Amb la colla d’amics del poble feien representacions als portals de les cases, fent-se pagar amb agulles de cap que posteriorment venien a les conegudes puntaires de la costa d’Arenys. Més tard, va començar a treballar als ferrocarrils, però la seva afecció a la literatura catalana el va portar a encaminar-se, cada cap de setmana, per tot Catalunya i Andorra. Viatjava de poble en poble, ja fos en ruc, a peu o en diligències, tot divulgant l’ús del català.[2]

El 1897 va començar a publicar una revista manuscrita, La Talia Catalana, en la qual hi figuraven moltes firmes que després foren noms consagrats: Mn. Ramon Garriga, Folch i Torres, Dolors Monserdà de Macià, Norbert Font i Sagué, etc.[3] Va sortir durant dos anys, donant-se a conèixer més de vint-i-cinc obres de teatre.

El primer número de la revista fundada per Josep Quera L’Escón sortí el gener de 1906 i consta editada a Tarragona per motius de censura. Era destinada a promoure obres dramàtiques per al Teatre Catòlic. El desembre de 1918 va deixar de publicar-se a causa d’una epidèmia. El darrer número, el 263 tancava un període de dotze anys.[4]

Llibreria L'EscónModifica

Article principal: Llibreria Quera

La història familiar de la botiga comença un dia qualsevol de 1915, quan en Josep Quera i la seva esposa, Montserrat Graupera, van passar pel carrer Petritxol i van veure tres botigues per llogar : el nº 2, el nº 4 i el nº 2 que feia xamfrà amb la Plaça del Pi. Per circumstàncies familiars, però, l’adquisició de la botiga no es va poder resoldre fins al febrer de 1916. Més concretament, l’1 de febrer, data en què es signà el contracte d’arrendatari. L’endemà s’inaugurà oficialment la llibreria «L'Escón».[2]

A partir d’aleshores en Josep Quera va deixar de viatjar pels pobles. Dedicava les tardes a la llibreria i des d’allí va seguir la seva tasca divulgativa publicant obres de teatre en català per afeccionats, especialment per a centres catòlics. Durant aquests anys, en què tenien els fills petits, cada diumenge anaven d’excursió per la rodalia de Barcelona, fins que el 1922 compraren un terreny a La Floresta. Possiblement d'aquí li va començar a venir l'afecció a la muntanya al quart dels seus sis fills, Joan Quera i Graupera. Ell és qui protagonitzà la segona etapa de la història de la llibreria des del 1966.[2]

ObraModifica

  • Qui tot ho vol tot ho pert (1898)[5]
  • Un catalanista (1899),[6] monòleg en prosa de J. i F. Quera i Córdoba
  • ¡Parells! (1900)[7] Sainet en un acte i en prosa estrenat el 30 d'octubre 1898 al Círcul Católich de Badalona

ReferènciesModifica

  1. «Lliberia Quera». A: Enciclopèdia de l’esport català. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 González Monge, Ferran. El teatre en català a TVE (1964-2005). Barcelona: Editorial UOC, 2015. ISBN 9788490646489. 
  3. Aymà, Josep Maria; Raimon, Quera. «La llibreria Quera aporta cultura muntanyenca des de fa prop de 100 anys». El Muntanyenc, 11-12-2012. [Consulta: 24 juny 2018].
  4. «Llibreria Quera». Fons d'Imatges del Comerc de Catalunya. [Consulta: 24 juny 2018].
  5. Qui tot ho vol tot ho pert. Barcelona: La Talia Catalana, 1898, p. 48 (Biblioteca de La Talia Catalana, 011). 
  6. Un catalanista. Barcelona: Biblioteca de Lo Teatro Regional, 1899, p. 15. 
  7. ¡Parells!. Barcelona: Eduard Albacar, 1900, p. 32.