Llibreria Quera
La Lliberia Quera és una llibreria especialitzada, ubicada al carrer de Petritxol de Barcelona. És la llibreria més antiga de la ciutat que ha mantingut la situació originària des de l'inici.[1]
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | llibreria |
| Història | |
| Creació | 2 febrer 1916 |
| Fundador | Josep Quera i Còrdoba |
| Nom anterior | Llibreria L'Escón |
| Gerent/director |
|
| Altres | |
Premis
| |
  | |
Localització geogràfica  | |
Iniciada com una llibreria de temàtica teatral, amb el temps anà reorientant el negoci familiar envers l'excursionisme i la muntanya fins a esdevenir l'establiment de referència en el sector.[2] El 2011 la llibreria va rebre el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.[1] El 2016 va ser catalogada com a «element d'interès paisatgístic» al Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric-artístic i paisatgístic dels establiments emblemàtics de Barcelona. Forma part de la Ruta dels Emblemàtics, la guia en línia de les botigues emblemàtiques de Barcelona.[3]
Història modifica
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Josep Quera i Còrdoba (1879-1958) i Montserrat Graupera van llogar la botiga del carrer de Petritxol i l'endemà, el 2 de febrer del 1916, inauguraven oficialment la llibreria L’Escón, com una llibreria especialitzada en teatre, ja que Josep Quera era escriptor i editor de diverses revistes sobre dramatúrgia que promovien obres destinades al teatre catòlic. En aquella època la botiga era també l'habitatge de la família.
El quart fill del fundador, Joan Quera i Graupera (1910-1996), tenia sis anys quan els seus pares van obrir la llibreria. Mentre foren petits, els germans Quera vivien internats en diferents escoles. La compra del terreny a la Floresta va permetre a la família un contacte directe i freqüent amb la natura. En Joan era jove, però ja començava a sentir el neguit d'anar a la muntanya.
Entre el 1924 i el 1934, Joan Quera es dedicà a conèixer Catalunya i és una afecció que ja no abandonaria. Aquest any ingressà als Minyons i Guies Escoltes després d'aprovar un curset. S'adonà aleshores que existia un gran buit literari i documental dins el context de la muntanya. Era molt difícil trobar llibres d'excursionisme i mapes. Per això se li va suggerir que aplegués tot el referent a muntanyisme. D'aquesta manera, de mica en mica, es va anar ampliant l'apartat d'excursionisme de la llibreria. El 1937 aparegué el primer catàleg amb la recopilació de les novetats editorials dintre del món excursionista.
Finalment el 1939, en casar-se amb Assumpció Simón, deixà el sector de la banca i la borsa, on havia estat treballant fins aleshores, i es dedicà plenament a regentar la llibreria. El 1940 va néixer la Roser, la seva única filla.
Durant l'època franquista l'escoltisme era totalment prohibit. Tanmateix Joan Quera importava llibres de França i de Mèxic a despit de les revisions periòdiques de les quals sempre va sortir impune. Va ser cap dels Minyons molts anys i fruïa amb l'activitat perquè podia divulgar la seva gran idea de la cultura excursionista, és a dir, treure el màxim profit de l'anada a la muntanya a força de conèixer tots els seus aspectes: la natura, la història dels pobles per on es passava, la cartografia... El 1946 col·laborà en la fundació de l'Editorial Alpina. L'abril de l'any següent es muntà per primera vegada la parada a la Rambla pel Dia de Sant Jordi. El 1958, després de la mort del seu pare, la botiga deixà de ser també l'habitatge familiar.
El 1961, adonant-se de la nova moda de sortir els caps de setmana amb el sis-cents, recopilà i edità, a l'Editorial Alpina, dos volums d'excursions per carretera. Se'n van fer diverses reedicions.
Al 1966, aprofitant les reformes que es van fer a la botiga en el seu 50è aniversari, es decidí canviar l'orientació del negoci. Després de la guerra i al llarg dels anys del franquisme, s'havia prohibit l'ús de la llengua i, doncs, havia desaparegut gran part de la infraestructura del teatre en català. Es canvià el nom de «L'Escon» pel de «Llibreria Quera –Cultura Excursionista». Aquell mateix any, la Federació Catalana de Muntanyisme li concedí la Placa de Plata.
Amb tot això, la Roser, la filla, amb ajuda del seu marit, anà prenent un paper més important en la gestió de la llibreria, fins que finalment el 1990, n'agafa la direcció. Roser Quera i Simón, que va créixer envoltada de llibres d'excursionisme i de teatre, ensumava la fal·lera muntanyenca del seu pare molt abans de ser-ne conscient. Per això la seva infantesa i joventut van transcórrer entre esbarts i agrupaments. No sense motiu, el seu pare deixà palès en un text que «el seu cul –el de la filla– no s'ha fet per seure». Avui encara es pot corroborar. El 1956, amb setze anys, entrà definitivament a treballar a la botiga. Es casà i tingué quatre fills; tot i així, compaginà la vida familiar amb la llibreria. El seu marit, Jesús Garcia i Maranges, l'ajudava en noves gestions (es van començar a importar mapes de l'estranger, sobretot de França i Suïssa). El 1990, Joan Quera decidí cedir a la seva filla tot el pes del negoci. El 1991 es van celebrar els 75 anys de la llibreria, amb una festa de caràcter familiar, envoltats de parents i amics. Després d'haver tingut diversos ajudants, a partir de 1992, s'incorporava a treballar a la botiga Raimon, el més petit dels quatre fills.
El 1996, amb motiu de la celebració de 80è aniversari, s'organitzà una exposició al Museu Melcior Colet. En Joan Quera en repartí invitacions però ja no pogué participar-ne. Va morir el 22 de novembre d'aquell any, quatre dies abans del seu homenatge. En l'acte inaugural la Roser Quera va rememorar el passat i va fer partícip l'auditori dels seus records.
El 1997, la botiga penjà a Internet la seva primera pàgina web. Amb els anys, van sorgir noves i revolucionàries eines d'orientació a la muntanya, i la botiga les va anar adoptant com a productes complementaris a mapes i guies. El 2003 es va vendre el primer GPS. El 2005, la Roser Quera es jubilava i cedia el seu lloc a Raimon Quera. Començava amb ell una nova etapa, corresponent a la quarta generació que s'ha succeït a la Llibreria Quera.
El 2016 la llibreria celebrava el centenari de la seva creació i ho feia amb una exposició sobre la història de l'establiment i de la saga familiar. Poc després, al 2019, la llibreria obria un restaurant a la rebotiga, en l'espai que havien ocupat antigament la cuina i el menjador de la vivenda familiar; incorporava també decididament la narrativa de viatges a l'oferta de la llibreria, amb un esperit de renovació que no han deixat mai les diverses generacions que han regentat aquest negoci.[4]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Lliberia Quera». A: Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana.
- ↑ González Monge, Ferran. El teatre en català a TVE (1964-2005). Barcelona: Editorial UOC, 2015. ISBN 9788490646489.
- ↑ «Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic dels Establiments Emblemàtics de la Ciutat de Barcelona». Bcnroc. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Història». Espai Quera. [Consulta: 27 desembre 2020].
Enllaços externs modifica
- Fa exactament 107 anys que va obrir la llibreria més antiga de Barcelona, a TotBarcelona, 2/2/2023