Obre el menú principal

Llibreria Quera

Llibreria emblemàtica de Barcelona

La Lliberia Quera és una llibreria especialitzada ubicada al carrer Petritxol de Barcelona. És l’única llibreria de la ciutat que ha mantingut la situació originària des de l’inici.[1]

Infotaula d'organitzacióLlibreria Quera
Llibreria Quera.jpg
Dades bàsiques
Tipus llibreria
Forma jurídica
Creació 2 febrer 1916
Fundador Josep Quera i Còrdoba
Nom anterior Llibreria L'Escón
Organització i govern
Seu 
Gerent/director
Altres dades
Modifica les dades a Wikidata

El negoci familiar va obrir el 2 de febrer del 1916 com una llibreria especialitzada en teatre, ja que el seu propietari Josep Quera i Còrdoba (1879-1958) era escriptor i editor de diverses revistes del tema i també d'obres de teatre catòlic. En aquella època també era habitatge de la família. L'any 1966, a l'ocasió del 50è aniversari es van fer unes reformes, i com que el tema de teatre s'anava minvant, el fill del fundador Joan Quera decideix especialitzar-se en excursionisme.[2]

El 2011 la llibreria va rebre el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.[1] El 2016 va ser catalogat com a «element d'interès paisatgístic» al Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric-artístic i paisatgístic dels establiments emblemàtics de Barcelona. Forma part de la Ruta dels Emblemàtics, la guia en línia de les botigues emblemàtiques de Barcelona.[3]

Història [cal citació]Modifica

El quart fill del fundador, Joan Quera i Graupera (1910-1996) tenia sis anys quan els seus pares van obrir la llibreria. Mentre foren petits, els germans Quera vivien internats en diferents escoles. Ell anava als escolapis de Vilanova i la Geltrú d’on sempre en va guardar bons records. La compra del terreny a la Floresta va permetre a la família un contacte directe i freqüent amb la natura. En Joan era jove, però ja començava a sentir el neguit d’anar a la muntanya. Necessitava veure, trepitjar, respirar,... nous paisatges. El 1922 entra als escolapis del carrer Ample. Quan el 1923, s’implanta la dictadura d’en Primo de Rivera, ell ja militava en alguna entitat nacionalista.

Entre el 1924 i el 1934, Joan Quera es dedica a conèixer Catalunya i serà una afecció que ja no abandonarà mai més. Aquest any, ingressa als Minyons i Guies Escoltes després d’aprovar un curset. S’adona que existeix un gran buit literari dins el context de la muntanya. Era molt difícil trobar llibres d'excursionisme i mapes. Per això se li va suggerir que aglutinés tot el referent a muntanyisme. D'aquesta manera, de mica en mica, es va anar ampliant l’apartat d’excursionisme de la llibreria. El 1937, surt el primer catàleg amb la recopilació de les novetats editorials dintre del món excursionista.

Finalment el 1939, deixa Banca i Borsa, on havia estat treballant fins aleshores, es casa amb Assumpció Simón i es dedica plenament a regentar la llibreria. El 1940 va néixer la Roser, la seva única filla.

Durant l’època franquista l'escoltisme era totalment prohibit. Tanmateix, Joan Quera importava llibres de França i de Mèxic a despit de les revisions periòdiques de les que sempre se'n va sortir impune. Va ser cap dels Minyons molts anys i fruïa amb l’activitat perquè podia divulgar la seva gran idea de la Cultura Excursionista, és a dir, treure el màxim profit de l’anada a la muntanya a força de conèixer tots els seus aspectes: la natura, la història dels pobles per on passen, la cartografia... El 1946 col·labora amb la fundació de l’Editorial Alpina. L’abril de l’any següent es munta per primera vegada la parada a la Rambla per el Dia de Sant Jordi. El 1958, després de la mor del seu pare, la botiga deixa de ser habitatge.

El 1961, adonant-se de la nova moda de sortir els caps de setmana amb el “Sis-cents”, recopila i edita, a l’Editorial Alpina, dos volums d’excursions per carretera. Se n’hi fan diverses reedicions.

Després de la guerra va desaparèixer gran part de la infraestructura del teatre en català i amb el pas dels anys el tema va anar morint per ell mateix. Per aquest motiu, aprofitant les reformes que es van realitzar a la botiga en el seu 50è Aniversari, el 1966, es decideix retirar tot el que quedava de teatre, i es descarta el nom de «L’Escón» en pro de Llibreria Quera –Cultura Excursionista–. Aquell mateix any, la Federació Catalana de Muntanyisme li concedeix la Placa de Plata.

Amb tot això, la Roser, la filla, amb ajuda del seu marit, cada cop pren un paper més important en la gestió de la llibreria, fins que finalment el 1990, n’agafa la direcció. La Roser Quera i Simón ha viscut, i viu, per a la botiga gairebé des que va néixer. Era a la botiga on anava a veure els avis, on passava les tardes quan sortia de l’escola, on celebraven el Nadal tots asseguts al voltant de la taula en un minúscul menjador...

Va créixer envoltada de llibres d’excursionisme i de teatre. Ensumava la fal·lera muntanyenca del seu pare molt abans de ser-ne conscient. Per això la seva infantesa i joventut van transcórrer entre esbarts i agrupaments. No sense motiu, el seu pare deixà palès en un text que «el seu cul –el de la filla– no s’ha fet per seure». Avui encara es pot corroborar.

El 1956, amb setze anys, entra definitivament a treballar a la botiga. Passen els anys i la Roser es casa. És mare de quatre fills i mentre són petits, compagina la vida familiar amb la llibreria. El seu marit, Jesús Garcia i Maranges, l’ajuda en noves gestions (es van començar a importar mapes de l’estranger, sobretot de França i Suïssa). Els nanos creixen i la botiga els permet guanyar-se la setmanada; per això tots hi treballen en un moment o altre.

El 1990, Joan Quera decideix cedir el seu lloc a la Roser, qui agafarà tot el pes de la botiga. El 1991 es van celebrar els 75 anys de la llibreria, amb una festa de caràcter familiar, envoltats del parents i amics. Durant aquest curt període Roser tindrà diversos ajudants fins que, el 1992, Raimon, el més petit dels quatre fills, torna del servei militar per quedar-se a treballar a la botiga definitivament.

El 1996, amb motiu de la celebració de 80è Aniversari, s’organitza una exposició al Museu Melcior Colet. En Joan Quera en reparteix invitacions però ja no pot participar-ne. Va morir el 22 de novembre d’aquell any. Quatre dies abans del seu homenatge. En l’acte inaugural, que va ser força emotiu, la Roser va sorprendre al públic al decidir parlar de la seva rebotiga. Donant per suposat, de manera encertada, que la resta dels seus col·laboradors parlarien extensament de la història i la trajectòria comercial de la botiga, ella va preferir memorar el passat i ens va fer partícips dels seus records. Va fer un salt en el temps i, per uns instants, va tornar a veure l’armari dels avis, al pis de dalt de la botiga, ple de dibuixos, barrets, robeta i agulles de cap...Ens va fer sentir a tots l’olor de la crema de Sant Josep que preparava la seva àvia, o l’olor de tabac de pipa del seu avi, sempre assegut a la cadira de la porta...

Ens va explicar anècdotes que ella havia sentit dir: que durant la guerra es va tenir amagat a la rebotiga un capellà i que això va portar que s’hi celebressin casaments, batejos i misses. De com, en agraïment, cada any per Nadal rebien una cistella amb dos galls preciosos de ploma i amb grans cretes, que es menjaven amb il·lusió fills, néts i tietes...

El 1997, la botiga penja a internet la seva primera pàgina web. No cal dir, que l’artífex d’aquesta innovació va ser en Raimon, que cada vegada s’involucrava més a la llibreria. Amb els anys, van sorgir noves i revolucionaries eines d’orientació a la muntanya, i la botiga les va adoptant com a productes complementaris als seus mapes i guies. El 2003 es va vendre el primer GPS.

El 2005, la Roser Quera es jubila i cedeix el seu lloc a Raimon Quera. Comença amb ell una nova etapa, i així ja compten quatre les generacions que s’han succeït a la Llibreria Quera.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Lliberia Quera». A: Enciclopèdia de l’esport català. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. 
  2. González Monge, Ferran. El teatre en català a TVE (1964-2005). Barcelona: Editorial UOC, 2015. ISBN 9788490646489. 
  3. «Llibreria Quera». Fons d'Imatges del Comerc de Catalunya. [Consulta: 24 juny 2018].