Josep Ruaix i Duran
Josep Ruaix i Duran, conegut com a J.R. Duran, (Mataró, Maresme, 22 de juliol de 1952) és un fotògraf de moda i de publicitat brasiler, d'origen català.[1] Actualment resideix a São Paulo.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Josep Ruaix i Duran 22 juliol 1952  (72 anys)Mataró (Maresme) |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | fotògraf |
| Art | Fotografia |
| Influències | |
| Lloc web | jrduran.com.br |
Biografia
modificaAl Brasil des del 1970 i amb estudi fotogràfic muntat a São Paulo, a partir del 1979 va començar a fotografiar per a revistes de moda com Vogue i Elle Brasil,[1] i esdevingué 115 vegades el fotògraf de portada de l'edició brasilera de la revista Playboy.[2][3] Al mateix temps va començar a treballar per a agències de publicitat com DPZ, McCann, Thompson i Talent, per a grans clients com Johnson & Johnson, General Motors, Volkswagen, Souza Cruz, British American Tobacco i altres.[4]
El 1989 es va traslladar als Estats Units, on va treballar per a Harper's Bazaar EUA, Elle (edicions francesa, anglesa, italiana i espanyola),[1] Mademoiselle, Glamour, Tatler, Vogue (alemanya), així com per a agències de publicitat com Grey Advertising, Saatchi & Saatchi, DDB i altres.[4]
En el Brasil, va realitzar campanyes per a Intelig, cigar Charm, cervesa Kaiser, Embratel, Telesp, Banco do Brasil, cigar Free, Antarctica, Martini, Motorola, Lojas Riachuelo, Credicard, Hering, Banco Real, Banco Itaú, Telefònica, Sadia i McCafé.
El 1995 va tornar a viure al Brasil.[4]
Exposicions
modifica- El 1984 va realitzar la seva primera exposició, «Beijos Roubados» (Petons Robats), a la Galeria Paulo Figueiredo, São Paulo.[4]
- El 1994 va realitzar la seva segona exposició, «Passageiro Distante» (Passatger Distant), a la Galeria São Paulo.[4]
- El 2003 va inaugurar l'exposició de fotografies JRDURAN, en el Museu d'Art Brasilera de la FAAP.[5]
Premis
modificaVa guanyar set premis Abril de Periodisme.[6] Va ser portada de l'edició nacional de la revista Veja el gener del 1988, amb el títol El Mag de les Lents.[7]
Té assaigs sobre els seus treballs publicats a les revistes Forum (alemanya), Zoom (edicions francesa, italiana i japonesa), Man (espanyola) i Photo (francesa).[4]
Llibres
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «J. R. Duran» (en portuguès). Cosac Naify. Arxivat de l'original el 2012-06-06. [Consulta: 3 juliol 2013].
- ↑ «O importante é terminar o dia com seis fotos impecáveis» (en portuguès). A Tarde. Arxivat de l'original el 2020-05-31. [Consulta: 3 juliol 2013].
- ↑ «Fotógrafo da Playboy, JR Duran confessa: "Já fiquei excitado"» (en portuguès). BOL Notícias, 22-10-2013. [Consulta: 29 octubre 2013].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 «J.R. Duran» (en portuguès). Govern del Brasil. Arxivat de l'original el 2013-07-03. [Consulta: 28 octubre 2013].
- ↑ «Museu de Arte Brasileira da FAAP apresenta exposição inédita do fotógrafo J.R. Duran» (en portuguès). FAAP. [Consulta: 31 octubre 2013].
- ↑ «J.R. Duran conta o segredo de suas fotos no “Gabi Quase Proibida”» (en portuguès). RD1, 23-10-2013. Arxivat de l'original el 2013-11-02. [Consulta: 29 octubre 2013].
- ↑ «Confira fotos de J. R. Duran, o fotógrafo das estrelas» (en portuguès). bol.com.br. [Consulta: 3 juliol 2013].
Enllaços externs
modifica- Lloc oficial (portuguès)
- J. R. Duran Arxivat 2008-05-12 a Wayback Machine. (portuguès)
- JR Duran: fotografando para o mundo (portuguès)
- J.R. Duran - Entrevista per a la revista TPM (14-02-2013) (portuguès)
- J.R. Duran Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine. a Enciclopédia Itaú Cultural Artes Visuais (portuguès)