Obre el menú principal

Josep Viader i Moliner

(S'ha redirigit des de: Josep Viader)

Josep Viader i Moliner (Girona, 1 de setembre de 1917 - ibídem, 25 d'octubre de 2012) va ser un músic, compositor, instrumentista i pedagog català.

Infotaula de personaJosep Viader i Moliner
Biografia
Naixement 1917
Girona
Mort 25 d'octubre de 2012[1]
Girona
Activitat
Ocupació Músic, compositor, professor i contrabaixista
Ocupador Universitat de Girona
Capella Polifònica de Girona
Gènere artístic Sardana i cor
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Nascut l'1 de setembre de 1917 en un entresòl al carrer Auriga, la seva família era molt coneguda a la ciutat per l'ofici del pare, que era flequer. El forn Viader, davant el cinema Modern, i l'establiment al carrer Albereda, 3, eren d'aquelles botigues que pertanyien al teixit comercial tradicional de la ciutat. Més tard, la família es traslladaria a un pis del mateix sector, a la travessia Auriga, on coincidiren, per la part interior de l'habitatge, que es comunicava amb el primer pis, amb Josep Albertí, i en el segon, amb Francesc Puntonet, violinista, tots dos estudiants de música en aquella època.

De petit, la veu de Viader ja es féu escoltar, primer a la parròquia del Carme amb mossèn Ribas, i més tard a la de Sant Feliu, amb el mestre Francesc Civil, del qual ja rebia classes particulars de música. Més tard ampliaria estudis amb Pere Vallribera (piano) i amb Josep Muset i Antoni Busom (harmonia), a Barcelona. Més endavant estudiaria harmonia seguint el mètode Morera, i instrumentació per a cobla, amb Josep Blanch i Reynalt.

Compaginà els seus estudis musicals amb els mercantils (comerç) fins als 14 anys, i inicià seguidament els estudis de magisteri. Acabada la carrera de magisteri, complí el servei militar a la 13a Comandància de l'Exèrcit València i Terol, a la Corunya, on ben aviat formà una coral, juntament amb Àngel Colomer, que després seria director de l'Orfeó Laudate.

Després de la guerra, entrà com a mestre interí a Bordils (1939), Va ocupar la plaça durant dos cursos, fins al setembre de 1941. A més, va tocar el contrabaix a la Cobla-orquestra Bolero entre 1940 i 1948, i el piano amb el Conjunt Brasil a principis dels anys 50.

A Bordils, el mestre Viader també aprofità el temps creant una coral, i va aconseguir, en el poc temps que hi estigué, un bon repertori, que es plasmà en els concerts a la mateixa població i rodalia. En aquests moments també estudiava acordió.

En la seva estada a Bordils conegué a Anita Vidal, que el dia 25 de novembre de 1943 es convertiria en la seva inseparable muller.

El 1945 aprovà les oposicions, amb el número 2 de la promoció, i s'instal·là a Girona. Va ser destinat a Palamós, però no ocuparia mai aquesta plaça, perquè amb la vacant produïda a l'Escola de Mestres per la mort del professor Sobrequés sol·licità excedència a Palamós i ingressà aquell mateix any com a professor de música a la Normal de Girona. A partir de 1966 ocuparia aquesta plaça com a catedràtic.

L'any 1946 formava part, com a cap de corda, de la coral del GEiEG, que dirigia el mestre Civil. EL 1948 n'assumí la direcció. El 1954, i fins al 56, el mestre Viader dirigia també la coral de Breda (formació enterament masculina).

Les seves nombroses obligacions a la ciutat - fou regidor pel terç sindical de 1957 a 1960 - li impediren continuar la tasca, que, tot i els pocs recursos humans i materials de què disposava, arribà a una bona consolidació.

La seva tasca al capdavant de la coral del GEiEG durà fins a l'any 1960, quan ja feia quatre anys que la simultaniejava amb la direcció de la Capella Polifònica de Girona, que ell havia fundat l'any 1956, i de la qual portaria la batuta fins al 1989, sota el patrocini de l'Associació de Música, primer, i des del 1970, de la Diputació. Va ser fundador de la Coral Saba Nova i també dirigí la coral de l'Institut de Girona, de 1963 a 1965.

Josep Viader entrà al Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona l'any 1949. Va fer-hi de professor i hi ocupà diversos càrrecs de responsabilitat: secretari fins al 1965 i director de 1965 a 1985, moment en què arribà a la jubilació.

Ocupà els càrrecs també de secretari i president de la Mútua de Músics durant una bona colla d'anys, i la presidència del Sindicat de Músics. Just després de jubilar-se, el van fer president de la Llar del Pensionista de Catalunya, pel seu caràcter enèrgic i de lideratge que sempre l'ha caracteritzat.

[2]

Ha compost diverses sardanes i harmonitzacions per a cor. Ha estat autor d'una de les versions corals d'Els Segadors. El 1990 va rebre la Placa del President Macià. El 1991 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

Contingut

ObraModifica

SardanesModifica

  • En el puig (1941)
  • Retornant (1942)
  • Riu amunt (1945)
  • Vers la mar (1946)
  • Recança (1946)
  • L'Aplec dels Àngels (1947)
  • Riu avall (1947)
  • El pou de la Roca (1947)
  • Entre amics (1948)
  • Lloretenca (1948)
  • El petit estudiant (1949)
  • La font de la Lluna (1950)
  • Càndida (1951)
  • La gorga fonda (1952)
  • La font del Vern (1952)
  • Neva que neva (1953)
  • Riu brugent (1956)
  • Cant de tardor (1960)
  • Dolç capvespre (1981)
  • El noi de Can Pujol (1981)
  • A la vila d'Artés (1982)
  • Serenor (1983)
  • Eres de llevant (1985)
  • La sardana, eterna (1987)
  • Palamós, vila bonica (1995)


Obres originals per a cant o coralModifica

  • El gat i les granotes (a 1 veu i piano)
  • La lluerna i el cargol (a 1 veu i piano)
  • T'estimo (a 1 veu i piano)
  • Adorada (a 1 veu i piano)
  • Intimitat (a 1 veu i piano)
  • El meu casquet (a 1 veu i piano)
  • Himne a l'Escola d'Enginyers (a 1 veu i piano)
  • Somniant (a 1, 3 o 4 veus i piano)
  • Dolcesa (1, 3 o 4 veus i piano)
  • En Pere Gallerí (a 4 veus mixtes)
  • L'Estel de Natzaret (a 4 veus mixtes)
  • La sardana, eterna (a 4 veus mixtes i cobla)
  • Palamós, vila bonica (a 1 o 4 veus i piano o cobla)
  • Calella (a 4 veus mixtes)
  • Nit de campament (a 4 veus mixtes)

CànonsModifica

  • Als 25 anys de Saba Nova
  • La nit de Nadal
  • Camins del mar (lletra d'Espriu)
  • Al mestre Civil (lletra Salvador Sunyer)
  • Marineret (lletra Salvat Papasseit)
  • Tenim ganes de cantar (lletra Salvat Papasseit)
  • Sevilla (lletra Salvat Papasseit)
  • Veniu amics de tot arreu (lletra Salvat Papasseit)
  • El dó d'estimar (lletra de Teixidor i Bayé)

Obres religiosesModifica

  • Aquests sans han vençut (a 4 veus i orgue)
  • Si algú es vol fer seguidor meu (a 4 veus i orgue)
  • L'esperit del Senyor (a 4 veus i orgue)
  • Salveu-nos, Fill de Déu (a 4 veus i orgue)
  • Crist ha ressuscitat (a 4 veus i orgue)
  • Avui la llum ha baixat del Cel (a 4 veus i orgue)
  • Feliç el qui viu a casa vostra (a 4 veus i orgue)
  • A Vòs elevo la meva ànima (a 4 veus i orgue)
  • Missa de Sant Narcís:
    • Veniu, beneïts del meu Pare
    • El Senyor m'ha escoltat
    • Al·leluia
    • Als qui aconseguiran la victòria
  • Himne a Sant Joan Baptista (a 4 veus i orgue)
  • Himne a l'Assumpció (a 4 veus i orgue)
  • Himne a Nostra Sra. de la Fuenciscla (a 1 veu i orgue)
  • Goig a la Verge dels Dolors (Castell d'Aro) (a 1 veu i orgue)
  • Goig a la Verge de la Moratona (Osona) (a 1 veu i orgue)
  • Goig a la Creu de Vilabertrant (a 1 veu i orgue)
  • D'un vell estable (canon a 2 veus i ostinato)

[3]

ReferènciesModifica

  1. «Mor el mestre Josep Viader». Diari de Girona, 26 octubre del 2012.
  2. Brugés Agustí, Lluís. La Música a Girona: història del Conservatori Isaac Albéniz. Girona: Diputació de Girona, 2008, p. 335-338. ISBN 978-84-96747-34-0. 
  3. Domènech i Moner, Joan. Josep Viader i Moliner. De la música de cobla a la polifonia (en català). Girona: GISC Promocions Culturals i Festives Garonuna, 2005, p. 191-194. 

Enllaços externsModifica