Josep Voltas i Viñas

compositor espanyol

Josep Voltas i Viñas (Sant Martí de Provençals, 9 de març del 1877 - Barcelona, 9 de març del 1947) va ser un compositor i director de corals català.[1]

Infotaula de personaJosep Voltas i Viñas
Biografia
Naixement9 març 1877 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort9 març 1947 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Després d'haver estudiat música, es dedicà a la direcció coral. Juntament amb Josep Calduch fundà La Lira Martinenca i l'Orfeó Martinenc (1910), que dirigiria el 1940 el seu fill Joaquim Voltas. Fou director d'un nombre de cors claverians, com: (dates aproximades)

  • el Cor infantil Doctor Robert de l'Hospitalet de Llobregat (1912-1913);
  • L'Agrícola de Castellbisbal (1913);
  • l'Orfeó Infantil de l'Associació Euterpense (1915-1935);
  • La Viola Barcelonesa (el 1922);
  • L'Estrella de Vilassar de Dalt (1925-1932);
  • El Nivell de Sants (el 1933-1935)
  • La Perla Agustinenca; Centre i Energia de la Roca del Vallès; Joventut Tianense de Tiana; La Viola de Martorelles; La Colònia Güell; La Violeta de Centelles[2]

També va ser mestre auxiliar i subdirector de l'Orfeó Gracienc (1913). L'any 1908 Valentí Martínez fundà la "Institución Horaciana de Cultura" dins de l'Associació Euterpense, una escola de música com a mitjà per millorar el nivell artístic dels cors de Clavé, i Josep Voltas la dirigí [3] durant molts anys.

Com a compositor destacà per la sardana La dansa de l'amor [4] però fou autor de més de cent cinquanta obres més, per a veu sola o amb acompanyament de cobla o orquestra. Moltes peces seves, gairebé sempre amb lletra de Joan Plana i Llobet, (hom també les ha atribuïdes -erròniament- al contemporani Joan Planas Feliu) s'interpreten regularment en cantades de caramelles per Pasqua.

El seu fill, Joaquim Voltas i Pagès va ser també músic i compositor. Un net seu, Jordi Voltas Nadal, és dramaturg, director d'escena i escenògraf; i una neta, Rosa Voltas i Nadal, és directora de coral.

El fons personal de Josep Voltas es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Obres modifica

Selecció

  • Al cant de la pastora, per a cor a tres veus [5]
  • Al redós de la tomba (1935), amb lletra de Juli Balaguer
  • Cançó de Magalí
  • Cançó de primavera, lletra d'Isidre Casadevall
  • Cant de l'estrella, lletra de Bernat Fargas
  • Un cant festiu, vals-jota
  • Cants de muntanya, lletra de Joan Plana
  • La dansa pairal
  • La festa de Pasqua, vals
  • La festa dels cantaires, vals caramelles a tres veus amb acompanyament d'orquestra
  • Flores de estío (1921), fox-trot
  • La florida dels amors, amb lletra d'Antoni Bori i Fontestà
  • La font freda
  • Goig de Pasqua
  • Goig i alegria, vals caramelles amb lletra de Joan Plana
  • Himne a la gent de camp que viu a la ciutat, amb lletra de Felicià Pla
  • Himne a l'arbre (1940)
  • Himne a Santa Coloma de Gramanet (1933)
  • Negada d'amor, amb lletra d'Isidre Casadevall
  • La meva barqueta, lletra de Joan Plana
  • La nevada (1925)
  • Nostres cançons
  • Ofrena a Clavé (1935), amb lletra d'E. Ràfols
  • Ofrena de goig i amor
  • Pasqua Joiosa, caramelles amb lletra de Ramon Blasi i Rabassa
  • Pau i amor, lletra de Bartomeu Serra
  • Perfums i flors belles, vals
  • Salutació pasqual, lletra de Bartomeu Serra
  • Sardanes: Anant a la font; Camí de les coves; La cançó dels pastors (lletra de Joan Plana, enregistrada[6]); La cançó dels veremadors (lletra de Joan Plana); La dansa de l'amor (1922, lletra de Joan Plana, enregistrada diverses vegades [7]); La festa de la vila (1963, amb lletra de Joan Plana); La festa major (a tres veus, amb lletra de Joan Plana); Les roselles (amb lletra de Joan Plana, enregistrada pels Pescadors de l'Escala); Sol i ginesta (amb lletra de Joan Plana, enregistrada[8]); Totes les Margaridetes [9]

Referències modifica

  1. Riera i Vinyes, Carles; Serracant i Clermont, Josep; Ventura i Salarich, Josep. Diccionari d'autors de sardanes. Girona: SOM, 1990, p. 214. 
  2. Programa 487 de "la Nostra Dansa" de Ràdio Palamós, amb biografia de Josep Voltas i interpretació de les sardanes cantades "La dansa del amor" i "La cançó dels pastors". minuts 25-37, 7 de març del 2015. 
  3. Aviñoa Pérez, Xosé «El cant coral als segles XIX i XX». Catalan Historical Review, n. 2, 2009. DOI: 10.2436/20.1000.01.33. ISSN: 2013-407X.
  4. Coral Càntir d'Or. Àudio interpretació de La dansa de l'amor, extreta de l'LP "Argentona canta" del 1979. 
  5. "Al cant de la pastora", partitura digitalitzada. 
  6. Els Pescadors de l'Escala. Cançons de l'avi. LP. Hispavox, 1979. 
  7. Grup Terra Endins. Sardanes. LP. Barcelona: Audiovisuals de Sarrià, 1990. 
  8. Grup de Joves "Verge de Paret-Delgada". 25 anys de caramelles: 1981-2006 [comprèn les sardanes "Sol i ginesta" i "La cançó dels pastors"]. Disc compacte. Barcelona: Icaria, 2007. 
  9. «Josep Voltas, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 20 gener 2016].