Joseph Bologne de Saint-George

músic francès

Joseph Bo(u)logne de Saint-George, més conegut com a Cavaller de Saint-George (Illa de Guadalupe, França, 25 de desembre de 1745 - París, 10 de juny de 1799) fou un militar i compositor francès, fill de M. de Boulogne, conseller del rei al Parlament de Metz, i d'una esclava negra.

Infotaula de personaJoseph Bologne de Saint-George
Monsieur de St. George MET DP819235.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Joseph Bologne de Saint-Georges Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 desembre 1745 Modifica el valor a Wikidata
Baillif (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1799 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica clàssica, òpera, concert, música de cambra i música simfònica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, concertino, militar, tirador, director d'orquestra, violinista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1770 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorConcert des Amateurs (en) Tradueix, concertino Modifica el valor a Wikidata
MovimentAbolicionisme, republicanisme i francmaçoneria Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAntonio Lolli, Pierre Gaviniés, Nicolas Texier de la Boëssière, François-Joseph Gossec i Jean-Marie Leclair Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarArmy of the North (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcoronel (1792–) Modifica el valor a Wikidata
ConflicteRevolució Francesa Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Esportesgrima Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Musicbrainz: 65818030-2526-449b-89e2-9d562ac68bb3 Discogs: 896011 IMSLP: Category:Saint-Georges,_Joseph_Bologne Find a Grave: 80959839 Modifica el valor a Wikidata

Va rebre una brillant educació, mercès a la qual se li obriren les portes de la més distingida societat. Abraçà el partit del duc d'Orleans, del qual fou secretari; després acceptà les idees revolucionàries, i el 1792 organitzà un regiment de caçadors a cavall, en el que s'hi comptaven un gran nombre d'homes de color, i una vegada incorporat a l'exèrcit de Dumouriez, s'oposà a la invasió dels prussians. Fou un dels primers a denunciar la traïció d'aquell general.

Saint-George gaudí de molta fama com a músic i com a home elegant. Als disset anys ja vencia la majoria dels mestres d'esgrima de París. El seu talent com a violinista l'igualà als millors artistes del seu temps, havent tingut per professor d'aquest instrument Leclair; Gossec li ensenyà la composició, i amb aquest fundà el famós concert d'aficionats, en el qual Saint-Georges figurava com a primer violí.

El 1777 va ser candidat al càrrec de director de l'Acadèmia de Música, però no assolí el nomenament després que els artistes s'haguessin negat acceptar la direcció d'una persona de color. Fou un dels personatges més en voga de l'últim terç del segle xviii. Malgrat haver abraçat amb entusiasme les idees revolucionàries, fou detingut a París com a sospitós, però va ser posat en llibertat després del 9 de Termidor, i morí cinc anys després, pobre i oblidat de tothom. Havia donat al teatre diverses òperes còmiques, entre elles:

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph Bologne de Saint-George