Josiah Warren

Reformador social, filòsof, inventor, músic i escriptor estatunidenc (1798–1874)

Josiah Warren (/ˈwɔːrən/; 179814 d'abril de 1874) fou un anarquista individualista, inventor i músic estatunidenc. És considerat per alguns com el primer anarquista nord-americà, i el seu setmanari editat durant l'any 1833, The Peaceful Revolutionist, fou la primera publicació periòdica anarquista que va traure a la llum amb mitjans d'impressió propis.[1][2]

Infotaula de personaJosiah Warren
Josiah Warren portrait.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juny 1798 Modifica el valor a Wikidata
Boston (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 abril 1874 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Boston (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Edema Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri del Mount Auburn Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaAnarquisme i individualisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic, periodista, empresari, economista, inventor, escriptor, reformador social Modifica el valor a Wikidata
AlumnesStephen Pearl Andrews Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Josiah Warren signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 6688046 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Primers anysModifica

Warren va nàixer a Boston (Massachusetts) l'any 1798, i era descendent dels pares pelegrins del Mayflower. Va mostrar un talent primerenc per a la música i fou membre d'una banda anomenada "Old Boston Brigade Band" a una edat primerenca. Va treballar com a mestre de música i director d'orquestra.[3] Va inventar una mena de llàntia el 1821 i estigué fabricant-la durant alguns anys a Cincinnati.[4]

Owenisme i "Nova Harmonia"Modifica

L'any 1825, Warren esdevenia conscient del "sistema social" de Robert Owen i començà a parlar amb altres persones a Cincinnati per fundar una colònia comunista.[5] Quan aquesta va fracassar per desacords sobre la forma i els objectius de la comunitat, Warren "va vendre la seva fàbrica després de només dos anys de funcionament, i junt amb la seva família i uns 900 membres "owenites" que hi havia va decidir fundar "Nova Harmonia", a Indiana." L'intent d'organitzar-la es feu sense la implicació del mateix Warren, però fracassà.[6] Amb el temps es va convèncer de la necessitat de cooperació. Va refusar sense embuts el comunisme empíric d'Owen, però mantingué un respecte ferm per Robert Owen i els seus fills, tal com ho testimonia una de les seves escriptures més primerenques, The March of Mind (1827).[7]

Darrers anys i mortModifica

Entre 1864 i 1869, va residir a Cliftondale, Massachusetts, on intentà dues vegades establir una ciutat mutualista. Després se'n va anar a Boston, on va residir fins a la seva mort.[8]

Warren va morir el 14 d'abril de 1874 al vell barri de Charlestown, a Boston, a la casa d'un amic després de patir un edema progressiu.[2]

FilosofiaModifica

Warren, com Proudhon, va triar el camí de l'anarquisme i de l'individualisme. Benjamin Tucker dedicà la seva col·lecció d'assajos, Instead of a Book (En comptes d'un llibre) a la memòria de Warren, "el meu amic i mestre... els ensenyaments del qual eren la meva primera font".[9] Stuart Mill va dir de la filosofia de Warren, que "encara que té una semblança superficial amb alguns dels projectes dels socialistes, és diametralment oposada a ells per principi, perquè de llavors ençà no reconeix cap autoritat sobre l'individu, excepte per aplicar la llibertat per a l'igual desenvolupament de tots els individus."[10] El principi de Warren era, de fet, el de la "sobirania de l'individu" que més tard seria pres pel mateix Stuart Mill i per Herbert Spencer.

 Segons Warren, no hi hauria d'haver absolutament cap comunitat de propietat, sinó que tota propietat hauria de ser individualitzada, perquè "els qui varen defensar qualsevol tipus de comunisme amb propietat, van obtenir com a resultat el fracàs a causa de la individualitat de les persones."[11] Warren destacà per exposar la idea de "sobirania de l'individu".

 
Nota de treball de Cincinnati Time Store (Botiga de Temps de Cincinnati). Escannejat de l'obra Equitable Commerce (Comerç equitatiu), de Josiah Warren, 1846

InfluènciaModifica

L'historiador català Xavier Díez ens informa que els experiments comunals intencionats de Warren van influir en l'anarcoindividualisme europeu des de finals del segle XIX fins al segle xx.[12]

NotesModifica

  1. Palmer, Brian (2010-12-29) What do anarchists want from us?, Slate.com
  2. 2,0 2,1 William Bailie, «Archived copy Arxivat 2012-02-04 a Wayback Machine.». [Consulta: 17 juny 2013].
  3. American National Biography Online, "Josiah Warren"
  4. William Bailie, Josiah Warren; George Warren, "Josiah Warren"; "Weekly Summary," The Plough Boy, and Journal of the Board of Agriculture, 2, 52 (May 26, 1821), 415.
  5. Josiah Warren, "The Motives for Communism – How It Worked and What It Led To," Woodhull and Claflin's Weekly, IV, 14 (Feb. 17, 1872), 5.
  6. Josiah Warren, "The Motives for Communism – How It Worked and What It Led To – Article II," Woodhull and Claflin's Weekly, IV, 15 (Feb. 24, 1872).
  7. J. W., "From the March of Mind," New Harmony Gazette (Sept. 10, 1828), 365.
  8. [1]. ISBN 9781610161756.
  9. Liberty XIV (December, 1900):1)
  10. Mill, John Stuart.
  11. Butler, Ann Caldwell.
  12. «Xavier Diez.». Arxivat de l'original el 2011-07-21. [Consulta: 15 juny 2017].

ReferènciesModifica

  • Bailie, William. Josiah Warren: El primer anarquista americà. Boston: Small, Maynard & Co., 1906.
  • Martin, James J. Homes: Contra l'Estat: El expositors de l'anarcoindividualisme a Amèrica, 1827–1908. Primaveres de Colorado, CO.: Editors de Myles del Ralph, 1970.
  • Miskelly, Matthew; i Jaime Noce. (editors) Teories polítiques per a estudiants. Farmington Hills, MI: The Gale Group Inc., 2002. ISBN 0-7876-5645-3
  • Wunderlich, Roger. Low Living and High Thinking at Modern Times (Vida senzilla i idees elevades per a la vida moderna), Nova York. Syracuse, NY: Syracuse University Press, 1992. ISBN 0-8156-2554-5

Enllaços externsModifica