Josie Mpama
Josie Mpama (Potchefstroom, 1903 - 1979), Josephine Palmer al néixer, va ser una activista obrera i anti-apartheid sud-africana. Militant enèrgica contra la segregació racial i pels drets laborals i de les dones, és considerada la primera dona negra que va tenir un paper important al Partit Comunista de Sud-àfrica.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1903  Potchefstroom (Sud-àfrica) |
| Mort | 1979 (75/76 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | activista pels drets humans, política |
| Membre de | Partit Comunista de Sud-àfrica (dècada del 1920–) |
| Família | |
| Cònjuge | Thabo Edwin Mofutsanyana |
Premis
| |
Biografia modifica
Josie Mpama va néixer 21 de març de 1903 a Potchefstroom, conegut llavors com Transvaal, a la Província del Nord-oest de Sud-àfrica.[1][2]
Els seus pares eren Georgina Garson i Stephen Bonny Mpama, un intèrpret del govern.[1] Es va descriure a si mateixa de color. El seu pare era zulu, tot i que la seva família havia abandonat la seva comunitat i s'havia convertit al cristianisme, i la seva mare Mfengu, afrikaner i moSotho.[2][3][4]
Va ser coneguda durant uns anys de la seva vida com a Josie Palmer, amb la versió anglicitzada del cognom zulú del seu pare. Va començar a utilitzar el nom de Mpama més tard, en traslladar-se a un municipi negre, però va utilitzar els dos noms al llarg de la seva vida, depenent d'on visqués.[1][3]
Mpama va ser criada a Sophiatown, als afores de Johannesburg, abans de tornar a Potchefstroom el 1921. Els seus pares es van divorciar quan tenia set anys i, finalment, va haver de proveir-se d’ella mateixa i de la seva mare treballant com a criada de famílies blanques.[1][2]
Activisme modifica
A finals de la dècada de 1920, Josie Mpama es va convertir en una de les primeres dones negres que es va unir al Partit Comunista de Sud-àfrica, antecessora del Partit Comunista Sud-africà. Poc després d’entrar-hi, es va convertir en la secretària de sucursal del Partit Comunista per a Potchefstroom.[1][3]
El 1928, va dirigir una campanya contra el fet que als residents negres de la zona de Potchefstroom se'ls demanés permisos d'allotjament encara que es quedés a casa seva, inclosos els seus propis fills adults. Va continuar fent campanya contra altres restriccions de viatge i residència durant l'Apartheid.[1][5] Mpama també va participar en els disturbis de la cervesa de 1929.[6]
Durant els primers anys d'activisme, es dedicava a fer la bugada a famílies blanques.[7]
Ella i el seu marit van ser obligats a deixar Potchefstroom el 1931 i es van traslladar a Johannesburg.[2] Es va incorporar al Buró Polític del Partit Comunista el 1937 i després al Comitè Central. També es va convertir en membre del comitè de Johannesburg als anys quaranta i va liderar de la secció femenina del partit.[1][5]
Mpama va escriure per a Umsebenzi, l'òrgan de premsa oficial del Partit Comunista, als anys vint i trenta, destacant les lluites dels i les treballadores negres. Era sindicalista i lluitava per augmentar els salaris dels professors.[1][5][8]
El 1935 va viatjar a Moscou per assistir al Setè Congrés Mundial de la Internacional Comunista i estudiar a la Universitat Comunista dels Treballadors de l’Est.[9][10]
El treball de Mpama també incloïa la lluita pels drets de les dones. El 1947, va ajudar a fundar la Unió Transval de Dones, convertint-se en la primera secretària de l'organització. Després, va ajudar a fundar la Federació de Dones de Sud-àfrica el 1954, dirigint finalment la seva branca de Transvaal.[1]
Edat adulta i vellesa modifica
Mpama es va enfrontar a la repressió de les autoritats, inclosa la banning order a mitjans dels anys cinquanta i una detenció el 1960. Finalment es va veure obligada a retirar-se de l'activitat política a causa de banning order i dels problemes de salut.
Va passar els darrers anys organitzant grups de dones a la seva església.[1][2]
Josie Mpama va morir el 3 de desembre de 1979, després d'haver estat atropellada per un cotxe mentre esperava cobrar la seva pensió.[1][6]
Vida personal modifica
Mpama es va casar amb Thabo Edwin Mofutsanyana, líder del Congrés Nacional Africà i del Partit Comunista de Sud-àfrica, als anys vint.[1][2][5][7] Com que Mofutsanyana era negre mentre que Mpama era de color, legalment la seva associació infringia les lleis de l'apartheid.[6] La parella es va separar a finals dels anys trenta.
Va tenir la seva primera filla, Carol, amb un home de color a Doornfontein l'any 1920. Va tenir la seva segona filla, Francis, amb un altre home el 1926.[2]
Amb Mofutsanyana, va tenir una altra filla, Hilda, el 1928.[11] Posteriorment va tenir un fill, Dennis, possiblement per una aventura amb Moses Kotane.[2]
Mpama era anglicana practicant i creia que no hi havia cap contradicció entre la seva fe cristiana i el seu compromís amb el comunisme.[2]
Reconeixement modifica
El 2004, va rebre pòstumament l'Orde de Luthuli de Plata pel seu activisme contra l’apartheid i a favor dels drets dels i les treballadores.[12][13]
És representada amb una escultura al Monument al Patrimoni Nacional a la reserva natural de Groenkloof .[14]
Referències modifica
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «Josie Palmer». South African History Online. [Consulta: 6 gener 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Edgar, Robert R. Josie Mpama/Palmer: Get Up and Get Moving. Athens, Ohio: Ohio University Press, 2020. ISBN 978-0-8214-4094-0. OCLC 1155989728.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «60 Iconic Women — The people behind the 1956 Women's March to Pretoria (21-30)» (en anglès). The Mail & Guardian, 25-08-2016. [Consulta: 6 gener 2021].
- ↑ «Josesphine "Josie" Mpama». National Heritage Monument. [Consulta: 6 gener 2021].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 van Rensburg, Fanie (N.S.) Jansen Historia, 57: 1, maig 2012, pàg. 22–41.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Dictionary of African biography. Oxford: Oxford University Press, 2011. ISBN 978-0-19-985725-8. OCLC 767838646.
- ↑ 7,0 7,1 Van Wyk, Chris.. Thabo Mofutsanyana. ISBN 978-1-77008-385-1. OCLC 889937113.
- ↑ Roth, Mia Kleio, 28, 1, 01-01-1996, pàg. 120–136. DOI: 10.1080/00232089685310101. ISSN: 0023-2084.
- ↑ The Oxford encyclopedia of women in world history. Oxford: Oxford University Press, 2008. ISBN 978-0-19-533786-0. OCLC 174537404.
- ↑ «Josie Palmer Mpama» (en anglès americà). Our Constitution. [Consulta: 6 gener 2021].
- ↑ «2. Potchefstroom: A Fighting Location». South African History Online, 16-01-2012. [Consulta: 6 gener 2021].
- ↑ «Josie (Palmer) Mpama (1903 - 1979)». The Presidency Republic of South Africa.
- ↑ «President Mbeki honours South Africa's great». , 16-06-2004.
- ↑ «The Long March to Freedom». National Heritage Monument. [Consulta: 7 gener 2021].