Congrés Nacional Africà

El Congrés Nacional Africà (anglès: African National Congress, ANC) és un partit polític social demòcrata, i que governa a Sud-àfrica en una aliança formada per ell mateix, el Congrés de Sindicats Sudafricans (COSATU) i el Partit Comunista de Sud-àfrica (SACP) des de la formació del primer govern post-apartheid el maig de 1994. Originalment es deia South African Native National Congress fins al 1923, i es va fundar per a incrementar els drets de la població negra sud-africana, el 8 de gener de 1912 a Bloemfontein, per John Dube (primer president) i el poeta i autor Sol Plaatje entre altres. El 1961 va fundar una branca militar, anomenada Umkhonto we Sizwe ("Llança de la nació").

Congrés Nacional Africà

(en) African National Congress
Dades
Tipus	partit polític
Ideologia política	nacionalisme africà socialdemocràcia
Alineació política	centreesquerra
Història
Creació	8 gener 1912 (Julià), Bloemfontein
Fundador	John Langalibalele Dube
Activitat
Membre de	Internacional Socialista
Membres	896.000 (2018)
Governança corporativa
Seu	54 Pixley Ka Isaka Seme St, Johannesburg, 2001 Luthuli House (Sud-àfrica)
Presidència	Cyril Ramaphosa (2017–)
Secretari general	Ace Magashule
Assemblea Nacional de Sud-àfrica	230 / 400
Consell Nacional de Províncies	54 / 90
Altres
Color
Lloc web	anc1912.org.za

Fundació

El 8 de gener del 1912 es reunia la Conferència Unitària a Bloemfontein entre caps, reis, professionals, intel·lectuals, treballadors i agricultors negres, on com a evolució de la Native Education Association (NEA) es creà el Native National Congress (NNC), més tard African Native Congress (ANC), presidit pel pedagog zulu John Dube Mafukuzela, com a secretari general el periodista Solomon Tshekisho Plaatje (1877-1932) i el tresorer Pixley ka Izaka Seme, advocat llicenciat a Oxford i Colúmbia. Els seus membres eren membres de l'aristocràcia tribal tradicional (que constituïa una mena de senat al parlament) burgesos i professionals liberals, no excessivament militants, i només pretenien que la població negra tingués una certa participació en la política del país, però podien representar les aspiracions africanes d'independència i igualtat. Volien combatre la segregació per la via del diàleg i no enfrontar-se als blancs, ja que eren conservadors i havien estat educats pels missioners en el respecte dels límits morals i legals introduïts pels europeus. El 1913 van dur a terme la primera protesta contra la Native land Act mitjançant escrits que ofereixen un programa de tres punts:

• Derogació de la llei
• Participació dels negres a la política.
• Enviar una delegació a Londres, presidida per Solomon Plaatge, per apel·lar a l'autoritat imperial.

Els escrits, però, foren inoperants, i la visita a Londres també, ja que la Unió Sud-africana tenia autogovern i el govern londinenc s'abstingué d'intervenir. Tornaren amb les mans buides i el desconcert de fracassar en la crida a la nació més poderosa del món, però no volgueren adoptar actituds més militants, i mentre s'estenia la segregació, els artífex de l'ANC es perdien en la seva indolència i estupefacció enfront del pas enrere en els drets.

Primeres accions

Tot i que alguns sindicats com l'Industrial Commerce Union (ICU) de Clemens Kadalie el consideraren una plataforma política per a fer reivindicacions, però criticaren força la seva inoperància. El 1923 l'ANC canvià el seu nom pel d'African National Congress (ANC). El 1927 Josiah Gumede, president de l'ANC a la Província de Natal, fou convidat a fer un viatge a l'URSS i es va fer amb la direcció general al·legant que la lluita s'havia de centrar en qualsevol forma d'imperialisme, però la pressió dels notables moderats el farà dimitir el 1929. Pixley ka Izaka Seme fou nomenat nou president de l'ANC, i va permetre que el grup es perdés en la presentació respectuosa de greuges i en activitats exòtiques com la creació d'una església interconfessional africana. Alhora, els nous dirigents del Partit Comunista de Sud-àfrica (CPSA) proposaren la doble militància en el seu grup i en l'ANC, sota el lema proposat per Moscou Native Republic.

Del 1936 al 1948 l'ANC i el CPSA col·laboraren en el Consell Representatiu dels Nadius, creat per Herzog com a òrgan consultiu, malgrat algunes declaracions de principis. El fariseisme dels dirigents de l'ANC va impedir el sorgiment d'una força trencadora que apuntés al cor del sistema segregacionista. Però l'entrada al joc de J. B. M. Herzog va permetre des del 1940 certa recuperació i prestigi, en apel·lar a les frustracions dels desheretats, tot i que els presidents Seme i Mahabane convertiren la militància en residual, ja que durant la Segona Guerra Mundial només el secretari general James Calata va mantenir un cert activisme. El 1940 el metge Alfred Xuma esdevindrà president de l'ANC, i en formaran part de l'executiva els militants del CPSA Moses Kotane (secretari general), Govan Mbeki i E. Mofutatsyana. Engegarà un procés de reconstrucció financera i organitzativa que el posarà al capdavant de l'oposició extraparlamentària.

Resultats Electorals

Any	Vots	%	Escons Assemblea	+/-	Escons Consell	+/-	Govern
1994	12,237,655	62.65	252 / 400	Nou	60 / 90	Nou	Coalició
1999	10,601,330	66.35	266 / 400	14	63 / 90	3	Coalició
2004	10,880,915	69.69	279 / 400	13	65 / 90	2	Supermajoria
2009	11,650,748	65.90	264 / 400	15	62 / 90	3	Supermajoria
2014	11,436,921	62.15	249 / 400	15	60 / 90	2	Supermajoria
2019	10,026,475	57.50	230 / 400	19	54 / 90	6	Majoria

Vegeu també

• Amandla
• Nelson Mandela

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Congrés Nacional Africà

• Congrés Nacional Africà Arxivat 1997-01-02 a Wayback Machine. pàgina oficial
• Resposta del secretari general del CNA a la proposta de COSATU, 2004 Arxivat 2004-12-04 a Wayback Machine.
• "Avui senta bé ésser africà" Arxivat 2006-06-15 a Wayback Machine. - Thabo Mbeki, Ciutat del Cap, 8 de maig 1996
• «Congrés Nacional Africà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.