Joso
Josep Solana i Zapater, més conegut com a Joso (Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, 23 de febrer de 1939), és un dibuixant de còmics i empresari català. És el fundador del centre de còmic i arts visuals Escola Joso.
._Barcelona_International_Comic_Convention_2016.JPG) Joso a la taula rodona "Parlem de l’Ibáñez" al Saló del Còmic de Barcelona (2016).  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 febrer 1939 (85 anys) Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) |
| Activitat | |
| Ocupació | autor de còmic |
Biografia modifica
Josep Solana va començar molt jove a treballar com a dibuixant de còmics al Tío Vivo del segell Der. Posteriorment va passar a treballar com a historietista i humorista gràfic a Bruguera. No és un dels noms que més destacaren a la producció de l'editorial, però la seva feina sempre va ser efectiva i estava en línia amb la producció de l'empresa. Home dinàmic i amb iniciativa empresarial, als anys seixanta va fundar juntament amb els seus germans l'empresa familiar Publicidad Solana.[1] Alternava la seva feina de publicista amb la d'humorista gràfic i amb la de redactor de la revista satírica La PZ. Joso també va col·laborar en programes de divulgació a les dues cadenes estatals de TVE.[2]
Durant dos anys (1980-81) va impartir uns cursos de dibuix i còmic a un grup de joves aspirants a artistes. L'experiència li va servir per a perfilar la que va ser la seva gran aportació al món de la historieta: l'Escola de Còmic Joso, fundada el 1982.[2][1][3] Aquest centre, actualment amb dues seus (una a Barcelona i l'altra a Sabadell), compta amb una mitja de 600 alumnes per any. El seu nom oficial és Escola Joso. Centre de Còmic i Arts Visuals. D'allà han sortit des dels anys vuitanta diversos historietistes i il·lustradors professionals, i milers d'alumnes amb estudis sobre el món del dibuix, el disseny i el còmic.[2]
Estil modifica
Pel crític de còmic Juan Antonio Ramírez, l'obra de Joso per a Bruguera es va caracteritzar sempre pel seu equilibri i sobrietat.[4] Tal com afirma Jesús Cuadrado, la seva obra no fou molt original, però sí efectiva.[3]
Homenatges modifica
Al 37è Saló del Còmic de Barcelona (2019), se li va fer una exposició d'homenatge per commemorar els seu vuitantè aniversari.[1][5]
Obra modifica
| Anys | Títol | Publicació |
|---|---|---|
| 1958 | El sabio Eureka | Tío Vivo |
| 1958 | Ríase de... | Tío Vivo |
| 1958 | Lidia y su hermanito Jaimito | Tío Vivo |
| 1960 | Don Cuplé | Tío Vivo |
| 1965 | Marilín | Din Dan |
| 1965 | Pepito Almendritos | Tío Vivo |
| 1966 | Epitafio Perdigón, que no da ni con cañón | Pulgarcito[3] |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Humoristan, entrevista a Joso [Consulta: 8 de juliol del 2019]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Joso». Humoristan. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Cuadrado, 2000
- ↑ Ramírez (12/1975), p. 106.
- ↑ Comic Barcelona 2019 [Consulta: 8 de juliol del 2019]
Bibliografia modifica
- CUADRADO, Jesús. Atlas español de la cultura popular: De la historieta y su uso 1873-2000. Madrid: Ediciones Sinsentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 2 v, 2000. ISBN 84-89384-23-1.
- RAMÍREZ, Juan Antonio. La historieta cómica de postguerra. Madrid: Editorial Cuadernos para el Diálogo, Colección Memoria y Comunicación, 12/1975. Dipòsit Legal: M. 38.325 - 1975 ISBN 84-229-6010-9.