Joventut Valencianista (1992)
Joventut Valencianista va ser una organització juvenil fundada en gener de 1992,[1] entre d'altres, per joves provinents del sector nacionalista de Joventut Nacionalista Valenciana, les joventuts del partit regionalista Unió Valenciana. Tot i que a desembre de 1992 el president de les Joventuts d'Unió Valenciana, entregaria a Carmel Roda com a representant de l'entitat un premi en reconeixement de la seua activitat,[2] en novembre de 1993[3] dirigents provinents d'aquell partit (amb Vicent Flor al capdavant) serien expulsats d'Unió Valenciana per portar a terme una política nacionalista, sobiranista i dialogant amb els sectors fusteranistes del nacionalisme valencià.[4] L'aleshores president del partit, Vicent González Lizondo, va dir d'ells que eren la Herri Batasuna valenciana.[5] Açò va significar la pràctica desaparició de les Joventuts d'Unió Valenciana.
 Logotip de la Joventut Valencianista en la seua segona etapa.  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | associació voluntària |
| Ideologia política | valencianisme |
| Forma jurídica | associació voluntària |
| Història | |
| Creació | gener 1992 |
Amb l'arribada d'Hèctor Villalba a la presidència d'Unió Valenciana, es va produir un acostament entre el partit i la Joventut Valencianista, on si bé mai van ser readmesos,[6] sí que arribaren a participar com a associació integrada a UV des de principis de 1999,[7] fins a la defenestració de Villalba pocs mesos després. Al congrés de Piles, es van defensar dos ponències, una defensada per Vicent Flor, Lluís Bertomeu i Vicent Forment, que guanyaria i que defensava una convergència amb altres sectors nacionalistes valencians, i una altra, defensada per Felip Bens i Andreu Tintorer, defensant que el grup no devia encetar encara eixe procés.[8]
L'any 2000, La Joventut Valencianista es trencaria quan Lluís Bertomeu ingressa al Partit Popular.[6] Pel que fa a altres membres de l'organització, gent com Vicent Flor, Natxo Bellido, Clara Ferrando[9] o Vicent Forment, entrarien al Bloc Nacionalista Valencià (també Pere Palés, que l'abandonaria poc després)[10] mentre que Felip Bens i Andreu Tintorer es dedicarien a tasques en l'àmbit de la cultura, des de posicions properes al secessionisme lingüístic. La majoria de membres no formaria part de cap partit polític.
Referències modifica
- ↑ Lluís Bertomeu i Josep Miquel Bisbal i Sanç en Cap a una Valencia Lliure, Joventut Valencianista, 1994. pg.101, ISBN 84-604-7499-2
- ↑ Lluís Bertomeu i Josep Miquel Bisbal i Sanç en Cap a una Valencia Lliure, Joventut Valencianista, 1994. pg.109, ISBN 84-604-7499-2
- ↑ El poder invisible del blaverismo reportatge a Levante-EMV del 8 de maig de 2011
- ↑ Català i Oltra, 2012, p. 586.
- ↑ Vicent Flor: "Als seus ulls sóc un ‘catalanista’ però també un traïdor" Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine. notícia a Full Quatre de l'11 d'abril 2012
- ↑ 6,0 6,1 Una treintena de miembros de Joventut Valencianista anuncia su inminente ingreso en el Partido Popular notícia a El País del 16 de febrer de 2000 (castellà)
- ↑ Patria Nova i JV: A vore qué passa - article a Lletraferit 17, febrer de 1999
- ↑ Entrevista a Felip Bens a Valencianisme.com del 21 de març de 2003
- ↑ Clara Ferrando, portaveu del Centre d'Actuació Valencianista entrevista a Valencianisme.com del 27 de juliol de 2010
- ↑ Entrevista amb Palés al web Valencianisme.com [Consulta: 15 d'agost de 2011]
Bibliografia modifica
- Català i Oltra, Lluís. Fonaments de la identitat territorial amb especial atenció a la identitat nacional. El cas valencià: discursos polítics sobre la identitat valenciana entre els militants de base del Bloc, EUPV i PSPV-PSOE. Universitat d'Alacant, 2012.