Joventut Valencianista (1992)

Joventut Valencianista va ser una organització juvenil fundada en gener de 1992,[1] entre d'altres, per joves provinents del sector nacionalista de Joventut Nacionalista Valenciana, les joventuts del partit regionalista Unió Valenciana. Tot i que a desembre de 1992 el president de les Joventuts d'Unió Valenciana, entregaria a Carmel Roda com a representant de l'entitat un premi en reconeixement de la seua activitat,[2] en novembre de 1993[3] dirigents provinents d'aquell partit (amb Vicent Flor al capdavant) serien expulsats d'Unió Valenciana per portar a terme una política nacionalista, sobiranista i dialogant amb els sectors fusteranistes del nacionalisme valencià.[4] L'aleshores president del partit, Vicent González Lizondo, va dir d'ells que eren la Herri Batasuna valenciana.[5] Açò va significar la pràctica desaparició de les Joventuts d'Unió Valenciana.

Infotaula d'organitzacióJoventut Valencianista
Dades
Tipusassociació modifica
Ideologia políticavalencianisme modifica
Forma jurídicaassociació modifica
Història
Creaciógener 1992 modifica
Governança corporativa
Seu 
Logotip de la Joventut Valencianista en la seua segona etapa.

Amb l'arribada d'Hèctor Villalba a la presidència d'Unió Valenciana, es va produir un acostament entre el partit i la Joventut Valencianista, on si bé mai van ser readmesos,[6] sí que arribaren a participar com a associació integrada a UV des de principis de 1999,[7] fins a la defenestració de Villalba pocs mesos després. Al congrés de Piles, es van defensar dos ponències, una defensada per Vicent Flor, Lluís Bertomeu i Vicent Forment, que guanyaria i que defensava una convergència amb altres sectors nacionalistes valencians, i una altra, defensada per Felip Bens i Andreu Tintorer, defensant que el grup no devia encetar encara eixe procés.[8]

L'any 2000, La Joventut Valencianista es trencaria quan Lluís Bertomeu ingressa al Partit Popular.[6] Pel que fa a altres membres de l'organització, gent com Vicent Flor, Natxo Bellido, Clara Ferrando[9] o Vicent Forment, entrarien al Bloc Nacionalista Valencià (també Pere Palés, que l'abandonaria poc després)[10] mentre que Felip Bens i Andreu Tintorer es dedicarien a tasques en l'àmbit de la cultura, des de posicions properes al secessionisme lingüístic. La majoria de membres no formaria part de cap partit polític.

ReferènciesModifica

  1. Lluís Bertomeu i Josep Miquel Bisbal i Sanç en Cap a una Valencia Lliure, Joventut Valencianista, 1994. pg.101, ISBN 84-604-7499-2
  2. Lluís Bertomeu i Josep Miquel Bisbal i Sanç en Cap a una Valencia Lliure, Joventut Valencianista, 1994. pg.109, ISBN 84-604-7499-2
  3. El poder invisible del blaverismo reportatge a Levante-EMV del 8 de maig de 2011
  4. Català i Oltra, 2012, p. 586.
  5. Vicent Flor: "Als seus ulls sóc un ‘catalanista’ però també un traïdor" notícia a Full Quatre de l'11 d'abril 2012
  6. 6,0 6,1 Una treintena de miembros de Joventut Valencianista anuncia su inminente ingreso en el Partido Popular notícia a El País del 16 de febrer de 2000 (castellà)
  7. Patria Nova i JV: A vore qué passa - article a Lletraferit 17, febrer de 1999
  8. Entrevista a Felip Bens a Valencianisme.com del 21 de març de 2003
  9. Clara Ferrando, portaveu del Centre d'Actuació Valencianista entrevista a Valencianisme.com del 27 de juliol de 2010
  10. Entrevista amb Palés al web Valencianisme.com [Consulta: 15 d'agost de 2011]

BibliografiaModifica