Obre el menú principal

Juan Antonio Cremades Royo

Juan Antonio Cremades Royo (Saragossa, 10 de juny de 1910 - 26 de desembre de 1992)[1] fou un advocat i polític aragonès, diputat a Corts Republicanes, governador civil de Lleida i procurador a Corts franquistes.

Infotaula de personaJuan Antonio Cremades Royo
Biografia
Naixement 10 de juny de 1910
Saragossa
Mort 26 de desembre de 1992(1992-12-26) (als 82 anys)
Saragossa
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Diputat a les Corts Republicanes
22 de febrer de 1936 – 22 de febrer de 1939
Circumscripció Saragossa
COA Spain 1945 1977.svg  Governador civil de Lleida
8 de gener de 1939 – 10 d'abril de 1943
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Procurador a Corts
11 de novembre de 1971 – 30 de juny de 1977
Apartat Representants de la Família
Activitat
Ocupació Advocat i polític
Partit CEDA
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va estudiar al Col·legi dels Jesuïtes del Salvador de Saragossa, es llicencià en dret a la Universitat de Saragossa. Amic personal de Josepmaria Escrivá de Balaguer, fou membre d'Acció Catòlica i dels Cavallers del Pilar. El 1934 es va integrar al Col·legi d'Advocats de Saragossa i treballà en el despatx d'advocats d'Emilio Laguna Azorín. El mateix any va dirigir les joventuts de l'Acció Popular Agrària Aragonesa, grup polític integrat a la CEDA, amb el que fou escollit diputat per la província de Saragossa a les eleccions generals espanyoles de 1936.[2] En produir-se el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 es va posar de part del bàndol revoltat i va anar a la caserna de Castillejos a demanar armes. Va anar a lluitar voluntari a la guerra civil espanyola al Regiment de Girona.[3]

Les seves bones relacions amb Ramón Serrano Suñer li va permetre que el gener de 1939 fos nomenat governador civil de Lleida.[4] El seu nom figura en nombrosos informes utilitzats per afusellar nombrosos opositors al règim franquista de Lleida. Alhora, va ordenar tancar al camp de concentració de Miranda de Ebro refugiats jueus alemanys que fugien del nazisme, com Jenny Kehr i Max Revensburguer; Jenny fou expulsada a França i es va suïcidar a la presó de dones de les Corts el desembre de 1942.[5][6] Va ocupar el càrrec fins l'abril de 1943.[7]

Aleshores va tornar a Saragossa, on va obtenir plaça per oposició a la Cambra de la Propietat Urbana i va ser membre de l'Obra Social de la Falange. El 1948 va fundar l'associació socio-cultural aragonesista La Cadiera, que aplegava la dreta catòlica tradicional i que treballava amb el Caliu Ilerdenc (impulsor del leridanismo).[8] També fou propagandista d'Acció Catòlica i el 1971 fou escollit procurador a Corts pel terç familiar.[9] Deixà el càrrec després de les eleccions generals espanyoles de 1977.

ReferènciesModifica