Juan Antonio de Zunzunegui y Loredo

escriptor espanyol

Juan Antonio de Zunzunegui y Loredo (Portugalete, Biscaia, 21 de desembre de 1900 - Madrid, 31 de maig de 1982)[2] va ser un novel·lista espanyol. Autor de gran fecunditat, la seva obra s'adscriu a un realisme tradicional. Va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola des de 1957.[3]

Infotaula de personaJuan Antonio de Zunzunegui y Loredo

Bust de Zunzunegui a Portugalete Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 desembre 1900 Modifica el valor a Wikidata
Portugalete (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 maig 1982 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor
Membre de
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
CònjugeTeresa Marugán.[1]
Premis

Musicbrainz: 2dea29a7-342a-460f-9503-71452ece05b1 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer el 21 de desembre de 1900 a Portugalete (Biscaia). Va estudiar en els jesuïtes d'Orduña i a les Universitats de Deusto, Valladolid i Salamanca. Va tenir una gran amistat amb Miguel de Unamuno qui -segons el mateix Zunzunegui- seria l'autor que més li va influir. Per trasllat de la seva família a Madrid, acaba a la seva universitat la carrera de dret. Doctor en Filosofia i Lletres, va estudiar també llengua francesa i italiana en Tours i Perusa.[4]

Durant la guerra civil espanyola va donar suport al bàndol nacional, col·labora amb la Delegació de Premsa i Propaganda i després en la revista Vértice com a crític teatral.[5]

El 1957 ocupa la butaca "a" deixada per Pío Baroja en la Reial Acadèmia de la Llengua. Va morir a Madrid, on residia habitualment des de la seva joventut, el 1982 i fou enterrat per exprés desig a la vila de Portugalete, en el panteó de la família de la seva esposa.

Les seves novel·les es troben en una línia realista propera al naturalisme, en la qual s'adverteix no obstant això la influència de Pío Baroja pel que fa a l'ús d'un llenguatge escarit. Per elles desfilen variats tipus de la societat bilbaina i madrilenya de la seva època, caracteritzats en general per una concepció materialista de la vida. La seva visió del món és més aviat pessimista, encara que suavitzada de vegades per l'humor, com succeeix en La úlcera, que s'aparta del seu realisme habitual.

Les novel·les publicades fins a 1950 s'ambienten preferentment a Bilbao i els seus voltants, mentre que a partir d'aquesta data l'escenari principal és Madrid.[6]

Obres modifica

  • Vida y paisaje de Bilbao (1926)
  • Chiripi (1931)
  • Tres en una (1935)
  • El chiplichandle (1940)
  • Ay... estos hijos (1943)
  • El barco de la muerte (1945)
  • La quiebra (1947)
  • La úlcera (1949)
  • Las ratas del barco (1950)
  • El supremo bien (1951)
  • Esta oscura desbandada (1952)
  • Ramón o la vida baldía (1952)
  • La vida como es (1954)
  • El hijo hecho a contrata (1956)
  • Una mujer sobre la tierra (1959)
  • El mundo sigue (1960)
  • La poetisa (IV serie de "Cuentos y patrañas de mi Ría") (1961)
  • El premio (1961)
  • El camión justiciero
  • El camino alegre (1962)
  • Todo quedó en casa (1964)
  • Murió en un córner (1966)
  • Un hombre entre dos mujeres (1966)
  • La frontera delgada (1968)
  • Una rica hembra (1970)
  • De la vida y de la muerte (1984)

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Antonio de Zunzunegui y Loredo
  1. País, Ediciones. «El orgullo de haber superado en páginas a Balzac». [Consulta: 10 juliol 2015].
  2. «Juan Antonio de Zunzunegui y Loredo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Juan Antonio de Zunzunegui al web de la RAE
  4. Juan Antonio de Zunzunegui y Loredo, Enciclopedia Vasca Auñamendi
  5. Juan Antonio de Zunzunegui Arxivat 2014-06-29 a Wayback Machine. a hispanoteca.eu
  6. José García López, "Historia de la Literatura española", Barcelona 1986


Premis i fites
Precedit per:
Vicente Escrivá Soriano
Jornadas de Miguel de Cervantes
Premio Nacional de Narrativa
1948
Succeït per:
desert
Precedit per:
Pío Baroja y Nessi
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira a

1984-1982
Succeït per:
Elena Quiroga