Juan Carlier Goyenechea

Juan Carlier Goyenechea (29 de gener de 1910, San Fernando, Cadis - ?, ?)[1] fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà, essent tinent, contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca, participant en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes. Intervengué, a la Segona Guerra Mundial amb la Divisió Blava.

Infotaula de personaJuan Carlier Goyenechea
Biografia
Naixement29 de gener de 1910
San Fernando
Activitat
OcupacióMilitar
Carrera militar
Lleialtat Regne d'Espanya
República Espanyola
Bàndol Nacional
Dictadura franquista
Alemanya nazi Alemanya Nazi
Branca militar Exèrcit de Terra espanyol
Cavalleria
Divisió Blava
Rang militar Capità
ConflicteGuerra Civil Espanyola
Segona Guerra Mundial
Altres
ParentsDiego Carlier Velázquez (avi patern)
Condemnat perSedició (Fets d'Alcalá, 1936)
Premis
(1943) Creu al Mèrit de Guerra de 2a classe amb espases
(1943) Creu de Ferro de 2a classe

Era fill de Juan de Dios Carlier Jiménez (1879-1925), militar de Marina, i de Margarita Goyenechea Parrilla, que es casaren el 1909. Per part de pare era net de Diego Carlier Velázquez (1851-1929) destacat marí que assolí el grau de contraalmirall. Fou soldat de la companyia d'ordenances del Ministeri de la Marina i el 1929 ingressà en l'Acadèmia Militar general.[2] L'abril del 1936 fou destinat al Regiment de Caçadors de Villarrobledo, núm. 3, a Alcalà de Henares.[3]

Quarter de Cavalleria del Príncep, dit de san Diego, a Alvalà de Henares cap el 1912

Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de 29 militars de l'arma de Cavalleria adscrits als regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la República aprofità uns incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra a Alcalà de Henares per fer neteja de conspiradors a ambdós regiments.[4] Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar en contra de la República.[5] Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936 aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats i participaren en la formació de les milícies falangistes, en la repressió contra membres i simpatitzants del Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats) i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca de l'agost de 1936 formant part del Terç de voluntaris Jaume I.[6]

Després d'uns mesos a Mallorca tornà a la península. El maig de 1938 ja havia ascendit a capità i fou destinat al 13è Tabor del Batalló de Tiradors d'Ifni.[7] El 1942 s'incorporà a la Divisió Blava i fou destinat al grup antitancs al front rus. El seu germà José María feia uns mesos que havia mort servint a la mateixa divisió,[8] i el seu germà Felipe havia mort al començament de la Guerra Civil.[9] El 1943 li concediren la Creu al Mèrit de Guerra de 2a classe amb espases i la Creu de Ferro de 2a classe. El desembre del mateix any agafà el comandament de la companyia antitancs i el març de 1944 formà part de la Plana Major de la III Bandera de la Divisió Blava, amb la qual tornà a Espanya el març de 1944.[10]

El 1944 estava destinat al Regiment de Caçadors de Santiago, núm. 1, i fou destinat al Servei d'Intervencions.[11] El 1945 quedà disponible forçós al Marroc després de ser donat de baixa de la Mahal·la marroquí.[12] El 1953 un jutjat de Madrid el cercava perquè estava processat per un delicte d'apropiació indeguda.[13]

Referències modifica

  1. «Anuario Militar de España año 1918 pàg. 469». Hemeroteca Digital. bne.es, 1918. [Consulta: 29 juliol 2020].
  2. «Circular». Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, III, 179, 13-08-1931, pàg. 605.
  3. «Destinos». Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, II, 100, 30-04-1936, pàg. 250.
  4. Vadillo Muñoz, J. [https://eprints.ucm.es/21456/1/T34476.pdf El Movimiento Obrero en Alcalá de Henares, (1868-1939)] (en castellà). Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2013, p. 319. 
  5. Capellà, Llorenç «Els Jinetes de Alcalá». Diari Balears, 26-05-2009. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2020 [Consulta: 2 setembre 2020]. Arxivat 28 de juliol 2020 a Wayback Machine.
  6. Massot i Muntaner, Josep, 1941-. Aportacions a la història de la guerra civil a Mallorca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009. ISBN 9788498831757. 
  7. «Destinos». Boletín Oficial del Estado, 565, 09-05-1938, pàg. 7222.
  8. «CARLIER GOYENECHEA, José María». Memoriablau. [Consulta: 2 setembre 2020].
  9. «Medalla Militar». Boletín Oficial del Estado, 310, 26-08-1937, pàg. 3048.
  10. «CARLIER GOYENECHEA, Juan». Memoriablau. [Consulta: 2 setembre 2020].
  11. «ORDEN de 5 de octubre de 1944 por la que se destina al Servicio de Intervenciones al Capitán de Caballería don Juan Carlier Goyenechea». Boletín Oficial del Estado, 283, 09-10-1944, pàg. 7546.
  12. «ORDEN 7 de noviembre de 1945 por la que queda disponible el Capitán de Caballería don Juan Carlier Goyenechea». Boletín Oficial del Estado, 316, 12-11-1945, pàg. 2930.
  13. «Requisitorias». Boletín Oficial del Estado, 228, 16-08-1953, pàg. 2440.