Juan Esteban Izaga
Juan Esteban Izaga (Leintz-Gatzaga, 1796 - Madrid, 1837) fou un compositor i advocat basc.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1796  Leintz-Gatzaga (Guipúscoa) |
| Mort | 1837 (40/41 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, compositor, polític |
Estudià llatí a Arrasate, i Arantzazu, i després música a Tolosa amb el pare Larramendi. El 1814 començà a estudiar jurisprudència a Oñati. Una vegada acabada la seva carrera d'advocat, es retirà a casa, dedicant-se a ensenyar música als adolescents del seu poble i establí una capella de primer orde en la parròquia de San Millán. Després guanyà per oposició, la càtedra de codís de la Universitat d'Oñati i més tard es traslladà a Madrid, on exercí el càrrec de majordom de la reina Maria Cristina.
Fou diverses vegades síndic de l'Ajuntament de Madrid, i diputat a Corts per Guipúscoa el 1834 i 1836. Tots aquest menesters no l'apartaren de la seva afició a la música, i aviat assolí renom tocant el piano en salons i component música. Són seves moltes peces profanes i religioses que es canten en el país, i a Izaga se li deuen també l'himne que cantà en el teatre del Príncep, amb acompanyament de banda militar, tambors, etc., quan la infanta Isabel fou declarada Princesa d'Astúries. Arranjà per a piano moltes col·leccions de peces escollides, que publicà per entregues amb el títol de ?El Eco de la Opera italiana. És conegut principalment per les seves melodies populars basques.
Bibliografia modifica
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 28, segona part, pàg. 2301 (ISBN 84-239-4582-0)