Juan Vicente Chiarino
Juan Vicente Chiarino (Montevideo, 25 de desembre de 1901 - ibídem., 29 de juny de 1989) fou un advocat i polític uruguaià pertanyent a la Unió Cívica de l'Uruguai (UCU).[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 desembre 1901  Montevideo (Uruguai) |
| Mort | 29 juny 1989 (87 anys) Montevideo (Uruguai) |
| Ministre de Defensa Nacional | |
| 1 de març de 1985 – 29 de juny de 1989 | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat de la República |
| Activitat | |
| Ocupació | Advocat, polític |
| Partit | Unió Cívica de l'Uruguai Unió Radical Cristiana (1962-1980) Unió Cívica (1980-) |
Llista
| |
Es va graduar com a advocat per la Universitat de la República. Durant els anys 1930 va dirigir el periòdic El bien público, encarregat de difondre idees cristianes i democristianes. El 1944 va assumir com a diputat pel seu partit polític, càrrec pel que va tornar a ser elegit durant les eleccions generals del 1946. Quatre anys després, pels comicis del 1950, en va obtenir el càrrec de senador, essent reelegit el 1954.[3]
El 1959 va renunciar com a senador i, tres anys més tard, la Unió Cívica de l'Uruguai (UCU) es va dividir en dos sectors: un progressista sota el nom de Partit Demòcrata Cristià (PDC), i un altre de tendència més conservadora i tradicional, amb el nom d'Unió Radical Cristiana (URC). Chiarino es va unir a aquesta darrera divisió, al costat d'altres dissidents de l'antic partit.
El 1982, Chiarino va tornar a l'escena política amb la recentment formada Unió Cívica (UC). Va ser una figura molt respectada per tots els partits polítics del país, i va tenir, així mateix, un paper destacat per a la transició a la democràcia. Per aquesta raó, i malgrat la seva avançada edat, el primer president elegit en el període democràtic, el centredretà Julio María Sanguinetti Coirolo, el va designar ministre de Defensa Nacional.