Juan de Ortega

matemàtic espanyol

Juan de Ortega va ser un matemàtic castellà, membre dels dominics.

Infotaula de personaJuan de Ortega
Juan de Ortega.png
Portada de l'edició de 1512 del llibre de Juan de Ortega Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1480 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Palència Modifica el valor a Wikidata
Mort1568 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (87/88 anys)
lloc desconegut
Activitat
OcupacióMatemàtiques
Activitat(Floruit: segle XVI Modifica el valor a Wikidata)
OrganitzacióOrde dels predicadors
Influències
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata

VidaModifica

No es coneix res de la seva vida, a part que era nascut a Palència i que era frare dominic; ambdues coses les diu ell en el seu llibre. Julio Rey Pastor, que el va estudiar, afirma que va donar classes particulars d'aritmètica per Espanya i Itàlia i que, com a frare dominic, estava adscrit a la província d'Aragó.[1]

ObraModifica

 
Tratado subtilissimo de aritmetica y de geometria, 1515

Va publicar el 1512, a Lyon o, potser a Barcelona, un tractat pràctic de matemàtiques amb el títol de Composición de la arte de la aritmética y juntamente de geometria. Aquest tractat va tenir força èxit i es va traduir quasi immediatament al francès (1515) i a l'italià (1515 i 1522), mentre se'n van fer altres edicions a Sevilla (1534, 1537 i 1542) amb el títol de Tratado subtilissimo d'aritmetica i de geometria.

 

El peu d'impremta de la primera edició de 1512 no permet saber el lloc d'edició, ja que diu: Imprimido a leon en casa de maestro Nicolau de Benedictis: por Joannes trinxer librero de barcelona. Anno del nostro señor Jesús, a 30 dias del mes de deziembre de 1512. Per això alguns autors diuen que va ser imprés a Lyon, mentre d'altres diuen que ho fou a Barcelona.[2]

El llibre és una aritmètica pràctica per a l'ús dels comerciants, però conté una originalitat d'origen controvertit:[3] En el darrer capítol (sobre geometria) necessita les arrels quadrades d'una quinzena de números i en dona una aproximació racional molt exacta; tots aquest números satisfan l'equació de Pell,[4] però, a part dels grecs i dels indis, cap matemàtic europeu s'havia interessat per aquesta equació abans de Fermat en el segle xvii. Per tant, com que Juan de Ortega no explica com ha calculat aquestes aproximacions, resta la incògnita de saber com les va trobar.[5]

ReferènciesModifica

  1. Malet i Paradís, pàgina 123.
  2. Entre els primers estan Benito, Escribano, Fernàndez i Sánchez i entre els segons O'Connor i Robertson i Catalá. Malet i Paradís el fan editat a León.
  3. Garma, Flament i Navarro, pàgina 66.
  4. Malet i Paradís, pàgina 124.
  5. Benito, Escribano, Fernàndez i Sánchez suggereixen que podria ser per influència de Nicolas Chuquet, però el manuscrit d'aquest no es va arribar a publicar, per tant això implicaria un coneixement directe del manuscrit. Per aquesta raó també, els hi va bé que el llibre fos editat a Lyon, lloc de residència de Chuquet.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Juan de Ortega» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Catalá, María Asunción. Ortega, Juan De. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 20 Setembre 2013 <http://www.encyclopedia.com>. (anglès)