Juan de Zumárraga

Juan de Zumárraga, O.F.M. (Durango, Biscaia, 1468 - Ciutat de Mèxic, 3 de juny de 1548) franciscà espanyol. Primer arquebisbe de Mèxic. Fundador de la Real i Pontifícia Universitat de Mèxic, actualment Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.[1]

Infotaula de personaJuan de Zumárraga
Juan-de-Zumarraga.jpg
Juan de Zumárraga Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1468 Modifica el valor a Wikidata
Durango (Corona de Castella) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juny 1548 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Ciutat de Mèxic (Imperi Espanyol) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCiutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
1r Metropolitan Archbishop of México (en) Tradueix
12 febrer 1546 – 3 juny 1548 (Gregorià)Alonso de Montúfar →
Bisbe catòlic
27 abril 1533 (Gregorià) –
1r Bisbe diocesà
20 agost 1530 – 12 febrer 1546
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicEspanyols Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprevere catòlic de ritu romà, inquisidor, missioner, frare menor Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Frares Menors Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióDiego Ribera de Toledo Modifica el valor a Wikidata

Coat of arms of Juan de Zumarraga.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 127129284 Modifica el valor a Wikidata

Carrera eclesiàsticaModifica

Va ser superior local i provincial de l'Orde dels franciscans a Espanya, repressor de bruixes al país Basc.

Al juny de 1534 va tornar a la Nova Espanya. A ell se li deu la primera impremta que va haver-hi a Mèxic i en tota Amèrica. A més, va fundar els col·legis de Santa Cruz de Tlatelolco i San Juan de Letrán. Així mateix, va crear el primer hospital, al que va nomenar hospital d'Amor de Déu i va iniciar gestions per a la creació de la universitat.

De 1536 a 1543 va exercir el càrrec d'inquisidor apostòlic i va portar 183 causes contra els sospitosos de no ser creients. El cas més notable, pel qual es va guanyar la censura de la Cort, va anar l'empostissat contra don Carlos Ometochtzin, cacic de Texcoco, qui suposadament seguia practicant sacrificis humans però que, en realitat, fomentava l'alçament general dels naturals en contra del govern virreinal. La condemna i posterior execució en la foguera de don Carlos va portar a plantejar amb claredat els abastos de la jurisdicció inquisitorial, determinant-se deixar fora de la mateixa als indígenes, en considerar-los neòfits abans que heretges.

En 1547 el papa Pau III el va nomenar primer arquebisbe de Mèxic.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan de Zumárraga
  1. Carmona, Doralicia. «Zumárraga Juan de». Memoria política de México. [Consulta: 24 gener 2014].