Juana Castro Muñoz

Juana Castro Muñoz (Villanueva de Còrdova, 1945) és una poetessa espanyola. 

Juana Castro Muñoz

Biografia
Naixement	1945 (78/79 anys) Villanueva de Córdoba (Província de Còrdova)
Nacionalitat	Espanya
Activitat
Ocupació	Poetessa
Membre de	Real Academia de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes de Córdoba
Gènere	Dona
Llengua	Castellà
Premis
(2010)  Premio de la Crítica Española (2007)  medalla d'Andalusia
Lloc web	juanacastro.es

Ha obtingut, entre altres, els premis Juan Alcaide 1983 per Paranoia en otoño, el Premi Juan Ramón Jiménez 1989 per Arte de cetrería, el Premi Bahía 1991 per Regreso a Géminis (posteriorment Fisterra), el Carmen Conde de Poesia 1994 per No temerás, el Sant Juan de la Cruz 2000 per El extranjero, Jaén 2005 per Los cuerpos oscuros, el Premi de la Crítica 2010 per Cartas de enero (Fundació José Manuel Lara, Sevilla 2010), el Premi Nacional Imatge de la Dona en els Mitjans de comunicació, Institut de la Dona (Ministeri de Cultura) en 1984 i ha estat distingida l'any 2007 amb la Medalla d'Andalusia.

Biografia

Juana Castro, nascuda a Villanueva de Còrdova, comarca Els Pedroches, viu a Còrdova. És autora d'una quinzena de títols de poesia, un llibre d'articles i co-traductora d'una antologia de poesia italiana. És membre corresponent de la Reial Acadèmia de Còrdova de Ciències, Belles Lletres i Nobles Arts. Casada amb el narrador Pedro Tébar, ha estat mare 4 vegades i té 3 fills, 2 noies i 1 noi. Ha col·laborat en diversos mitjans com a articulista i crítica literària i en els diaris La Voz de Córdoba, Córdoba y El Día.

Alguns dels seus poemes s'han traduït al portuguès, txec, polonès, català, xinès i francès. El llibre Narcisia s'ha traduït a l'anglès. En 1995 es va presentar una tesi doctoral sobre la seva obra sota el títol Trajectòria poètica de Juana Castro (1978-1992), realitzada per Encarna Garzón García, catedràtica de Literatura, de la qual s'ha editat la tercera part, titulada Temàtica i pensament en la poesia de Juana Castro, Còrdova 1996.

Des dels anys 70 ha participat activament en empreses culturals i dedicades a temes de dona. Va ser Coordinadora Provincial de Coeducació (Conselleria d'Educació, província de Còrdova) de 1991 a 1996.

Uns versos seus es troben en un taulell situat al Pati de la Cancel·la del Palau de Viana de Còrdova. A Màlaga, Lucena i Villanueva de Còrdova existeixen sengles carrers retolats amb el seu nom.

Trajectoria literaria

L'estil poètic de Juana és caracteritzat per la introspecció on la seua poesia és profundament reflexiva i subjectiva, la qual cosa li permet abordar temes personals. També es destaca l'ús de símbols i metàfores, moltes vegades d'origen religiós o mitològic, que amplien diversos significats i el paisatge andalús, per la connexió amb la seua terra natal. I a destacar l'experiència femenina, on Juana Castro ofereix una visió des del cos i l'experiència de ser dona, abordant temes com la maternitat, el dolor físic i emocional, i la lluita per la identitat pròpia.

Juana Castro va començar a escriure en els anys setanta, en un context en el qual les dones poetes a Espanya començaven a guanyar visibilitat després de la dictadura franquista.

Durant els anys 80 i 90, Juana Castro va publicar diversos poemaris que van consolidar la seua veu poètica i la van fer creditora de prestigiosos premis literaris. (Obra a destacar “Art falconeria”, metàfora per a explorar les relacions humanes, especialment el poder i el control en les relacions de parella. )

A partir dels anys 2000, Juana Castro va continuar explorant els mateixos temes centrals, però amb un enfocament més reflexiu i depurat. (Obra a destacar “El extranjero”, llibre que reflecteix la sensació d'estranyesa i desplaçament, no sols en un sentit geogràfic sinó també en termes existencials.)

Més recentment, la seua poesia ha continuat guanyant atenció per la seua profunditat i capacitat per a connectar l'íntim amb l'universal. (Obra a destacar “Antes que el tiempo fuera”, Amb aquest llibre, Castro continua consolidant la seua poètica de la memòria i el pas del temps, fent ús d'imatges religioses i mitològiques per a explorar l'esdevenir de l'existència humana.)

A més, ha participat en nombroses antologies i festivals internacionals de poesia, i ha sigut traduïda a diversos idiomes, la qual cosa ha ampliat la seua projecció internacional.

Distincions

• Medalla d'Andalusia 2007.

• Premi de la Crítica de Poesia Castellana 2010 per Cartas de enero (Fundació José Manuel Lara, Sevilla 2010).

• Premi Nacional Imatge de la Dona en els Mitjans de comunicació, Instituto de la Mujer, Ministeri de Cultura, Madrid 1984.

• Premi Meridiana, Institut Andalús de la Dona 1998.

• Premi Carmen de Burgos 1996, Universitat de Màlaga.

• Premi Juan Alcaide 1983 per Paranoia en otoño.

• Premi Juan Ramón Jiménez 1989 per Arte de cetrería.

• Bahia 1991 per Regreso a Géminis (posteriorment Fisterra).

• Carmen Conde 1994 per No temerás.

• Accésit de Esquío 2000 per Del color de los ríos.

• San Juan de la Cruz 2000 por El extranjero..

• Jaén 2005 per Los cuerpos oscuros.

• Solienses 2006 per Los cuerpos oscuros.

• Jaramur 2010, Associació de Dones Nuevo Amanecer de Villanueva de Còrdova.

• Premi Andalusia de Poesia La Posada de Ahlam 2006, Ajuntament de Fondón (Almeria).

• La seva poesia s'ha traduït parcialment al català, francès, polonès, àrab, txec, neerlandès, xinès, i més extensament a l'italià.

• Narcisia ha estat traduït a l'anglès, amb introducció i traducció d'Ana Valverde Gosen, Nova Orleans, Louisiana; Ed. University of New Orleans Press, 2012.

Bibliografia

Poesia

Llibres individuals

* Cóncava mujer, Córdoba, Zubia 1978; 2ª edición: Müsu, Córdoba 2004.

• Del dolor y las alas, Villanueva de Córdoba, 1982.

• Paranoia en otoño, Valdepeñas, 1985.

• Narcisia, Taifa, Barcelona 1986.

• Arte de cetrería, Diputación de Huelva, 1989; 2ª edición: Madrid, La Palma, 2004.

• Alta traición, Fernán Núñez, Jorge Huertas, 1990.

• Fisterra, Libertarias-Prodhufi, Madrid, 1992 (1ª edición Regreso a Géminis, Fundación José Luis Cano, Algeciras, 1991.

• No temerás, Madrid, Torremozas, 1994.

• Del color de los ríos, Ferrol, Esquío, 2000.

• •El extranjero, Madrid, Rialp (Adonais), 2000.

• La jaula de los mil pájaros, Málaga, Rafael Inglada, 2004.

• Los cuerpos oscuros, Madrid, Hiperión, 2005.

• La Bámbola. Intrusos en la red, EH Editores, Jerez 2010.

• Cartas de enero, en Heredad seguido de Cartas de enero, Fundación José Manuel Lara, Sevilla 2010.

Antologies

• Alada mía. Antología 1978-1994, ed. Pedro Ruiz Pérez, Córdoba, Diputación, 1996.

• Venere allo specchio, traducción al italiano de Michele Coco, Vinelli, San Giovanni Rotondo, 1988.

• Volo cieco, traducción de Emilio Coco, Bari, Levante, 1990.

• Memoria della luce, traducción de Emilio Coco, Bari, Levante, 1996.

• Pañuelos del aire, Córdoba, Cuadernos de Sandua, 2004.

• La extranjera (Antología 1978-2005), Málaga, Diputación, 2006.

• Vulva dorada y lotos (Selección con entidad de nuevo poemario. Con CD en la voz de la autora), Sabina Editorial, Madrid 2009.

• Heredad seguido de Cartas de enero, (Antología 1978-2010 más un nuevo libro), Fundación José Manuel Lara, Sevilla 2010.

Altres gèneres

• Válium 5 para una naranjada, Colección de artículos, Córdoba, Diputación, 1990.

• El Patrimonio, poema del tiempo, col. Córdoba, vol. nº 2, Diario Córdoba, CajaSur, 1997, pp. 101-120.

• "Cántico de Córdoba", en AA. VV., Crónica de un sueño. Memoria de la transición democrática en Córdoba (1973-83), Málaga, C-T Editores, 2004, pp. 120-127.

• “Isabel Agüera Espejo-Saavedra. Una escritora al servicio de la escuela”, en Retratos de maestras. De la Segunda República hasta nuestros días, VV. AA., Cuadernos de Pedagogía, Cisspraxis, S.A., Madrid 2005, pp 107-112.

• Memorias sin memoria, Colectivo de Poetas cordobesas, Córdoba 2004.

• I Encuentro sobre el Paisaje, Diputación, Córdoba 1998.

• Crónica de un sueño. Memoria de la transición, 2004.

• Llaves prestadas: escritos sobre la obra poética y narrativa de Dionisia García, AA.VV., Editora Regional, Murcia 2003.

• Impresiones sobre el Quijote, Junta de Andalucía, Consejería 2006.

• La poesía escrita por mujeres y el canon, Cabildo Insular, Gran Canaria 1999.

• Los pueblos de Córdoba, vols. 1 al 5, Caja Provincial, Córdoba 1992-1993.

• Poetas a orillas de Antonio Machado, Ed. De Amalia Iglesias, Abada Editores 2010.

• Entre el XX y el XXI, volumen I, Ed. Carena 2007.

• Un paseo por el libro, Ayuntamiento, Córdoba 2003.

• Iluminando la palabra. Las mujeres y la escritura, Instituto de la Mujer de Murcia, 2007.

• “No había más belleza en este mundo“ en Pablo García Baena. Liturgia de la palabra., AA. VV. ed. de Antonio Rodríguez, Univ. De Córdoba, Visor 2009.

• “Pablo García Baena o la mirada”, en Pablo García Baena: Misterio y precisión, AA.VV.,ed. de Celia Fernández Prieto, Renacimiento 2010.

Relats

• "Las tres mosqueteras", en AA. VV., 27 narradores cordobeses, Málaga, Centro Cultural Generación del 27, 1999, pp. 67-74.

• “La mano de luz”, en AA.VV., La puerta de los sueños, Prode, Pozoblanco 2009, pp. 53-60.

Traducció

• Veinticinco años de poesía en Italia (De la neovanguardia a nuestros días), en col·laboració amb Emilio Coco, Còrdova, Fundación Cultura y Progreso, 1990.

• Sonetos del amor tardío, Emilio Coco, traducció de Juana Castro i Carlos Pujol, Alhulia S.L. 2006.