Judeocastellà

(S'ha redirigit des de: Judeoespanyol)

El judeocastellà (ג'ודיאו-איספאנייול djudeo-espanyol) és una llengua romànica, derivada del castellà antic i amb influència de l'hebreu. Els parlants són gairebé exclusivament jueus sefardites,[1] encara que històricament hi havia parlants asquenazites a l'Imperi Otomà.

Infotaula de llenguaJudeocastellà
Ladino, ג'ודיאו-איספאנייול
Judaeo-Spanish in Rashi and Soletreo.png
Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsSefardi, dzhudezmo, judezmo, ladino, i spanyolit
Tipusllengua, llengua viva i llengua severament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants100.000 a Israel, 8.000 a Turquia; no hi ha estimacions d'altres països
Parlants nadius137.000 Modifica el valor a Wikidata (2016 Modifica el valor a Wikidata)
Oficial acap nació
Autòcton deEuropa, Orient Mitjà, Mèxic, Sud-amèrica
EstatIsrael, Turquia, Espanya, Argentina, Mèxic, el Brasil, Grècia i altres països
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües judeoromàniques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí, alfabet hebreu i alfabet ciríl·lic Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióAlliance Israelite Universelle i Autoritat Nacional del Ladino
Estudiat perSephardic studies (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2lad
ISO 639-3lad Modifica el valor a Wikidata
SILlad
Glottologladi1251 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuelad Modifica el valor a Wikidata
UNESCO374 Modifica el valor a Wikidata
IETFlad Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3444 Modifica el valor a Wikidata

Altres denominacionsModifica

La llengua, en judeocastellà, té diversos noms. El principal és ladino, però també se'n diu djudeo-espanyol, sefaradi, djudezmo, djidio, djudio, espanyolit i espanyol; el terme haquitía (de l'àrab /ħakaː/ حكى, «dir»), es refereix al dialecte del judeocastellà parlat al Nord de l'Àfrica, especialment a Marroc. El dialecte de l'àrea d'Oran a Algèria és anomenat tetuani o tetauni, de la ciutat marroquina de Tetuan. En hebreu, la llengua és anomenada spanyolit.

Fonemes i gramàticaModifica

Com el castellà antic, el judeocastellà conserva els fonemes palatals [ʃ] i [ʒ], que han evolucionat al so [x] en el castellà contemporani. Tanmateix, a diferència del castellà antic, té el fonema [x], però, com a préstec de l'hebreu. Té característiques úniques, com l'ús de muestro (nostre), en comptes del castellà nuestro. L'estructura està relacionada lingüísticament amb el castellà, amb molts termes afegits de l'hebreu, portuguès, francès, turc, grec i de les llengües eslaves balcàniques (serbi, búlgar, macedònic), depenent del país on habitaven els parlants exiliats.[2]

Avui dia, el judeocastellà fa ús de l'alfabet llatí, especialment a Turquia. Històricament, s'utilitzava l'alfabet hebreu (anomenat aljamiado en judeocastellà, "aljamiat" en català), i encara se'n fa ús a Turquia i a Israel. A causa del decrement de la població judeocastellana que habitava als Països Baixos i als Balcans, després de la Segona Guerra Mundial, la major part dels parlants són jueus turcs, i a Turquia es fa servir la variant turca de l'alfabet llatí en les publicacions en judeocastellà. La Autoridad Nasionala del Ladino d'Israel, promou una nova ortografia, però d'altres filòlegs promouen l'adopció de l'ortografia del castellà contemporani.[cal citació]

HistòriaModifica

Durant l'edat mitjana els jueus van tenir un paper molt important en el desenvolupament del castellà. A l'escola de traducció de Toledo els jueus traduïen les obres de l'hebreu i de l'àrab (sovint traduïdes del grec) al castellà de l'època, i els cristians les traduïen després al llatí per a la resta d'Europa. Després de l'edicte d'expulsió del jueus, el 1492, milers de jueus es van establir al Nord de l'Àfrica, als Balcans, a Turquia i a l'Orient Mitjà. La separació d'Espanya i el contacte amb jueus d'altres regions van fer que la llengua s'unifiqués en un dialecte únic, i amb un desenvolupament diferent del castellà que es parlava a Espanya.

La literatura judeocastellana estava originalment limitada a les traduccions de l'hebreu. Però, al tombant del segle xvii, l'hebreu començava a decaure com a llengua d'instrucció rabínica. Aquest fet va propiciar una onada d'obres literàries en la llengua popular (judeocastellà). A la del segle xix els sefardites de l'Imperi Otomà estudiaven a les escoles de l'Alliance Israelite Universelle, ja que el francès s'havia convertit en la llengua dels afers estrangers, i el judeocastellà va adoptar neologismes francesos.

Atès que les comunitats sefardites vivien en aïllament es van començar a formar diferents dialectes del judeocastellà, per la influència de les llengües amb les quals estaven en contacte, com el grec, turc, àrab o les llengües eslaves.

Al començament del segle xx, el nombre de parlants va decréixer ràpidament: comunitats enteres van ser erradicades en l'Holocaust, i la resta dels parlants, que van emigrar a Israel, van adoptar l'hebreu, ja que el govern del nou país va promoure l'educació exclusiva en la llengua oficial, com a mètode d'unificació dels immigrants que provenien de diverses nacions. Avui dia es parla a Israel, Espanya, Mèxic, l'Argentina i el Brasil. 'Qol Yerushalayim a Israel i Radio Nacional de España, a Espanya realitzen transmissions en judeocastellà.

Articles relacionatsModifica

ReferènciesModifica

  1. Zaraysky, Susanna «Los habitantes de Bosnia que hablan un "idioma especial" parecido al español de América Latina». BBC News, 06-11-2019.
  2. M. Avrum Ehrlich (ed.). [1] Encyclopedia of the Jewish Diaspora Origins, Experiences, and Culture] (en anglès). vol. 1. ABC-CLIO, 2009, p. 169-171 [2]. ISBN 9781851098736 [Consulta: 15 abril 2015]. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Judeocastellà
Hi ha una edició en ladino
de la Viquipèdia