Judith Shklar
Judith Nisse Shklar (24 de setembre 1928, Riga - 17 de setembre 1992, Cambridge (Massachusetts)|. Va néixer a Riga, capital de Letònia, en una família jueva de cultura alemanya.[1] El setembre del 1939, amb l'inici de la II Guerra Mundial la seva família fugí de l'estalinisme i de l'antisemitisme, circumstància que la condemnà una joventut errant. Va viure com a exilada a Noruega i posteriorment al Japó i el Canadà. Ingressà sense papers als Estats Units i va estar tancada en un centre per a immigrants il·legals a Seattle fins a instal·lar-se a Montreal (Canadà) on va fer el batxillerat.[2] Després de doctorar-se a la Universitat Harvard, i d'una vida acadèmica força irregular Shklar esdevingué la primera dona catedràtica del departament de Ciència Política d'aquella Universitat. El 1990 es convertí també en la primera presidenta de l'Associació Americana de Ciència Política.[3] Es va enfrontar a Hannah Arendt per la versió idealitzada que Arendt donava de la revolució americana, que passava per alt el paper de l'esclavatge i de la qüestió social.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 setembre 1928  Riga (Letònia) |
| Mort | 17 setembre 1992 (63 anys) Cambridge (Massachusetts) |
| Presidenta American Political Science Association | |
| 1989 – 1990 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat McGill - Master of Arts (1949–1950) Universitat Harvard - Philosophiæ doctor (–1955) Universitat McGill - Grau en Arts (–1949) Radcliffe College |
| Director de tesi | Carl Joachim Friedrich |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciències polítiques i filosofia política |
| Ocupació | filòsofa, politòloga, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat Harvard Universitat de Cambridge |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Donald Jay Herzog (en)  i Robert Keohane |
Premis | |
Idees bàsiques modifica
La seva filosofia política deriva d'una manera molt genèrica de la tesi de la llibertat negativa, però no es limita a fer-se ressò de les tesis de Isaiah Berlin. L'organització política té com a objecte evitar el mal i l'abús de poder més que construir el bé. La funció del poder estatal consisteix a garantir a tothom una protecció que permeti l'exercici de la llibertat personal. En la tradició liberal considera que un Estat ha de ser just, però que la felicitat és una qüestió privada de cadascú, en que cap instància política pot interferir.[4]
Les seves idees centrals són bàsicament dues: la crueltat és el pitjot mal o el vici suprem en política[5](tesi del seu llibre El liberalisme de la por (1989)[6] i els governs són propensos a abusar de les desigualtats inevitables en el poder que resulten de l'organització política. Sobre la base d'ambdues tesis va defensar la democràcia liberal com la millor forma de protegir la gent dels abusos del poder, posant restriccions al govern i dispersant el poder entre una multiplicitat de grups actius. Si el liberalisme ha d'estar amatent a contenir les desigualtats socials no és perquè defensi cap igualitarisme sinó per evitar caure en l'opressió que degrada.
Obras publicades en anglès modifica
- After Utopia: The Decline of Political Faith (1957)
- Legalism: Law, Morals, and Political Trials. Harvard Univ. Press 1964, ISBN 0-674-52351-2 (1964)
- Men and Citizens: A Study of Rousseau's Social Theory. Reimpressió: Cambridge Univ. Press, Cambridge, Mass. 1987, ISBN 0-521-31640-5 (1969)
- Freedom and Independence: A Study of the Political Ideas of Hegel's Phenomenology of Mind. Univ. Press, Cambridge ISBN 0-521-21025-9 (1976)
- Ordinary Vices. Belknap Press, Cambridge, Mass. ISBN 0-674-64175-2 (1984)
- Montesquieu, Oxford Univ. Press, Oxford, ISBN 0-19-287649-X (1987)
- The Liberalism of Fear in: Nancy L. Rosenblum, Liberalism and the Moral Life, Cambridge/Londres, pp. 21-38 y 255-256 (1989)
- The Faces of Injustice. Yale Univ. Press, New Haven, ISBN 0-300-05670-2 (1990)
- American Citizenship: The Quest for Inclusion. Nachdruck: Harvard Univ. Press, Cambridge, Mass. (u.a.) ISBN 0-674-02216-5 (1991)
- Political Thought and Political Thinkers, ed. Stanley Hoffmann, Univ. of Chicago Press, Chicago ISBN 0-226-75346-8 (1998)
- Redeeming American Political Thought, ed. Stanley Hoffmann, Univ. of Chicago Press, Chicago 1998, ISBN 0-226-75348-4
Referències modifica
- ↑ Miras, 2023, p. 141.
- ↑ «Social Theory: Judith N. Shklar» (en anglès). SEPAD. [Consulta: 22 maig 2023].
- ↑ «Judith N. Shklar» (en anglès). John D. and Catherine T. MacArthur Foundation. [Consulta: 22 maig 2023].
- ↑ Forrester, Katrina «HOPE AND MEMORY IN THE THOUGHT OF JUDITH SHKLAR» (en anglès). Modern Intellectual History, 8, 3, 2011-11, pàg. 591–620. DOI: 10.1017/S1479244311000369. ISSN: 1479-2451.
- ↑ Miras, 2023, p. 163.
- ↑ González Férriz, Ramón «Judith Shklar i el liberalisme de la por». Política & prosa, 39, 2022, pàg. 36–40. ISSN: 2604-6113.
Bibliografia modifica
- Miras Boronat, Núria Sara. «Judith Shklar: la politòloga que posa rostre a la injustícia». A: Filòsofes de la contemporaneïtat.. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2023, p. 141-198 (Filosofia UB.). ISBN 978-84-9168-914-0 [Consulta: 22 maig 2023].
- Ashenden, Samantha; Hess, Andreas. Between Utopia and Realism: The Political Thought of Judith N. Shklar (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2019-10-25. ISBN 978-0-8122-5166-1.