Jules Bordet

Jules Bordet
	;
Nom original	(fr) Jules Jean-Baptiste Vincent Bordet
Biografia
Naixement	13 juny 1870 ; Soignies (Bèlgica)
Mort	6 abril 1961 (90 anys); Brussel·les (Bèlgica)
Sepultura	Ixelles Cemetery (en)
Senador de Bèlgica
Dades personals
Formació	Universitat Lliure de Brussel·les
Director de tesi	Ilià Mètxnikov
Activitat
Camp de treball	Microbiologia
Ocupació	biòleg, polític, metge, immunòleg, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Lliure de Brussel·les
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1935–); Royal Society ; Académie nationale de médecine ; Reial Acadèmia Sueca de Ciències ; Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina ; Reial Acadèmia de Medicina de Bèlgica
	Premis (1951) doctor honoris causa per la Universitat Laval; (1930) Croonian Lecture; (1919) Premi Nobel de Medicina o Fisiologia; doctor honoris causa per la Universitat d'Edimburg; doctor honoris causa per la Universitat d'Atenes; doctor honoris causa de la Universitat de Cambridge; doctor honoris causa per la Universitat de Montpeller; Membre estranger de la Royal Society; doctor honoris causa per la Universitat d'El Caire ;

Jules Jean Baptiste Vincent Bordet (Soignies, Bèlgica 1870 - Brussel·les 1961) fou un immunòleg, microbiòleg i professor universitari belga guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1919.

BiografiaModifica

Va néixer el 13 de juny de 1870 a la ciutat de Soignes, situada a la província d'Hainaut. Va estudiar medicina a la Universitat de Brussel·les, on es doctorà el 1892. El 1894 aconseguí entrar a treballar a l'Institut Pasteur de París, treballant al costat d'Ilià Mètxnikov, i el 1900 fou el responsable de dirigir la secció de l'Institut acabada de fundar a Brussel·les.

El 1907 fou nomenat professor de bacteriologia a la Universitat de Brussel·les. Bordet morí el 6 d'abril de 1961 a la ciutat de Brussel·les.

Durant la seva estada a l'Institut Pasteur ajudà a Ilià Mètxnikov en la seva recerca sobre la fagocitosi dels bacteris sobre els leucòcits i va descriure l'hemòlisi evocada per l'exposició del sèrum de la sang a una cèl·lula forana.

Al costat d'Octave Gengou fou el descobridor del bacil que produeix la tos ferina, bacil anomenat en el seu honor Bordetella pertussis, i va desenvolupar una vacuna contra la malaltia. Posteriorment realitzà investigacions sobre la immunologia, basada en els anticossos, desenvolupant factors bactericides presents en el sèrum i desenvolupant el mètode El sistema del complement.

L'any 1919 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per la seva recerca al voltant de la immunologia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jules Bordet