Julià de Toledo
Julià de Toledo (Toledo, c. 642 - 6 de març de 690) va ser un eclesiàstic del Regne de Toledo, escriptor i historiador i arquebisbe de Toledo. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
El sant bisbe, pintura de J. de Borgonya, s. XVI (Catedral de Toledo, Sala Capitular) ![]() | |||||
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | Julianus 642 ![]() Toledo ![]() | ||||
Mort | 6 març 690 ![]() Toledo ![]() | ||||
Sepultura | Església de Santa Leocàdia (Toledo), traslladats a Oviedo al s. VIII, però a lloc desconegut | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Religió | Església Catòlica ![]() | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | sacerdot catòlic, teòleg, escriptor, arquebisbe, bisbe catòlic ![]() | ||||
Període | Hispània visigoda ![]() | ||||
Professors | Eugenio II de Toledo (en) ![]() ![]() | ||||
bisbe i confessor | |||||
Celebració | Església catòlica, Església Ortodoxa | ||||
Canonització | Antiga | ||||
Festivitat | 8 de març | ||||
Iconografia | Com a bisbe | ||||
Obra | |||||
Obres destacables
|
Va néixer a Toledo probablement en una família de jueus conversos, essent educat com a cristià a l'escola de la catedral, on va tenir per mestre el metropolità Eugeni II. El seu inseparable amic Gudila va ser nomenat ardiaca de Toledo i Julià va ser elegit arquebisbe de Toledo, com a Julià II, succeint el difunt arquebisbe Quirze el gener del 680.
Va participar en els concilis toledans XII (681), XIII (683), XIV (684) i XV (688), destacant en la condemnació de l'heretgia d'Apol·linar en l'últim d'ells. En política, va defensar el rei Wamba i va escriure una crònica sobre les lluites entre el rei i el duc Pau; no obstant això, quan Wamba va limitar els privilegis de l'Església, va deixar de donar-li suport.
Va morir a Toledo el 6 de març del 690.[1] Enterrat a la basílica de Santa Leocadia, les seves restes van ésser traslladades durant la invasió musulmana, possiblement a Oviedo, com d'altres, però no s'han pogut localitzar.
Obra escrita
modificaVa ser autor d'obres teològiques, el més prolífic de l'escola de Toledo i molt influent en els segles posteriors. Entre les obres teològiques hi ha:
- Apologeticum fidei,
- Apologeticum de tribus capitulis,
- Orationes,
- Antikeimenon,
- Beati Ildephonsi elogium (biografia de sant Ildefons de Toledo).
Entre les seves obres històriques destaquen:
- De sextae aeatis comprobatione (contra els jueus),
- Prognosticon futuri saeculi (que es considera el primer tractat d'escatologia cristiana),
- Historia de Wambae expeditione,
- Historia rebellionis Pauli adversus Wambam.
Referències
modifica- ↑ Fernández Sánchez, Ildefonso. Año biográfico español: hechos, caracteres y producciones de 365 patricios, de uno y otro sexo, que han dejado huella en nuestra patria (en castellà). Barcelona: Librería de Antonio J. Bastinos, 1899, p. 98.
Enllaços externs
modifica- Julianus Toletanus Episcopus (Obra en latín)