Juli Víndex
Gai Juli Víndex (en llatí Caius Julius Vindex) va ser un revolucionari gal, fill d'un senador romà però descendent d'una família reial de la Gàl·lia Aquitània.
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | 25 dC | ||||
Mort | 68 dC (42/43 anys) | ||||
Causa de mort | Suïcidi (Dessagnament ) | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Ocupació | polític, militar | ||||
Període | Imperi Romà | ||||
Carrera militar | |||||
Rang militar | soldat |
Al final del regnat de Neró va ser nomenat propretor de la Gàl·lia Celta i va decidir revoltar-se per desfer-se del tirà al que tothom avorria. El mes de març, reunit amb els caps de les tribus de gals, i després de descriure els greuges i el caràcter opressiu del domini romà, va demanar la revolució. La seva crida va tenir una resposta positiva pels caps presents i per altres, i es va trobar al front d'un exèrcit formidable. No aspirava a l'Imperi, però va escriure a Galba, governador de la Hispània Tarraconense, per oferir-li el seu suport per assolir el tron. Galba no va agafar el títol d'emperador (es va titular legat del senat i el poble de Roma) però es va revoltar contra Neró.
Molts governadors provincials es van declarar a favor de Galba. Però Vergini Ruf, governador de la Germània Superior, al que les seves tropes van voler proclamar emperador, va refusar el títol i va negar el reconeixement a qualsevol proclamat emperador excepte si era designat pel senat romà. Va agafar el seu exèrcit i va anar contra Víndex, i va assetjar part de les seves forces a Vesontio (Besançon); Víndex va anar en ajut de la ciutat. Els dos generals van tenir una entrevista on sembla que es va arribar a algun tipus d'acord, però quan Víndex anava a entrar a Vesontio, el soldats romans, pensant que els anava a atacar, s'hi van enfrontar i les tropes de Víndex van ser massacrades. Víndex, creient que era un complot per destruir-lo, es va suïcidar.[1]
Referències
modifica- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1261.