Besançon

Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Doubs, a la regió de Borgonya - Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.

Besançon
Localització
47° 14′ 32″ N, 6° 01′ 17″ E
Estat	França
Regió	Borgonya-Franc Comtat
Departament	Doubs
Capital de	Doubs Districte de Besançon canton of Besançon-1 (en) canton of Besançon-2 (en) canton of Besançon-3 (en) canton of Besançon-4 (en) canton of Besançon-5 (en) canton of Besançon-6 (en) Grand Besançon Métropole (en) Franc Comtat
Població
Total	115.934 (2017)
• Densitat	1.782,23 hab/km²
Geografia
Superfície	65,05 km²
Banyat per	Doubs
Altitud	281 m
Limita amb	Montfaucon Morre Pirey Pouilley-les-Vignes Serre-les-Sapins Tallenay Thise Vieilley
Història i celebracions
Anterior	Vesontio (en)
Esdeveniment clau	Siege of Besançon (en)
Organització política
• Alcalde	Jean-Louis Fousseret (2014)
Identificador descriptiu
Codi postal	25000
Fus horari	UTC+01:00 UTC+02:00
Altres
Lloc web	besancon.fr

El Quai Vauban, al llarg del riu Doubs

Economia

És un centre industrial (indústria de rellotgeria, de bicicletes, d'automòbils i de teixits); també és coneguda com a estació balneària. És nus de comunicacions (carretera, ferrocarril) i té un centre d'ensenyament superior: la Université de Franche-Comté, fundada l'any 1961.

Història

Era l'antiga fortalesa dels sèquans anomenada Vesontio, però Juli Cèsar la conquerí l'any 58 aC, i sota l'Imperi Romà esdevingué la metròpoli dels sèquans, segons esmenta Dio Casi. Reimarus escriu Besontiona, i Ausoni escriu Visontio. En una inscripció del temps de Trajà s'esmenta com a Vesant. La ciutat era rodejada pel riu Doubs (antic Dubis). El 58 aC Juli Cèsar va marxar contra el rei germànic Ariovist al país dels sèquans, i va arribar a la ciutat de Vesontio abans que els germans. La ciutat estava emmurallada i les muralles connectaven la part alta amb la ciutat. La ciutat va proveir de subministraments a Cèsar, que la va convertir en base contra el rei germànic al qual va derrotar a la plana entre els Vosges i el Rin, prop d'aquest riu (a uns 8 km). L'hivern del 58 al 57 aC Cèsar el va passar a la ciutat.

Fou destruïda diverses vegades pels Alamans, els huns i d'altres, però cada vegada fou reconstruïda. S'han trobat moltes restes romanes. A la vora hi ha un pont romà de pedra i un aqüeducte. A la ciutat hi ha un arc triomfal de data desconeguda, decorat amb escultures.

Fou conquerida pels burgundis el 456. El 1032 passà a ésser una ciutat governada pels seus arquebisbes i, alliberada del domini d'aquests, fou una ciutat imperial (s. XIII).

L'emperador Carles V i Felip II n'afavoriren l'activitat comercial, i el 1595 fou unida a la corona d'Espanya. Conquerida per Condé (1674), fou incorporada a França per la pau de Nimega (1678). Lluís XIV, alhora que li suprimí totes les llibertats, la convertí en lloc d'assentament del parlament (1676) i de la universitat (1691). Del 1790 al 1825 fou refugi d'una colònia de rellotgers suïssos —afins a les idees revolucionàries—, que foren l'inici de la indústria rellotgera local.

Llocs d'interès

Entre els seus monuments sobresurten la catedral de Saint-Jean, romànica i gòtica, el palau renaixentista Granvelle (s. XVI), la casa de la ciutat (s. XVI), l'edifici de la prefectura (s. XVIII), d'estil Lluís XVI, i el teatre edificat per Ledoux (1778-84). El Musée des Beaux-Arts de Besançon conté, a més d'una secció d'arqueologia, un fons important de pintura de diversos països europeus.

Educació

• École nationale supérieure de mécanique et des microtechniques

Fills il·lustres

• Charles de Tinseau d'Amondans (1748-1822) matemàtic i militar.
• Hipòlit Raimund Colet (1814-1851) compositor musical.
• Justin Girod-Chantrans (1750-1841) naturalista.
• Victor Hugo (1802-1855) Politic i escriptor
• Louis Lumière ( 1864-1948) invenció del cinematògraf
• Auguste Lumière ( 1862-1956) invenció del cinematògraf

Vegeu també

• Planoise
• À bientôt, j'espère