Besançon
Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Doubs, a la regió de Borgonya - Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
![]() ![]() | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | França | ||||
Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
Regió | Borgonya-Franc Comtat | ||||
Departament | Doubs ![]() | ||||
Capital de | Doubs Districte de Besançon canton of Besançon-1 (en) ![]() canton of Besançon-2 (en) ![]() canton of Besançon-3 (en) ![]() canton of Besançon-4 (en) ![]() canton of Besançon-5 (en) ![]() canton of Besançon-6 (en) ![]() Grand Besançon Métropole (en) ![]() Franc Comtat ![]() | ||||
Població | |||||
Total | 116.775 (2018) ![]() | ||||
• Densitat | 1.795,16 hab/km² | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 65,05 km² ![]() | ||||
Banyat per | Doubs ![]() | ||||
Altitud | 281 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | Vesontio ![]() | ||||
Esdeveniment clau | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde ![]() | Anne Vignot (2020) ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 25000 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Altres | |||||
Lloc web | besancon.fr ![]() | ||||
![]() ![]() |
EconomiaModifica
És un centre industrial (indústria de rellotgeria, de bicicletes, d'automòbils i de teixits); també és coneguda com a estació balneària. És nus de comunicacions (carretera, ferrocarril) i té un centre d'ensenyament superior: la Université de Franche-Comté, fundada l'any 1961.
HistòriaModifica
Era l'antiga fortalesa dels sèquans anomenada Vesontio, però Juli Cèsar la conquerí l'any 58 aC, i sota l'Imperi Romà esdevingué la metròpoli dels sèquans, segons esmenta Dio Casi. Reimarus escriu Besontiona, i Ausoni escriu Visontio. En una inscripció del temps de Trajà s'esmenta com a Vesant. La ciutat era rodejada pel riu Doubs (antic Dubis). El 58 aC Juli Cèsar va marxar contra el rei germànic Ariovist al país dels sèquans, i va arribar a la ciutat de Vesontio abans que els germans. La ciutat estava emmurallada i les muralles connectaven la part alta amb la ciutat. La ciutat va proveir de subministraments a Cèsar, que la va convertir en base contra el rei germànic al qual va derrotar a la plana entre els Vosges i el Rin, prop d'aquest riu (a uns 8 km). L'hivern del 58 al 57 aC Cèsar el va passar a la ciutat.
Fou destruïda diverses vegades pels Alamans, els huns i d'altres, però cada vegada fou reconstruïda. S'han trobat moltes restes romanes. A la vora hi ha un pont romà de pedra i un aqüeducte. A la ciutat hi ha un arc triomfal de data desconeguda, decorat amb escultures.
Fou conquerida pels burgundis el 456. El 1032 passà a ésser una ciutat governada pels seus arquebisbes i, alliberada del domini d'aquests, fou una ciutat imperial (s. XIII).
L'emperador Carles V i Felip II n'afavoriren l'activitat comercial, i el 1595 fou unida a la corona d'Espanya. Conquerida per Condé (1674), fou incorporada a França per la pau de Nimega (1678). Lluís XIV, alhora que li suprimí totes les llibertats, la convertí en lloc d'assentament del parlament (1676) i de la universitat (1691). Del 1790 al 1825 fou refugi d'una colònia de rellotgers suïssos —afins a les idees revolucionàries—, que foren l'inici de la indústria rellotgera local.
Llocs d'interèsModifica
Entre els seus monuments sobresurten la catedral de Saint-Jean, romànica i gòtica, el palau renaixentista Granvelle (s. XVI), la casa de la ciutat (s. XVI), l'edifici de la prefectura (s. XVIII), d'estil Lluís XVI, i el teatre edificat per Ledoux (1778-84). El Musée des Beaux-Arts de Besançon conté, a més d'una secció d'arqueologia, un fons important de pintura de diversos països europeus.
EducacióModifica
Fills il·lustresModifica
- Charles de Tinseau d'Amondans (1748-1822) matemàtic i militar.
- Hipòlit Raimund Colet (1814-1851) compositor musical.
- Justin Girod-Chantrans (1750-1841) naturalista.
- Victor Hugo (1802-1855) Politic i escriptor
- Louis Lumière (1864-1948) invenció del cinematògraf
- Auguste Lumière (1862-1956) invenció del cinematògraf
- André Bloch (1893-1948), matemàtic