Viquipèdia

Julie Reisserová

compositora txeca

Julie Reisserová nascuda Kühnlova (Praga, 9 d'octubre de 1888 - 25 de febrer de 1938) fou una poeta, directora d'orquestra, compositora i crític musical txeca.

Infotaula de personaJulie Reisserová

(1931) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(cs) Julie Kühnlová Modifica el valor a Wikidata
9 octubre 1888 Modifica el valor a Wikidata
Praga Modifica el valor a Wikidata
Mort25 febrer 1938 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Praga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballComposició musical, crítica musical i poesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositora, crítica musical, poetessa, escriptora Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: d0df54c2-79a8-4782-a60a-9f50aa78a831 IMSLP: Category:Reisserová,_Julie Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Julie Reisserová va néixer a Praga el 1888. Va estudiar piano amb Adolf Mikes i cant dramàtic amb Richard Figar. De 1919 a 1921 va estudiar composició a Praga amb Josef Bohuslav Foerster. Continua els seus estudis de composició a Berna amb Ernst Hohlfeld i a París amb Albert Roussel (1924-1929) i amb Nadia Boulanger a l'École Normale.[1]

Es va casar el 1921 amb el diplomàtic txec Jan Reisser i se'n va anar amb ell a Suïssa (1921-1929), Belgrad (1930-1933) i Copenhaguen (1933-1936). Durant aquest temps, ella continua la seva carrera com a compositora i també va treballar com a escriptora independent per Tempo i Lidové noviny. Les seves obres s'interpreten a Berna, París, Ginebra, Copenhaguen i Filadèlfia.[2][3]

Les seves composicions, que combinen el neoromanticisme i l'impressionisme, van ser freqüentment interpretades durant la seva vida per grans intèrprets. Com a esposa d'un diplomàtic i musicòleg txec, ella va contribuir amb la difusió del coneixement de la música txeca moderna fora del seu propi país.[1]

"El febrer de 1927, es va organitzar un festival de música txeca en la famosa 'Université mercereauově' en París. El programa va incloure Smetana, Dvořák, Vítězslav Novák, Josef Suk i cançons meves. Les meves crítiques elogiaren la cançó, l'alegria, l'entusiasme juvenil i el vertader humor del temperament"[4]

Reisserová va traduir al txec El testament de la tia Carolina, una opereta d'Albert Roussel sobre un llibret de Nino (Michel Veber). L'estrena es va dur a terme el 14 de novembre de 1936 a Olomouc. El 28 d'abril de 1937 es tornaria a representar l'obra a Praga.

Obres modifica

Música orquestral modifica

  • Suita pro orchestr (Suite per Orquestra, originalment titulada Letni den, Dia d'estiu) op. 1, 1928–1931
  • La Bise, sketx simfònic del 1929
  • Pastorale Maritimo pro orchestr (Pastoral Marítima per Orquestra) op. 4, 1933
  • Předjaří (Primerenca primavera) op. 7, 1936: la primera cançó d'un cicle inacabat de 3 cançons per orquestra[3]

Música per a piano modifica

  • Esquisses, op. 3, cicle per piano de 1928-32, publicat el 1935
  • La source
  • Le vent
  • L'allegresse
  • Two melodies
  • Jarni melodies
  • Deux Allegros: Allegro inquieto, Allegro diabolico[3]

Música vocal modifica

  • Březen (Marxa) op. 2, 1923-1925: cicle de 4 cançons per soprano i orquestra publicat el 1931. Emil Hájek farà un arranjament per piano el 1934. La lletra està basada amb poesía xinesa, de Mörike i dos poemes de la mateixa Reisserová[5]
  • Pod sněhem (Sota la neu) op. 5, 1936: cicle de cançons amb poesía xinesa per veu i piano. Cançons: “Bila volavka","Blahodarna bourka"[3][5]
  • Slavnostní den (Dia festiu) op. 6, 1936: per a cor de dones, dedicat a Františka Plamínková.[3]

El 1934 Reisserová també va publicar In Margin Vitae, un llibre amb poemes seus escrits en txec, alemany, francès i anglès.

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 Šerých, Anna. Reisserová, Julie (1888 - 1938), composer : Grove Music Online - oi (en anglès). DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.2021303.  Arxivat 2018-04-09 a Wayback Machine.
  2. ↑ Grove, Sir George; Blom, Eric; Stevens, Denis. Grove's Dictionary of Music and Musicians (en anglès). St. Martin's Press, 1954. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Women in Czech Music (1)». [Consulta: 8 abril 2018].
  4. ↑ «Ústav pro českou literaturu AV ČR, v. v. i. | Digitalizovaný archiv časopisů | RozAvn/7.1931-1932/6/44.png» (en txec). [Consulta: 8 abril 2018].
  5. ↑ 5,0 5,1 Cheek, Timothy. Singing in Czech: A Guide to Czech Lyric Diction and Vocal Repertoire (en anglès). Rowman & Littlefield, 2014-12-11. ISBN 9780810888784. 

Bibliografia modifica

  • Jean-Paul C. Montagnier, "Autour de la Pastorale maritimo de Julie Reisserová (1888-1938)," Revue belge de musicologie, 74 (2020), pp. 143–166.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Julie_Reisserová&oldid=32173176»