Josef Suk

Josef Suk (Křekovice, 4 de setembre de 1874 - Benešov, 29 de maig de 1935) fou un compositor i violinista txec, nascut en la regió de Bohèmia.

Infotaula de personaJosef Suk
Josef Suk(1).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 gener 1874 Modifica el valor a Wikidata
Křečovice (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 1935 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Benešov Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri de Vyšehrad Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Praga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, pedagog musical i violinista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Praga Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAntonín Dvořák, Antonín Bennewitz i Karel Stecker Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJaroslav Ježek (en) Tradueix, Klement Slavický (en) Tradueix, Pavel Bořkovec i Bohuslav Martinů Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1932Art als Jocs Olímpics d'estiu de 1932  (medalla d'argent olímpica) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeOtilie Suková (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsJosef Suk Modifica el valor a Wikidata
ParentsAntonín Dvořák (sogre)
Anna Dvořáková (en) Tradueix (sogra) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Spotify: 6xV7WL4etX4sILBdTz6fYN Musicbrainz: 5b3357b8-c903-4d17-98a8-e19e2824845a Discogs: 1120029 IMSLP: Category:Suk,_Josef Allmusic: mn0001172785 Modifica els identificadors a Wikidata

Va ser deixeble de Dvořák (que seria el seu sogre) i famós violinista abans que compositor. Va compondre sobretot música simfònica, en la línia nacionalista iniciada per Smetana, amb un fort gust colorista i descriptiu. Entre les seves obres figuren 2 òperes, 2 simfonies, 3 poemes simfònics, 2 obertures i molta música de cambra.[1]

BiografiaModifica

Féu els estudis en el Conservatori de Praga, on fou deixeble de Stecker i Antonín Dvořák, amb la filla del qual, Otylka Dvořák, es va casar més endavant. El 1892 entrà com a segon violí en el Quartet Bohemi, del qual fou membre fundador, 1891-1933, i, a més, donà una sèrie de concerts anuals a l'estranger. Les morts del seu sogre i la seva esposa l'inspiraren en la composició de la Simfonia núm. 2 Azrael (1905-1906), una de les seves obres mestres.

A Praga fou professor, entre altres alumnes, de Julius Kalaš,[2] Rudolf Firkusny, Bohuslav Martinů[3] i Pavel Bořkovec. Junt amb Vítězslav Novák, se'l considera el pare de l'escola moderna txeca.

Podria ser familiar del també força conegut músic txec Vera Suk.

ObresModifica

  • Composicions orquestrals:
  • Poemes simfònics:
  • I l'anomenat Tríptic de guerra (1914-1920)
  • Música de cambra:
    • Dos quartets de corda, trio, quartet i quintet amb piano
    • Peces per a piano Impressions (1895)
    • Suite (1900)
    • Primavera (1902)
    • A prop de la mare (1907)
    • Coses viscudes i somniades (1909)
  • Obres vocals:
    • Epíleg (1920-1929)
    • I nombroses peces corals, així com música incidental.

BibliografiaModifica

  • Tom núm. 58, pàg. 684, de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4558-8)
  • Auditorium. Cinco Siglos de Música Inmortal, pàg. 538.

ReferènciesModifica

  1. «Programa de mà» (en castellà). Fundación Juan March. [Consulta: 10 novembre 2018].
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 652. (ISBN 84-7291-255-8)
  3. Martín Bermúdez, Santiago. «Bohuslav Martinu o el hombre que dijo no» (en castellà). Scherzo. Núm. 50. Desembre 1990. [Consulta: 30 gener 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josef Suk

Enllaç ExternsModifica