Julio Manrique i Vicuña
Julio Manrique i Vicuña (Barcelona, 10 de juliol de 1973) és un actor i director català,[1] a més de productor teatral per la Brutal,[2] que gestiona amb l'actor i director David Selvas i l'actriu, dramaturga i traductora Cristina Genebat. Ha estat actor resident del Teatre Lliure i director artístic del Teatre Romea.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 juliol 1973 (50 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Pompeu Fabra Institut del Teatre |
| Activitat | |
| Ocupació | director de teatre, actor de cinema, actor de teatre, productor de teatre |
| Activitat | 1994 – |
  | |
Biografia Modifica
Va començar a estudiar Dret a la Universitat Pompeu Fabra, a tercer de carrera va entrar l'Aula de Teatre de la universitat on va coincidir amb el director teatral Josep Maria Mestres, que li va donar l'oportunitat de participar el seu muntatge Enemic de classe, ja que buscava actors joves.[3] Després va estudiar a l'Institut del Teatre on va acabar de formar-se com a actor, l'any 1998 és becat per La Unió de Teatres d'Europa, en representació del Teatre Lliure, per participar en un taller internacional d'investigació sobre l'obra de Shakespeare.[4]
S'estrena professionalment en 1994 com a actor al Teatre Lliure amb l'obra l'Enemic de classe,des de llavors no ha parat, ha treballat amb els millors directors teatrals com Àlex Rigola, Xavier Albertí, Sergi Belbel, Oriol Broggi entre altres. Però el gran públic el coneix més per la seva carrera televisiva, va debutar a la serie La memòria dels Cargols en dos personatges capitulars. El seu primer protagonista va ser a Nissaga l'Herència una seqüela de Nissaga de poder que feia de Roger, el fill de l'Eduard i l'Abril Montsolís també net del Mateu i l'Eulàlia Montsolís. Però va ser a Temps de Silenci el seu personatge d'Antonio un fill d'emigrants andalusos dels anys 50 que es ficava a la lluita clandestina contra el franquisme que li va posar en el punt de mira i popularitat. L'èxit televisiu i ser uns dels preferits del públic li va arribar amb la serie de Porca misèria del Joel Joan, amb el personatge d' Àlex Fernández, un seductor que vivia en un veler al port de Barcelona sense estudis ni feina fixa que anava de flor en flor. En Julio sempre anant alternant la televisió amb el teatre, però tot i així ha fet cine també, pel·lícules com Fill de Caín, Febrer etc. El 2006 fa el salt a la direcció escènica amb l'obra Els boscos a la sala Beckett, comença a formar la seva pròpia companyia teatral que els hi portarà molts èxits de crítica, públic i premis. El 2010 li proposen gestionar el teatre Romea i el 2015 forma la productora la brutal amb en David Selvas i la Cristina Genebat, aquesta última habitual traductora de les seves obres.[5] El 2016 torna a col·laborar amb el Joel Joan a la tele, a la segona temporada de la sèrie El Crac, interpretant una autoparòdia.[6]
Filmografia Modifica
Televisió Modifica
- 1999: La memòria dels Cargols (2 episodis)
- 1999: Nissaga, l'herència
- 2001: Valèria (telefilm)
- 2001: Temps de silenci
- 2001: Carles, príncep de Viana (telefilm)
- 2001: L'estratègia del cucut (telefilm)
- 2004: Delta (telefilm)
- 2004-2004: Porca misèria
- 2006: Coses que passen... (telefilm)
- 2006: Càmping (telefilm)
- 2009-2011: Infidels
- 2011: Ermessenda
- 2011: 14 d'abril. Macià contra Companys (telefilm)
- 2013: Isabel
- 2014: 39+1
- 2016:Cites
- 2016:El Crac
Cinema Modifica
- 2003: Soldados de Salamina, de David Trueba
- 2004: Febrer, de Sílvia Quer
- 2013: Fill de Caín, de Jesús Monllaó
Teatre Modifica
Manrique ha actuat i dirigit en moltes obres teatrals. A finals de 2019 va dirigir Una història real, escrita i dirigida per Pau Miró. Es va estrenar a La Villarroel, i hi interpretava l'escriptor protagonista de la història; al seu costat també hi actuaven Laura Conejero, Mireia Aixalà, i Nil Cardoner.[7] El 2020 va dirigir l'adaptació teatral de Les tres germanes d'Anton Txékhov al Teatre Lliure de Barcelona.[8]
Premis [9] Modifica
- 2008: Premi Butaca a la millor direcció per La forma de les coses
- 2010: Premi Butaca a la millor direcció per American Buffalo
- 2014: Premi Butaca al millor actor per L'orfe del clan dels Zhao
- 2015: Premi Butaca a la millor direcció per El curiós incident del gos a mitjanit
Referències Modifica
- ↑ «Julio Manrique i Vicuña». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ http://www.ara.cat/cultura/David-Selvas-Julio-Manrique-companyia_0_1231077099.html David Selvas i Julio Manrique creen una companyia, 16/10/2014
- ↑ https://portal.upf.edu/web/e-noticies/entrevistes/-/asset_publisher/wEpPxsVRD6Vt/content/id/3266750#.VyrZY4SyOko
- ↑ http://www.labrutal.com/es/qui-som/JULIO MANRIQUE
- ↑ http://www.salabeckett.cat/tallers-i-seminaris/de-que-parlem-quan-parlem-de-veritat-amb-julio-manrique/professor[Enllaç no actiu]
- ↑ http://www.ccma.cat/tv3/el-crac/visitem-el-rodatge-de-la-segona-temporada-del-crac/noticia/2751037/
- ↑ «'Una història real', la incapacitat de posar-nos al lloc de l'altre a La Villarroel». Elnacional.cat, 30-10-2019 [Consulta: 16 febrer 2020].
- ↑ Juanico Llumà, Núria «El 2020 en 10 moments teatrals». Ara, 29-12-2020, pp. 28-29.
- ↑ «pàg dels Premis Butaca». Arxivat de l'original el 2016-02-17. [Consulta: 24 maig 2016].