Julio Manrique i Vicuña

actor, director i productor teatral català

Julio Manrique i Vicuña (Barcelona, 10 de juliol de 1973) és un actor i director català,[1] a més de productor teatral per la Brutal,[2] que gestiona amb l'actor i director David Selvas i l'actriu, dramaturga i traductora Cristina Genebat. Ha estat actor resident del Teatre Lliure i director artístic del Teatre Romea.

Infotaula de personaJulio Manrique i Vicuña
Julio Manrique.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 juliol 1973 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Pompeu Fabra
Institut del Teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de teatre, actor de teatre, actor de cinema i productor de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1994 Modifica el valor a Wikidata –

IMDB: nm0991890 Allocine: 615535 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Va començar a estudiar Dret a la Universitat Pompeu Fabra, a tercer de carrera va entrar l'Aula de Teatre de la universitat on va coincidir amb el director teatral Josep Maria Mestres, que li va donar l'oportunitat de participar el seu muntatge Enemic de classe, ja que buscava actors joves.[3] Després va estudiar a l'Institut del Teatre on va acabar de formar-se com a actor, l'any 1998 és becat per La Unió de Teatres d'Europa, en representació del Teatre Lliure, per participar en un taller internacional d’investigació sobre l'obra de Shakespeare.[4]

S'estrena professionalment en 1994 com a actor al Teatre Lliure amb l'obra l'Enemic de classe,des de llavors no ha parat, ha treballat amb els millors directors teatrals com Àlex Rigola, Xavier Albertí, Sergi Belbel, Oriol Broggi entre altres. Però el gran públic el coneix més per la seva carrera televisiva, va debutar a la serie La memòria dels Cargols en dos personatges capitulars. El seu primer protagonista va ser a Nissaga l'Herència una sequela de Nissaga de poder que feia de Roger, el fill de l'Eduard i l'Abril Montsolís també net del Mateu i l'Eulàlia Montsolís. Però va ser a Temps de Silenci el seu personatge d'Antonio un fill d'emigrants andalusos dels anys 50 que es ficava a la lluita clandestina contra el franquisme que li va posar en el punt de mira i popularitat. L'èxit televisiu i ser uns dels preferits del públic li va arribar amb la serie de Porca misèria del Joel Joan, amb el personatge d' Àlex Fernández, un seductor que vivia en un veler al port de Barcelona sense estudis ni feina fixa que anava de flor en flor. En Julio sempre anant alternant la televisió amb el teatre, però tot i així ha fet cine també, pel·lícules com Fill de Caín, Febrer etc. El 2006 fa el salt a la direcció escènica amb l'obra Els boscos a la sala Beckett, comença a formar la seva pròpia companyia teatral que els hi portarà molts èxits de crítica, públic i premis. El 2010 li proposen gestionar el teatre Romea i el 2015 forma la productora la brutal amb en David Selvas i la Cristina Genebat, aquesta última habitual traductora de les seves obres.[5] El 2016 torna a colaborar amb el Joel Joan a la tele, a la segona temporada de la sèrie El Crac, interpretant una autoparòdia.[6]

FilmografiaModifica

TelevisióModifica

CinemaModifica

TeatreModifica

Manrique ha actuat i dirigit en moltes obres teatrals. La darrera va ser Una història real, a finals de 2019, escrita i dirigida per Pau Miró. Es va estrenar a La Villarroel, i hi interpretava l'escriptor protagonista de la història; al seu costat també hi actuaven Laura Conejero, Mireia Aixalà, i Nil Cardoner[7]

Premis [8]Modifica

  • 2008: Premi Butaca a la millor direcció per La forma de les coses
  • 2010: Premi Butaca a la millor direcció per American Buffalo
  • 2014: Premi Butaca al millor actor per L’orfe del clan dels Zhao
  • 2015: Premi Butaca a la millor direcció per El curiós incident del gos a mitjanit

ReferènciesModifica