Justinià (general)

general romà d'Orient

Justinià (Justinianus) (vers 530-després del 580) fou el segon fill de Germà i nebot de Justinià I (vegeu la genealogia a Justinià I), i fou un destacat general romà d'Orient.

Infotaula de personaJustinià
Biografia
Naixement525 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
Mort582 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióOficial Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Romà d'Orient Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra romano-persa de 572-591 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesGermà Modifica el valor a WikidataPasarra (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansJustí i Justina Modifica el valor a Wikidata

Primer es va destacar a la Guerra gòtica d'Itàlia (550) quan va ajudar decisivament al seu pare en dirigir l'exèrcit que va envair Itàlia després de creuar Il·líria, i que el va substituir en el comandament a la seva mort. L'any següent va dirigir junt amb el seu germà gran Justí, una expedició contra els eslaus, i és esmentat també com a comandant dels auxiliars grecs del longobard Alboí contra Trasimund, rei dels gèpides.

Es va fer universalment conegut quan el regent Tiberi el va nomenar el 574 (o segons alguns el 576) com a comandant en cap de l'exèrcit de 150000 germànics i escites mercenaris, contra el rei persa Cosroes, que havia envaït Armènia.

Justinià va avançar cap a Capadòcia on també es va dirigir Cosroes. Els dos exèrcits es van trobar a Melitene i els perses foren derrotats i Cosroes es va haver de retirar. La victòria fou en part deguda a l'habilitat de Justinià i en part a la valentia de Curs, un escita al servei dels grecs.

Justinià va creuar l'Eufrates, va ocupar el nord de Pèrsia, va entrar als quarters d'hivern perses a Hircània i a la primavera següent va tornar a Armènia; però aquí fou severament derrotat pel general Tamcosroes i les converses de pau que estaven en curs foren sobtadament trencades per Cosroes i la guerra va seguir. Tiberi, descontent de Justinià, el va cridar i va donar el comandament a Maurici.

Justinià es va sentir maltractat i va entrar en una conspiració per assassinar a Tiberi el mateix dia que havia de ser coronat com Tiberi II. Finalment li va confessar a Tiberi II els seus plans i fou generosament perdonat (578).

El 579 Tiberi era absent de la capital; l'emperadriu Sofia que esperava que Tiberi s'hauria casat amb ella i havia quedat defraudada especialment en saber que s'havia casat amb una altra dona secretament, va persuadir Justinià de recuperar els seus plans amb la promesa d'ajut dels seus tresors i influència. El complot fou descobert i la propietat de Sofia confiscada (l'emperadriu fou posada sota vigilància), però Justinià fou altre cop perdonat.

Ja no torna a aparèixer i no se sap quan va morir.