Justo de Gandarias Planzón
Justo de Gandarias Planzón (Barcelona, 29 d'agost de 1846[1] – Guatemala, 1933) fou un escultor y pintor català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 agost 1846  Barcelona |
| Mort | 1933 (86/87 anys) Guatemala |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, escultor |
Era fill d'Anacleto de Gandarias i Infante natural de Navarrete i de Maria Eugènia Plançon i Duet natural de Saint-Lupicin. Format a Barcelona i París, fou guardonat a diverses exposicions estatals com a la de Barcelona el 1878 i les de Madrid el 1881, 1887 i 1890.[2] Exposà a París el 1875 amb Ricard Bellver i Manuel Oms i Canet, i a l'exposició Internacional de Viena de 1882. Realitzà diverses obres pels carrers de Madrid (Sant Tadeu, la Làpida a Mesonero Romanos). Destaca també el seu projecte per a l'Arc Monumental de la presa de Granada i del descobriment d'Amèrica, realitzat el 1892.[3] El 1900 es traslladà a Guatemala per dirigir l'Escola de Belles Arts. Se li encarregaren algunes obres que finalment no es van dur a terme.
Referències modifica
- ↑ «Naixements. Any 1846. Llibre 2. Registre núm.1174». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 29-08-1846. Arxivat de l'original el 2020-08-14. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Archivo de Arte Contemporáneo.». Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 29 novembre 2013].
- ↑ «Enciclopèdia Online Museo Nacional del Prado». [Consulta: 29 novembre 2013].
Bibliografia
· AZCUE BREA, Leticia (2015). "Justo de Gandarias, autor del grupo en bronce de 1886 Alfonso XII a caballo, tradicionalmente atribuido a Mariano Benlliure", Boletín del Museo del Prado XXXIII, nº 51, 2015, Madrid, 2016, pp. 132-143.[1]
- ↑ «Azcue, 2015.».