Kôhî jikô
Kōhī Jikō (珈琲時光?), comercialitzada internacionalment com a Café Lumiere, és una pel·lícula dramàtica japonesa de 2003 dirigida pel director taiwanès Hou Hsiao-hsien. La pel·lícula és un homenatge al director de referència de Hsiao-hsien, Yasujirō Ozu. Va ser presentada en el festival commemoratiu del centenari del naixement d'Ozu i va ser nominada al Lleó d'Or a la 61a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[1]
珈琲時光  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Hou Hsiao Hsien |
| Protagonistes | |
| Guió | Hou Hsiao Hsien |
| Música | Yōsui Inoue (en)  |
| Fotografia | Mark Lee Ping Bin |
| Distribuïdor | Shochiku i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Japó |
| Estrena | 2004 |
| Durada | 103 min |
| Idioma original | japonès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Tòquio |
          | |
Argument
modificaLa història gira al voltant de Yoko Inoue, una jove japonesa que investiga sobre el compositor taiwanès Jiang Wen-Ye, el treball del qual apareix en la banda sonora. L'esposa i filla japoneses del difunt compositor també fan aparicions com elles mateixes.
Repartiment
modifica- Yo Hitoto - Yoko Inoue (井上 陽子 Inoue Yōko)
- Tadanobu Asano - Hajime Takeuchi (竹内 肇 Takeuchi Hajime)
- Masato Hagiwara - Seiji
- Kimiko Yo - madrastra de Yoko
- Nenji Kobayashi - padre de Yoko
Recepció
modificaKôhî jikô es va situar al 98 de les millors pel·lícules de la Slant Magazine dels anys 2000..[2]
El 2019, el director Steve McQueen la va nomenar com la millor pel·lícula del segle XXI, descrivint-la com "[una] pel·lícula que passa sense que ho sàpigues."[3]
Referències
modifica- ↑ «61st Venice Film Festival». labiennale.org. Arxivat de l'original el 22 agost 2004. [Consulta: 4 juny 2018].
- ↑ «Best of the Aughts: Film». Slant Magazine. [Consulta: 10 febrer 2010].
- ↑ «The directors' cut: film-makers choose the best movies of the century so far», 13-09-2019. [Consulta: 18 setembre 2019].
