Kōichi Kishi
- En aquest nom japonès, el cognom és Kishi.
Kōichi Kishi (japonès: 貴志康一) (Suita, 31 de març de 1909 - 17 de novembre de 1937) fou un violinista, compositor i director d'orquestra japonès.
  | |
| Nom original | (ja) 貴志康一 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 31 març 1909 Suita (en)  |
| Mort | 17 novembre 1937 (28 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori de Música de Ginebra |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor clàssic, violinista, director d'orquestra |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | Joseph Laska, Carl Flesch, Wilhelm Furtwängler i Paul Hindemith |
| Instrument | Violí |
  | |
Biografia modifica
Kōichi Kishi era el més gran de vuit germans. Va passar la seva infància a Miyako-jima, un districte d'Osaka.[1][2]Hi vivien nombrosos emigrants, especialment de Rússia, i així fou com Kishi va entrar en contacte amb la cultura occidental. Seguint l'exemple de la seva mare, va aprendre a tocar el violí. Als 18 anys va anar a Europa per completar la seva formació de violí al Conservatori de Ginebra i a l'Acadèmia de Música de Berlín. Després va estudiar composició amb Paul Hindemith i direcció amb Wilhelm Furtwängler.[3] En el període següent, Kishi va treballar com a director d'orquestra, compositor i violinista. El 1934, a l'edat de 25 anys, va dirigir l'Orquestra Filharmònica de Berlín, que va interpretar les seves obres, inclòs un concert de violí interpretat per Georg Kulenkampff.[3] Els diaris de Berlín van elogiar Kishi com a "admirable".[3]
Com a compositor, Kishi va adoptar la tradició occidental i romàntica tardana i la va canviar "a la seva manera".[4]Ell mateix, el seu pare i el seu avi eren profundament religiosos budistes. Va compondre la Simfonia "Buda", estrenada a Alemanya com a Leben Buddhas[5](japonès: 仏陀の生涯, Buddha no shōgai) com a música programàtica, l'única d'aquest tipus de les seves obres.[4]Tocava un violí Stradivarius que un cop va pertànyer a la família reial britànica, i per això es diu King George.[6][1]El King George ara és propietat de la Fundació Habisreutinger.[7][8]
A Alemanya, Kōichi Kishi es va comprometre a donar a conèixer el seu Japó natal. Així doncs, va treballar al costat de la seva compatriota i cantant Hatsue Yuasa, en dos curtmetratges en què es va presentar la cultura japonesa. A més, va proposar a UFA de fundar una companyia de producció de cinema alemanyajaponesa, que havia de comptar amb el suport del govern japonès amb un milió de Reichsmarks. Però UFA no estava interessada.[9][10]
Després de tornar al Japó el 1935, va exercir de director, però va morir el novembre de 1937, a causa d'una malaltia cardíaca, als 28 anys. La seva tomba es troba al temple Myōshin-ji, a Ukyō-ku, Kyoto.
La seva casa a Osaka és un edifici catalogat. Quan Hideki Yukawa es va convertir en el primer físic japonès a rebre el premi Nobel el 1949, Taketori Monogatari de Kishi es va tocar al banquet d'Estocolm. El carilló de l'ajuntament del districte de Miyako-jima també toca aquesta melodia.[1] Amb motiu del centè aniversari de Kôichi Kishi, es va poder veure al Japanisch-Deutsches Zentrum Berlin (JDZB) una exposició sobre la seva vida i obra. El 10 de març de 2009 va tenir lloc un concert amb obres de Kishi amb la Filharmònica de Berlín.[3]
Obres modifica
- Simfonia "Buda": simfonia en quatre moviments
- Esbossos japonesos per a gran orquestra, japonès: 大管弦楽のための「日本スケッチ」
- Suite japonesa per a gran orquestra, japonès: 大管弦楽のための「日本組曲」
- Ama no iwato, japonès: 天 の 岩 戸: ballet en dos actes
- Namiko - opereta
- Kagokaki, Akai kanzahi: un total de catorze cançons
- Música per a les pel·lícules Kagami ("mirall") i Haru ("primavera") (Kishi també va treballar-hi en ambdues com a director)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Miyakojima Ward Official Web Site Osaka City» (en anglès). city.osaka.lg.jp, 17-11-1937. [Consulta: 31 març 2017].
- ↑ Segons altres fonts, va créixer a Kōbe. Vegeu [1]
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Kôichi KISHI - ein japanischer Musiker» (en alemany). de.emb-japan.go.jp, 17-04-2009. [Consulta: 31 març 2017].
- ↑ 4,0 4,1 Gerda Laube-Przygoddy. Musik dreier Kulturen. Orchestermusik des 20. Jahrhunderts in Europa, den Vereinigten Staaten von Amerika und Japan. Eine synchrone Gegenüberstellung (en alemany). Neuried: Ars Una, 2001. ISBN 978-3-89391-124-0.
- ↑ En català, "La vida de Buda"
- ↑ En català, "Rei Jordi"
- ↑ «Tokyo 2010-present: Stradivari Ensemble» (en anglès). sarahintokio.blogspot.de, 24-02-2004. [Consulta: 31 març 2017].
- ↑ «King George : Stradivari-Quartett ¦ Eine Liebeserklärung an die Musik» (en alemany). stradivariquartett.com, 02-05-2015. Arxivat de l'original el 2017-04-01. [Consulta: 31 març 2017].
- ↑ Hochscherf, Tobias «Cinema and the Swastika: the international expansion of Third Reich cinema». Historical Journal of Film, Radio and Television, volum 32, núm.2, 2012, pàg. 311–313. DOI: 10.1080/01439685.2012.670377. ISSN: 0143-9685.
- ↑ Janine Hansen. Roel Vande Winkel/David Welch. Cinema and the Swastika: the international expansion of Third Reich cinema (en anglès). Palgrave MacMillan, 2007, p. 187. ISBN 978-0-230-28932-1.
