Sonata per a piano núm. 10 (Mozart)
La Sonata per a piano núm. 10 en do major, K. 330 (300h) és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart. Es tracta de la primera de les tres obres del cicle de sonates per a piano K. 330-331-332, totes compostes el 1783, probablement a Viena o Salzburg durant la visita que va fer amb la seva dona, Constanze.[1][nota 1]
| Forma musical | Sonata |
|---|---|
| Tonalitat | Do major |
| Compositor | W. A. Mozart |
| Creació | 1783 |
| Catalogació | K. 330 (300h) |
| Durada | 20'
|
| Instrumentació | piano  |
   | |
Estructura modifica
Consta dels habituals tres moviments:
- Allegro moderato
- Andante cantabile
- Allegretto
El primer moviment, Allegro moderato, és calmat i silenciós. El segon moviment, Andante cantabile, ha generat preguntes sobre la seva conclusió, ja que s'ha perdut una part de la partitura autògrafa, però els editors ho han resolt emprant una idea anterior de Mozart per omplir el fragment buit. El tercer moviment, Allegretto, és el més enèrgic i en ell preval l'ús d'arpegis. Com va passar amb el segon moviment, els darrers compassos d'aquest Allegretto s'han perdut.
Notes modifica
- ↑ Mozart feia poc que s'havia casat amb Constanze. Sobre el lloc de composició, hi ha alguns dubtes, ja que Mozart comenta en una carta al seu pare del 9 de juny de 1784 que les tres sonates les va enviar a la seva germana Nannerl; ella vivia a Salzburg i, per tant, és estrany que si les hagués acabat allà, no els hi hagués donat en mà.
Referències modifica
- ↑ Robins, Brian. «Piano Sonata No. 10 in C major, K. 330 (K. 300h)». Allmusic.com. [Consulta: 18 desembre 2013].