Karamanoğlu Mehmed Bey

Şemseddin I Mehmed Bey o Karamanoğlu Mehmet Bey fou beg (bey) de la dinastia dels karamànides. Era fill de Karaman Beg.

Infotaula de personaKaramanoğlu Mehmed Bey
KaramanoğluMehmed1.png
modifica
Nom original(tr) Mehmet Bey modifica
Biografia
Naixement1240 modifica
Mort1278 modifica (37/38 anys)
Konya modifica
Bey of Karaman (en) Tradueix
1261 – 1277
← Kerîmeddin Karaman BeyGüneri Bey → modifica
Activitat
OcupacióMilitar modifica
Família
PareKerîmeddin Karaman Bey modifica
Estàtua de Şemseddin Mehmed Bey a Karaman.

A la mort del seu pare el poder a Ermenek va passar al cadi Kuteni i després el seu fill Badr al-Din Ibrahim. El 1276 el beglerbegi Khatir Sharaf al-Din es va revoltar contra els mongols ilkhànides, i va destituir a Badr al-Din i va nomenar al seu lloc a Shams al-Din Mehmed Beg; aquest va reunir les forces del Iç-Il (Iç-Ili) i va començar a atacar als mongols

Eliminat el rebel Khatir, Parvaneh (Parvana) va enviar a l'antic governador Badr al-Din contra Mehmed però aquest li va infligir una seriosa derrota a la vora del Göksu; les forces seljúcides sota el comandament del naib Amin al-Din Mikhail i els fills del visir seljúcida Sahib Ata Fakhr al-Din Ali ja no van poder obtenir cap victòria ni avantatge sobre els karamànides.

El 15 d'abril de 1277 el sultà mameluc Bàybars I va derrotar als ilkhànides a la plana d'Elbistan i va ocupar Kayseri. Ali Beg, fill de Karaman, que estava com a ostatge a Kayseri, va rebre dels mamelucs alguns governs junt amb els seus germans Tanu, Mahmud, Zakariyya o Güneri. Mehmed, fort d'aquest fet, va fer aliança amb el príncep seljúcida Ala al-Din Siyavush anomenat pejorativament Djimri, fill de Izz al-Din Kaykaus II i inicialment es va dirigir amb tres mil soldats cap a Aksaray però llavors va canviar de ruta i es va dirigir a Konya que, mal defensada pel naib al-saltana, va poder ocupar el 14 de maig de 1277, i va proclamar sultà a Ala al-Din Siyavush; es va llegir la khutba en nom del nou sultà i es van encunyar monedes (de les que existeix un exemplar) i Mehmed va esdevenir el seu visir.

El visir seljúcida Sahib Ata Fakhr al-Din (mort el 1288/1289) es va retirar a Kara Hisar (Afyonkara Hisar) amb els tresors. Un dels primers edictes emesos establia el turc om a única llengua de la cort que fins llavors era predominantment persa.

Els fills del visir Sahib Ata Fakhr al-Din, els germans Tadj al-Din Husayn i Nusrat al-Din, que posseïen en feu seljúcida (des del 1271) Kutahya, Sandikli, Ghurghurum i [Ak Shehir] i més tard Ladik a la vora del Licos, i Khonas (antiga Chonae, moderna Honaz), es van dirigir a Konya al front d'un exèrcit important, i llavors es va dirigir a Ak Shehir emportant-se a Siyavush, i els va derrotar de manera decisiva; Sivir Hisar se li va entregar però Kara Hisar va presentar forta resistència i Mehmed va haver de retornar a Konya. Volia anar a combatre als mongols a Erzurum però no va poder reunir prou tropes.

El setembre de 1277 el khan Abaqa va enviar a Anatòlia a un fort exèrcit manat pel seu visir Xams-ad-Din Juwayní i altres generals mongols i quan Mehmed va saber que aquest exèrcit anava cap a Konya, es va retirar al Iç-Il (o Iç-Ili). L'exèrcit mongol va causar destruccions a territoris karamànides però en arribar l'hivern es va retirar al campament establert a Kaz Ova prop de Tokat, deixant a la zona un contingent sota comandant de Ghiyath al-Din Kaykhusraw III (sultà 1265-1284). El 1278 el sultà i el visir Fakhr al-Din Ali van avançar contra Mehmed; aquest va anar a inspeccionar una posició prop de Kurbagha Hisari i fou atacat sobtadament per un destacament de l'exèrcit mongol i va morir a causa de diverses fletxes, morint tanmateix en el mateix combat dos dels seus germans (Tanu i Zakariyya) i un cosí.

Davant aquest inesperat èxit el sultà i les forces mongoles van avançar ràpidament en direcció a la Mediterrània. Ala al-Din Siyavush que s'havia retirat cap a l'oest, va reunir forces en nombre considerable, però fou derrotat i mort (maig de 1278) pel contingent de Ghiyath al-Din Kay Khusraw. La direcció de la família la va agafar Güneri Beg o Güneri Bey, germà de Mehmed Beg.

BibliografiaModifica

  • Claude Cahen, Pre-Ottoman Turkey: a general survey of the material and spiritual culture and history c. 1071-1330, traducció de J. Jones-Williams (Nova York: Taplinger, 1968), 281-2.