Bei
Bei o bey (del turc bey, del turc antic beg) és un títol d'origen turc adoptat per diferents tipus de governants dintre del territori de l'antic Imperi Otomà. Va ser també el títol dels monarques de Tunis. Com altres títols d'origen turc, es posposa al nom.
 | |
| Tipus | títol nobiliari, tractament protocol·lari i epítet honorífic  |
|---|---|
| Estat | Turquia i Imperi Otomà |
| Llengua | turc |
Originàriament és un títol que les tribus turcmanes usaven per a designar els seus caps. Ja apareix a les inscripcions de l'Orkhon a Mongòlia, on bag designa els nobles, generalment associat al germà o cunyat del kan, i estès més tard a persones d'alt rang. Amb els karakhànides portaven el títol alguns alts funcionaris. Amb els il-kans era un títol de dona que es va portar més tard a l'Índia sota la forma begum.
El va utilitzar el monarca otomà fins a 1394, quan Baiazet I va adoptar el títol de soldà. El títol de bei va passar a designar els governadors de les províncies, que de vegades van arribar a ser gairebé independents d'Istanbul (per exemple, els de Bursa i Edirne abans de 1453). Els beis sovint tenien les seves pròpies banderes.
El 1705, va passar a anomenar-se bei o dei el sobirà de Tunis.
En alguns llocs, com a Albània, s'anomenava beg els batlles dels pobles.
El títol de bei té també un caràcter honorífic. Ja en època otomana, es feia servir de vegades com tractament similar a l'anglès sir. Després de la proclamació de la República de Turquia, es democratitza l'ús i passa a significar 'senyor', susceptible d'aplicar-se a qualsevol persona en un context formal.
La dignitat de bei o el territori sotmès a la seva autoritat es diu beilicat.