Karin Maria Boye (Göteborg, 26 d'octubre de 1900 - Alingsås, 23 d'abril de 1941) fou una poetessa i novel·lista sueca.

Infotaula de personaKarin Boye

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementKarin Maria Boye
26 octubre 1900 Modifica el valor a Wikidata
Tyska Christinae (Suècia) (gl) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort24 abril 1941 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Alingsås (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Sobredosi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaÖstra kyrkogården, Kvarter: 00E Gravplats: 00289 (1941–) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaEstocolm
NacionalitatSuècia Suècia
FormacióUniversitat d'Uppsala
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciónovelista i poetessa
Activitat1915 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
Samfundet De Nio (1931–1941) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLeif Björk (1929–1933) Modifica el valor a Wikidata
ParellaMargot Hanel Modifica el valor a Wikidata
PareFritz Boye Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webkarinboye.se… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0101987 Musicbrainz: 3499f2be-f33d-4902-a934-c35df4a13147 Goodreads author: 37086 Find a Grave: 8147316 Modifica el valor a Wikidata

Vida i obra modifica

Karin Boye nasqué a Göteborg el 1900, però des del 1909 la seva família va viure a Estocolm. A la Universitat d'Uppsala, Boye es va integrar en un grup socialista i antifeixista.

El 1931 Boye, junt amb Erik Mesterton i Josef Riwkin, fundà la revista de poesia Spektrum, amb la qual introduïren T. S. Eliot i els surrealistes a Suècia. Boye també traduí moltes obres d'Eliot al suec.

Malgrat que s'havia casat el 1929, el 1932 deixà el seu marit per mantenir una relació homosexual amb l'esposa del poeta Gunnar Ekelöf, tot i que de seguida la deixà, quan va conèixer una altra dona que consideraria la seva "esposa" durant la resta de la seva vida.[1]

Tot i que Boye és més recordada com a poetessa,[2] també va escriure diverses novel·les. La més coneguda fora del seu país és probablement Kallocain (1940). Inspirada per la seva visita a Alemanya, just en el moment de l'ascens del nazisme, aquesta novel·la és el retrat d'una societat distòpica en la línia de la precedent Un món feliç, d'Aldous Huxley (1932), i de la futura 1984, de George Orwell (1949). A la novel·la, un científic anomenat Leo Kall inventa la "kallocaïna", una mena de sèrum de la veritat que permet a qui en disposa tenir el control de la població.

Boye se suïcidà el 1941 i la seva parella la imità immediatament.[3] Al lloc on es va trobar el seu cos, ara hi ha un monument commemoratiu i, des del 2004, li està dedicada una secció de la biblioteca de la Universitat d'Uppsala, on havia estudiat.

Referències modifica