Viquipèdia

Karina Sainz Borgo

periodista i escriptora

Karina Sainz Borgo (Caracas, 10 de febrer de 1982) és una periodista i escriptora veneçolana residenciada a Espanya.

Infotaula de personaKarina Sainz Borgo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 febrer 1982 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Caracas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPeriodisme, literatura, literatura de no-ficció, activitat literària, revista literària, radiodifusió, revista en línia i emissió de ràdio Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, periodista, periodista cultural Modifica el valor a Wikidata
OcupadorVozpópuli
Onda Cero
ABC Modifica el valor a Wikidata
Premis
Goodreads author: 18566946

Els seus llibres han estat traduïts a més de trenta idiomes.[1][2] Forma part del que la crítica ha denominat la "literatura de la diàspora veneçolana".[3][4]

Biografia modifica

Karina Sainz Borgo va néixer a Caracas, el 1982. Des del 2006 és resident a Espanya, on va arribar amb vint-i-quatre anys.

Ha treballat per a mitjans de comunicació espanyols com Vozpópuli, Zenda o Onda Cero.[5] És periodista cultural i autora de llibres de periodisme com Caracas hip-hop y Tráfico y Guaire, el país y sus intelectuales.[6]Actualment treballa com a reportera i columnista al diari ABC.

Carrera literària modifica

El 2019 va publicar La hija de la española, la seva primera novel·la, va ser un èxit sense precedents a la literatura veneçolana i ha estat traduïda en més de vint idiomes.[7][8] La novel·la conta la història d'una jove, Adelaida Falcón, que, després de la mort de la seva mare, tracta de fugir d'un país que s'enfonsa.[9] La revista estatunidenca Time va incloure aquest títol entre els 100 llibres més importants de l'any 2019.[10] L'escriptor Fernando Aramburu ressalta l'"extraordinària qualitat de Sainz Borgo com a novel·lista".[11] Segons el New York Times, la novel·la té "ressons de Borges", en una Veneçuela que viu en un caos polític.[12] Thierry Clermont, en Le Figaro, considera que Sainz Borgo "publica una primera novel·la magistral, saturada de violència, d'esperança i de llum".[13] Mentre que Florence Noiville, en Le Monde considera La filla de l'espanyola com una bella i feroç primera novel·la.[14]

En el seu segon llibre, Crónicas barbitúricas, relata la seva vida a Madrid, ciutat on va arribar amb 23 anys i els esdeveniments més importants de la història espanyola contemporània com la crisi del 2008 o el 15-M.[15]


El 2021 torna al registre novel·lístic amb El Tercer País, on revisita el mite d'Antígona i el dret fonamental que tenen els éssers humans a enterrar els seus morts.[16][17] Com a La hija de la española,, Sainz Borgo torna a la "imatge de dones que generalment estan soles o acompanyades d'altres dones".[17]

Al costat d'autors com Keila Vall de la Ville, Rodrigo Blanco Calderón, Michelle Roche Rodríguez o Camilo Pino, forma part del que la crítica ha anomenat la "literatura de la diàspora veneçolana" o de l'"èxode".[3][4][18]

Obres modifica

Crònica modifica

  • Caracas hip-hop (Caracas, 2007)
  • Cuatro reportajes, dos décadas, una historia: Tráfico y Guaire, el país y sus intelectuales (Fundación para la Cultura Urbana, 2007)
  • Crónicas barbitúricas (Círculo de Tiza, 2019)

Novel·la modifica

Premis modifica

  • Grand prix de l'héroïne Madame Figaro du roman étranger (2020)[19]
  • Nominada al LiBeraturpreis (2020)[19]
  • Finalista del Kulturhuset Stadsteatern Stockholm (2021)[19]
  • Longlist del Europese Literatuurprijs (2021)[20]
  • Premi O. Henry (2021)

Referències modifica

  1. ↑ Pardo, Carlos «Maldito país, Venezuela» (en castellà). , 11-03-2019 [Consulta: 17 febrer 2022].
  2. ↑ «Scissors» (en anglès americà). Granta, 25-10-2019. [Consulta: 17 febrer 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Literatura de la diáspora venezolana» (en castellà). Coolt. [Consulta: 17 febrer 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 «El éxodo del talento literario» (en castellà). El Universal, 24-03-2019. [Consulta: 17 febrer 2022].
  5. ↑ Elvira Palomo. «Karina Sainz Borgo: “No conozco otra cosa que no sea la violencia”». El País, 10-10-2019.
  6. ↑ «Karina Sainz Borgo: «La Venezuela que yo echo de menos ya no existe»». El Cultural, 28-03-2019.
  7. ↑ «En espera de la tercera, por Daniel Fernández» (en castellà). La Vanguardia, 05-12-2021. [Consulta: 17 febrer 2022].
  8. ↑ Luis H. Goldáraz. «Karina Sainz Borgo: "No ha habido territorio más incomprendido que el del migrante"».
  9. ↑ Enric González. «Lecturas que habría lamentado perderme en 2019». Jot Down, diciembre 2019.
  10. ↑ «'Time' elige 'La hija de la española' de Karina Sainz entre los 100 mejores libros del año». Vozpopuli.es, 15-11-2019.
  11. ↑ «Una novela en la fosa séptica» (en castellà). ELMUNDO, 24-03-2019. [Consulta: 17 febrer 2022].
  12. ↑ «Echoes of Borges in a Novel of War-Torn Venezuela» (en anglès). , 18-10-2019 [Consulta: 17 febrer 2022].
  13. ↑ «La fille de l’Espagnole de Karina Sainz Borgo, ou les ombres folles de Caracas» (en francès). LEFIGARO, 22-01-2020. [Consulta: 17 febrer 2022].
  14. ↑ «Karina Sainz Borgo : « Je viens d’un pays, le Venezuela, qui n’existe pas »» (en francès). , 04-01-2020 [Consulta: 17 febrer 2022].
  15. ↑ Cadenas, Julia F. «“Madrid es la relación más larga que he tenido”» (en castellà). , 05-11-2019 [Consulta: 17 febrer 2022].
  16. ↑ Panamá, GESE-La Estrella de. «El tercer país» (en castellà). La Estrella de Panamá. [Consulta: 17 febrer 2022].
  17. ↑ 17,0 17,1 Maier, Anna Carolina. «'El tercer país', el Comala donde uno no quiere volver» (en espanyol de Mèxic). Letras Libres, 22-11-2021. [Consulta: 17 febrer 2022].
  18. ↑ «¿Existe una literatura de la diáspora venezolana?» (en castellà). La Gran Aldea, 21-03-2021. [Consulta: 17 febrer 2022].
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Cabrices, Rafael Osío. «Karina Sainz Borgo: “No creo en las literaturas nacionales”» (en castellà). [Consulta: 17 febrer 2022].
  20. ↑ «Europese Literatuurprijs - Longlist 2021». [Consulta: 17 febrer 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Karina_Sainz_Borgo&oldid=33110315»