Karl-Heinz Moehle

Karl-Heinz Moehle (Norden, Frísia Oriental, Baixa Saxònia, 31 de juliol del 1910 – Ahrensburg, Slesvig-Holstein, 17 de novembre del 1996) fou un comandant de submarins alemany durant la Segona Guerra Mundial.[1]

Infotaula de personaKarl-Heinz Moehle
Biografia
Naixement31 juliol 1910 Modifica el valor a Wikidata
Norden (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 1996 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Ahrensburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia Naval de Mürwik (1932–1933) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósoldat (1930–1945), tripulant de submarí, marineoffizier Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatRepública de Weimar i Tercer Reich Modifica el valor a Wikidata
Branca militarReichsmarine i Kriegsmarine Modifica el valor a Wikidata
Rang militaraspirant a oficial (1930–1930)
Seekadett (en) Tradueix (1930–1931)
Fähnrich zur See (en) Tradueix (1932–1934)
Oberfähnrich zur See (en) Tradueix (1934–1934)
Leutnant zur See (en) Tradueix (1934–1936)
tinent de navili (1936–1939)
Capità Tinent (1939–1943)
capità de corbeta (1943, 1943–) Modifica el valor a Wikidata
ComandamentGerman submarine U-20 (en) Tradueix, German submarine U-123 (en) Tradueix i 5th U-boat Flotilla Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Participà en
20 novembre 1945Judicis de Nuremberg Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat percrim de guerra (1946) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Des de l'inici de la guerra, el setembre del 1939, fins que es retirà del servei actiu al front, el juny del 1941, enfonsà 21 vaixells aliats amb un total de 93.197 tones d'arqueig. Aquestes accions li valgueren la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro, entre altres condecoracions. La resta de la guerra, Moehle serví com a cap de la 5a flotilla de submarins amb base a Kiel fins al final de la guerra.[1]

Moehle fou arrestat després de la derrota de l'Alemanya nazi, i jutjat a finals del 1946 per haver transmès als comandants que operaven a les seves ordres l'anomenada "Ordre Laconia". Fou condemnat a cinc anys de presó, però quedà en llibertat el novembre del 1949. No se'n sap gaire més fins a la seva mort als 86 anys.[1]

ReferènciesModifica