Karl Sundman

astrònom i matemàtic finès

Karl Sundman (Kaskinen, 28 d'octubre de 1873 Hèlsinki, 28 de setembre de 1949) va ser un astrònom i matemàtic finès.

Infotaula de personaKarl Frithiof Sundman
Karl Sundman.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 octubre 1873 Modifica el valor a Wikidata
Kaskinen (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 setembre 1949 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Hèlsinki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Hietaniemi (Helsinki), U 20-7-81 60° 10′ 10″ N, 24° 55′ 04″ E / 60.1694°N,24.9178°E / 60.1694; 24.9178 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Hèlsinki Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÜber die Störungen der kleinen Planeten, speciel derjenigen, deren mittlere Bewegung annähernd das Doppelte Jupiters beträgt  (1901 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiOskar Backlund i Anders Severin Donner Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat, astrònom, físic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorObservatori Universitari de Helsinki, director (1918–1941)
Universitat de Hèlsinki (1902–1941)
Observatori de Púlkovo (1897–1899) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralJaakko Tuominen Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesJohn Frithiof Sundman i Adolfina Frederika Rosenqvist

Find a Grave: 114441855 Modifica el valor a Wikidata

Vida i obraModifica

Sundman va néixer en una petita vila del golf de Bòtnia, fill d'un empleat de la duana. Va passar el batxillerat el 1893 iva estudiar a la universitat d'Helsinki (aleshores Helsingfors) en la qual es va graduar el 1897.[1] de 1897 fins a 1899 va reballar i estudiar al Observatori de Pulkovo (prop de Sant Petersburg) i el 1901 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre les pertorbacions dels planetes menors.[2]

A partir de 1902 i fins a la seva jubilació el 1941 va ser professor de la universitat d'Helsinki; primer com assistent (1902-1907), després com extraordinari (1907-1918) i, a partir de 1918, professor titular d'astronomia i director de l'observatori universitari d'Helsinki.[3] De 1903 a 1906, gràcies a una beca Rosenberg, va estar ampliant estudis a França i Alemanya.[4]

Sundman és recordat per haver donat una solució, publicada a Acta Mathematica el 1912, al problema dels tres cossos, problema del qual Henri Poincaré (qui havia estat professor seu a París) havia dit que no tenia solució.[5]La seva solució es basava en les tècniques estàndard de l'anàlisi complexa i els seus desenvolupaments en sèrie, si bé eren convergents, ho feien de forma tan feble que eren inútils pel càlcul numèric.[6] Els seus intents per estendre la seva solució a n-cossos ( ) van ser infructuosos. La solució per a n-cossos no es va trobar fins al 1991 per l'astrònom i matemàtic estatunidenc Qiudong Wang.[7]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl Sundman
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Karl Sundman» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Schalén, C. «Sundman, Karl Frithiof». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 1r octubre 2019]. (anglès)