Dame Kathleen Mary Kenyon, DBE (Londres, 5 de gener de 1906Wrexham, Gal·les, 24 d’agost de 1978) va ser una arqueòloga anglesa especialista en les cultures neolítiques del Creixent Fèrtil. Assolí fama mundial arran de les seves troballes a Jericó, reputada la ciutat més antiga del món.

Infotaula de personaKathleen Kenyon
WithKathleen Kenyon.jpg
modifica
Nom original(en) Kathleen Mary Kenyon modifica
Biografia
Naixement5 gener 1906 modifica
Londres modifica
Mort24 agost 1978 modifica (72 anys)
Wrexham (Gal·les) modifica
Dades personals
FormacióSomerville College (Oxford)
St Paul's Girls' School (oc) Tradueix modifica
Activitat
Camp de treballArqueologia modifica
OcupacióAntropòloga, historiadora de l'art, arqueòloga, prehistoriadora i fotògrafa modifica
OcupadorUniversitat de Londres
UCL Institute of Archaeology (en) Tradueix modifica
Interessada enJericó modifica
AlumnesCrystal Bennett modifica
Família
ParesFrederic George Kenyon modificaAmy Hunt (en) Tradueix modifica
Premis

Era la filla gran de Sir Edward Kenyon, màxima autoritat en les cultures de l'Antic Testament i que durant molts anys va ser director del British Museum. Es graduà al Somerville College de la Universitat d'Oxford.

Inicià l'activitat professional l'any 1929 com a tècnica fotògrafa en les excavacions de Gertrude Caton-Thompson a la desapareguda ciutat de Gran Zimbabwe. L'any següent s'integrà en l'equip de Sir Mortimer Wheeler que investigava les ruïnes de Verulamium (l'actual St Albans), i fins al 1935 fou directora de les campanyes estivals d'excavació de l'amfiteatre romà d’aquesta ciutat. Desenvolupà el "mètode Wheeler-Kenyon" d’arqueologia, avui dia universalment acceptat, que es basa en la divisió cartesiana de l'espai d'excavació per a la ubicació i catalogació de les troballes.

Entre 1931 i 1934 va treballar a Samària, a Palestina, on aconseguí establir la seqüència estratigràfica des de l'Edat del Ferro fins a l'època romana, resultats que van esdevenir cabdals per a tots els treballs posteriors a l'Orient Mitjà. De 1935 a 1939 va dirigir les excavacions de les termes romanes de la ciutat de Leicester.

Durant la Segona Guerra Mundial fou oficial de la Creu Roja i alhora secretària-directora de l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Londres. Acabat el conflicte, treballà en diversos llocs de la Gran Bretanya i de Líbia. L'any 1951 retornà a Palestina, on treballà fins al 1958 i hi aconseguí treure a la llum les ruïnes de Jericó, en la qual establí els set nivells successius d'ocupació. A continuació i fins al 1967 excavà a la ciutadella de David de la ciutat de Jerusalem.

Del 1956 fins a la seva jubilació el 1973 ocupà la càtedra d'arqueologia de la Universitat d'Oxford. Des del 1960 fins a la seva mort, fou president -la primera dona a ésser-ho- de la Reial Societat Arqueològica, també ubicada a Oxford.

L'any 2003 la British School of Archeology at Jerusalem, que havia absorbit el Council for British Research in the Levant, fou rebatejada Kenyon Institute en honor seu.