Katia Loritz

actriu espanyola

Margrith Anna Loritz, coneguda artísticament com a Katia Loritz (Arbon, 4 de novembre de 1932-Madrid, 16 d'agost de 2015) va ser una actriu suïssa-alemanya establerta a Espanya.

Infotaula de personaKatia Loritz
Biografia
Naixement4 novembre 1932 Modifica el valor a Wikidata
Arbon (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 agost 2015 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu, artista, vedet i actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1955 Modifica el valor a Wikidata –

Lloc webkatialoritz.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0521054 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Després de cursar estudis primaris a la seva ciutat natal, s'instal·la a Munic, on estudia idiomes i Art Dramàtic, i més tard a Roma, on va realitzar cursos de Belles Arts. En 1955 va debutar al cinema italià en la pel·lícula I bambini ci amano, del director Enzo Della Santa.[1]

Arriba a Espanya a mitjans dels anys cinquanta, on va participar en la coproducció hispano-italiana Manos sucias (1955), de José Antonio de la Loma.[2]

El seu següent film, Las chicas de la Cruz Roja (1958), de Rafael J. Salvia, va aconseguir un gran èxit de taquilla i Katia va guanyar una gran popularitat. A continuació va rodar, entre d'altres, El día de los enamorados (1959), de Fernando Palacios; El Litri y su sombra (1960), de Rafael Gil; Amor bajo cero (1960), de Ricard Blasco; Atraco a las tres (1962), de José María Forqué; o Tú y yo somos tres (1964), de Rafael Gil.

En 1965, després de rodar El rostro del asesino, de Pedro Lazaga, va decidir apartar-se de les càmeres i dedicar-se als espectacles i la revista musicals. Fins que en 1984 Pedro Almodóvar la va recuperar per interpretar un petit paper en ¿Qué he hecho yo para merecer esto?.[1][3]

Malgrat que la seva trajectòria cinematogràfica no va ser massa extensa, Katia va tenir una certa rellevància al cinema espanyol de finals dels 50 i principis dels 60. En part a causa del seu físic, però sobretot al fet que va saber alternar papers de dones fatals amb interpretacions desimboltes en algunes de les comèdies més taquilleres de l'època.[4]

Es va casar en 1966 amb l'industrial i empresari malagueny Jorge Pedro Pérez del Pulgar, amb qui va tenir una filla, Patricia.[1]

Els últims anys de la seva vida els va dedicar a la pintura abstracta. Va morir en Madrid, en 2015, víctima d'un càncer de pulmó.[5][6]

FilmografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Bonet Mojica, Lluís. «Katia Loritz (1932-2015): La chica de la Cruz Roja» (en castellà). La Vanguardia, 19-08-2015. [Consulta: 16 juny 2021].
  2. «Muere la actriz Katia Loritz, una de las 'Chicas de la Cruz Roja'» (en castellà). El Mundo, 17-08-2015. [Consulta: 16 juny 2021].
  3. Galán, Diego. «Katia Loritz, la actriz alemana que nos deslumbró» (en castellà). El País, 18-08-2015. [Consulta: 21 juny 2021].
  4. Aguilar, Carlos; Genover, Jaume. Las Estrellas de nuestro cine : 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza, 1996, p. 341. ISBN 8420694738. 
  5. EFE. «Mor Katia Loritz, una de les mítiques 'Noies de la Creu Roja'», 18-08-2015. [Consulta: 16 juny 2021].
  6. Press, Europa. «Fallece la actriz Katia Loritz, una de 'Las chicas de la Cruz Roja'», 17-08-2015. [Consulta: 16 juny 2021].

Enllaços externsModifica