Kaykhusraw I
Giyath-ad-Din Kaykhusraw I (àrab: غياث الدين كيخسرو بن قلج ارسلان, Ḡīyāṯ ad-Dīn Kayẖusraw ibn Qilij Arslān; persa: غياث الدين كيخسرو بن قلج ارسلان; turc: Gıyaseddin Keyhüsrev) fou sultà de Rum del 1192 al 1197 i del 1205 al 1211.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XII |
Mort | 1211 Antioquia del Meandre (Turquia) |
Causa de mort | mort en combat |
Sepultura | Alâeddin Mosque (en) |
Soldà de Rum | |
1205 – 1211 ← Kilidj Arslan III – Kaykaus I → | |
Soldà de Rum | |
1192 – 1196 ← Kilidj Arslan II – Suleiman II (en) → | |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Família | |
Família | Dinastia seljúcida |
Fills | Kaykaus I, Kaykubad I |
Pare | Kilidj Arslan II |
Era fill d'Izz al-Din Kilidj Arslan II i d'una dona romana d'Orient. Aquest el 1187 va decidir repartir el sultanat entre deu fills, un germà i un nebot i va concedir a Kaykhusraw I la comarca de Sozòpolis (turc Uluborlu). Un dels fills, Kutb al-Din Malik Shah II ibn Kilidj Arslan II, va enderrocar al seu pare i aquest va demanar ajut a Khaykhusraw que el va restablir al tron a Konya.
Mort Izz al-Din Kilidj Arslan II el 1192, Khaykhusraw no va poder fer reconèixer la seva supremacia als altres germans, i alguns van iniciar la guerra contra els veïns per eixamplar territoris. Kutb al-Din va morir el 1197 i el seu hereu Rukn al-Din Sulaymanshah I, hereu de Kutb al-Din, va ocupar Konya i va restaurar al seu profit la unitat del sultanat. Khaykhusraw es va replegar a territori romà d'Orient protegit pel senyor i cap militar Manuel Maurozomes (fill de Teodor Maurozomes i d'una filla il·legítima de l'emperador romà d'Orient Manuel I Comnè 1142-1180) que era el seu sogre (Khaykhusraw estava casat amb una filla de Manuel).
La política del nou sultà fou la de fer conquestes a l'est, el que no agradava als begs turcmans. Mort Rukn al-Din el 1204 només va deixar un fill menor d'edat, Kilidj Arslan III, i Khaykhusraw al cap de poc mesos es va apoderar del sultanat (1205). Maurozome va anar amb ell a Konya, ja que era enemic del nou emperador grec (ara a Nicea) Teodor I Làscaris (1204-1222) i Khaykhusraw va aconseguir que li foren cedides les viles de Khunas i Laodicea (Deñizli) que estaven en litigi entre romans d'Orient i seljúcides. Maurozome va tenir un paper destacat a la política romana d'Orient de Nicea durant 25 anys i segurament és el personatge que Ibn Bibi anomena l'emir Comnè. Breument grups turcmans van ocupar Amisos (Samsun) però el 1206 va passar a Trebisonda i uns dos anys després a Nicea. En canvi al sud va ocupar de manera permanent Antalya en 1207,[1] que fou la primera sortida del sultanat al mar.
El 1209 Aleix III Àngel es va voler fer reconèixer emperador a Nicea, però Teodor I Làscaris s'hi va oposar; Aleix va conspirar contra Teodor amb el suport de Kaikhusraw I, a la cort del qual va fugir el 1210. Teodor i Aleix, aquest amb suport de Rum, es van enfrontar en una batalla decisiva prop d'Antioquia del Meandre (Alaşehir) el 1211, en la qual Giyath al-Din Kaykhusraw I va morir i les seves forces i les de l'antic emperador Aleix van quedar derrotades (Aleix fou fet presoner per Teodor). Li va succeir el seu fill Izz al-Din Kaykaus I.
Referències
modifica- ↑ Cahen, Claude. The Formation of Turkey: The Seljukid Sultanate of Rum: Eleventh to Fourteenth Century (en anglès). Routledge, 2014, p. 48. ISBN 9781317876267.
Bibliografia
modifica- Claude Cahen, Pre-Ottoman Turkey: A general survey of the material and spiritual culture and history c. 1071-1330. Nova York, 1968, Taplinger. p. 120-121.