Antioquia del Meandre

Antioquia del Meandre (en llatí Antiocheia ad Maendrum, en grec antic (Ἀντιόχεια πρὸς Μαιάνδρω), era una petita ciutat a la vora del riu Meandre a Cària, prop de la frontera amb Frígia. En aquesta ciutat hi havia un pont de pedra que creuava el riu, i el territori dels dos costats era molt fèrtil, però patia alguns terratrèmols, segons diu Estrabó.[1] Hi va néixer el sofista Diotrefes, que va ser el mestre d'Hibrees de Milasa, el gran retòric.[2]

Infotaula de geografia físicaAntioquia del Meandre
TipusAssentament humà Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaProvíncia d'Aydın (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
 37° 52′ 24″ N, 28° 34′ 27″ E / 37.873435°N,28.574239°E / 37.873435; 28.574239Coord.: 37° 52′ 24″ N, 28° 34′ 27″ E / 37.873435°N,28.574239°E / 37.873435; 28.574239

Plini el Vell diu que la ciutat estava envoltada pel riu Orsinus o Mosinus que desaiguava al Meandre. També diu que la ciutat la va fundar Antíoc I Sòter, segurament a través d'un sinecisme, (una unió de poblacions existents), entre dues ciutats que anomena Seminethos i Cranaos.[3]

Esteve de Bizanci diu que el seu nom original era Pitòpolis (Pythopolis) i que el nom nou li va donar per Seleuc I Nicàtor en honor de la seva mare Antioquis. Segons Titus Livi, el cònsol Gneu Manli Vulsó hi va acampar l'any 189 aC quan anava contra els gàlates.[4][2]

ReferènciesModifica

  1. Estrabó. Geografia, XIII, 4,15
  2. 2,0 2,1 Smith, William (ed.). «5. Antiocheia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 22 març 2021].
  3. Plini el Vell. Naturalis Historia, V, 29
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXVIII, 13