Kenny Clarke

Kenny Clarke (Pittsburgh, 9 de gener de 1914 - París, 25 de gener de 1985)[1] va ser un bateria de jazz estatunidenc, inventor de la bateria moderna.

Infotaula de personaKenny Clarke
Finale Internationaal Jazz Festival Loosdrecht, drummer Kenny Clarke, Bestanddeelnr 924-7968.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 gener 1914 Modifica el valor a Wikidata
Pittsburgh (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 gener 1985 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Montreuil (França) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCrematori i Columbari del Père-Lachaise Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióBateria, líder de banda, director d'orquestra, músic de jazz i compositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1931 Modifica el valor a Wikidata –
GènereJazz i bebop Modifica el valor a Wikidata
InstrumentBateria Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficBlue Note Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
funeral Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0164858 Musicbrainz: 48eaf8a1-6e44-488c-a91a-736867f1ba50 Discogs: 228917 Allmusic: mn0000081796 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Fill de mare pianista i pare trombonista, fou educat musicalment des de molt petit, i de seguida elegí el món del jazz.

Kenny Clarke posteriorment participà en el Minton's Playhouse Monk i ha tocat amb els grans noms del jazz, Louis Armstrong, Ella Fitzgerald, Roy Eldridge, Sidney Bechet, Count Basie, Benny Carter, Coleman Hawkins, Dizzy Gillespie, Thelonious Monk, Charlie Christian, Ray Brown, Martial Solal, Bud Powell, Sonny Rollins.

El 1943 s'incorporà al servei militar i aprofità la seva estança a files per actuar de trombonista a París. Una vegada llicenciat el 1946, entrà a formar part de l'orquestra de Dizzy Gillespie, al que abandonà uns mesos més tard per incorporar-se a la de Tadd Cameron. Clarke va ser membre fundador del Modern Jazz Quartet amb John Lewis. Un any més tard fixà la seva residència a França i continuà tocant en conjunts propis. I després va tocar amb Bud Powell, Pierre Michelot, Francy Boland. Kenny Clarke va formar part del Quartet d'òrgans clarinetista Jean-Christian Michel per 10 anys.

Per últim, s'organitzarà un conservatori de jazz al suburbi de París on va ensenyar la bateria.

Enregistraments bàsicsModifica

  • París, Be-bop Sessions, (1948-50).
  • La Ronde, (1952).
  • Bohemia after Dark, (1955).
  • KC Plays André Hodeir, (1956).
  • Fellini 712, (1968).

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. «Kenny Clarke». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.