Pel que fa a uns esperits de la mitologia grega vegeu Keres (mitologia).

Keres és una família lingüística de les llengües ameríndies, molt relacionada amb els indis pueblo de Nou Mèxic (EUA). Cadascuna d'elles és intel·ligible per la resta del grup. Hi ha diferències significatives entre el grup occidental i l'oriental.

Infotaula de família lingüísticaKeres
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaOest dels Estats Units
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràfica
Distribució de les llengües keres
  • Extensió de les llengües de la familia.
  • Codis
    ISO 639-2kee
    Codi Glottologkere1287 Modifica el valor a Wikidata

    Divisió familiarModifica

    El nombre de parlants totals, segons el cens dels Estats Units de 2000, era de 13.172 parlants.[1]

    • Dialectes orientals: un total de 4.580 parlants (cens 1990)
    • Dialectes occidentals: total de 3.391 parlants (1990)
      • Acoma: 1.696 parlants (1980)
      • Laguna: 1.695 parlants (1990)

    Relacions GenètiquesModifica

    La classificació de les llengües keres no és concloent, alguns autors les consideren una petita família de llengües sense parentius clars amb altres famílies. D'altra banda un bon nombre d'autors ha apuntat a possibles parentius:

    Totes aquestes propostes van ser àmpliament rebutjades pels especialistes. Més recentment Irvine Davis (1979) va assenyalar una petita llista de possibles cognats entre el proto-keres (pK) i el keres de Santa Ana (KSA) d'un costat i el proto-utoasteca (pUA) de l'altra banda:

    (1) pUA *ko- 'comer' / PK *-gU 'mossegar'
    (2) pUA *muki 'morir' / PK *-mid yIza 'matar'
    (3) pUA *kusi 'madera' / PK *gutsI 'fusta'
    (4) pUA *ka 'oír' / PK *-ká 'escoltar'
    (5) pUA *kawa 'rata' / KSA sgâWašI 'rata'
    (6) pUA *ki 'casa' / KSA ʔačínI 'casa'
    (7) pUA *ʔaki 'río' / KSA činá 'riu'

    On a les formes (6) i (7) presentarien palatalització /k /> /č/ davant la vocal /i/.

    Descripció lingüísticaModifica

    FonologiaModifica

    L'inventari fonològic del proto-keres fou reconstruït per Miller & Davis (1963), a partir de dades de tres llengües keres (Acoma, Santa Ana i Santo Domingo):[3]

    Labial Dental Palatal Retroflexa Dento-
    Palatal
    Velar
    obstruent
    no-contínua
    simple *b *d *dʸ *ẓ *z *g
    aspirada *p *t *c̣ *c *k
    glotalizada *pʼ *tʼ *čʼ (*c̣ʼ) *cʼ *kʼ
    obstruent
    contínua
    simple *s *ṣ
    glotalitzada (*sʼ) *šʼ *ṣʼ
    Sonant simple *w *r *y
    glotalitzada *wʼ *rʼ *yʼ
    simple, nasal *m *n
    glotalitzada, nasal *mʼ *nʼ

    La consonant /*c̣ʼ/ només apareix com a al·lòfon de /*ẓ/ o de /*c̣/. Cal tenir en compte que en el quadre anterior s'han usat signes de l'alfabet fonètic americanista que en alguns casos difereix de l'alfabet fonètic internacional i les següents convencions:

    • La sèrie /*b, *d, *dʸ, *ẓ, *z, *g/ denota consonants no-aspirades (= AFI [p, t, c, ʈʂ, ts, ɡ])
    • La sèrie aquí escrita com p, t, č, c̣, c, k correspon a consonants aspirades (= AFI [pʰ, tʰ, tʃʰ, ʈʂʰ, tsʰ, kʰ])
    • La sèrie čʼ, c̣ʼ, cʼ usa l'alfabet americanista (= AFI [tʃʼ, ʈʂʼ, tsʼ])

    Entre els canvis morfofonèmics trobats en les llengües keres estan:

    Forma bàsica Aspirada Glotalitzada Palatalitzada
    d t
    t č
    čʼ
    g k z
    k c
    c̣ʼ d
    c̣ʼ č

    L'estructura sil·làbica vé donada per la fórmula:

    C(C)V

    ReferènciesModifica

    1. Cens dels EUA del 2000
    2. 2,0 2,1 Campbell, Lyle. American Indian Languages: The Historical Linguistics of Native America (en anglès). Oxford University Press, 2000, p.138. ISBN 0195349830. 
    3. W. R. Miller & I. Davis, 1963, p. 311

    BibliografiaModifica

    • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
    • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
    • Wick R. Miller and Irvine Davis (1963): "Proto-Keresan Phonology", International Journal of American Linguistics, Vol. 29, No. 4 (Oct., 1963), pp. 310-330.
    • Davis, Irvine. (1979). "The Kiowa-Tanoan, Keresan, and Zuni Languages" in The languages of Native North America, ed. M. Mithun, pp. 390-443, ISBN 0-292-74624-5.

    Enllaços externsModifica