Per a altres significats, vegeu «Kiowa (desambiguació)».

El kiowa és una llengua kiowa-tano parlada actualment pels kiowes d'Okhlahoma, originalment es va parlar principalment al comtat de Caddo, el comtat kiowa i el comtat de Comanche. El centre tribal kiowa està situat a Carnegie (Oklahoma). Com la major part de llengües indígenes dels Estats Units actualment és una llengua amenaçada amb l'extinció.

Infotaula de llenguaKiowa
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants953 (cens 2000)[1]
~100 (2013)[2]
Parlants nadius20 Modifica el valor a Wikidata (2007 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aKansas Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deOklahoma
EstatEstats Units Estats Units
Kiowa lang.png
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües kiowa-tanoanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3kio Modifica el valor a Wikidata
Glottologkiow1266 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekio Modifica el valor a Wikidata
UNESCO873 Modifica el valor a Wikidata
IETFkio Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages867 Modifica el valor a Wikidata

Aspectes històrics, socials i culturalsModifica

Ús i distribucióModifica

Laurel Watkins va assenyalar en 1984 que de les estimacions de Parker McKenzie només unes 400 persones (la major part d'ells amb més de 50 anys) podrien parlar kiowa i que rarament la llengua era parlada pels nens de la comunitat. Una xifra més recent de McKenzie és que uns 300 adults podrien parlar-lo amb "diferents graus de fluència", aquesta dada és recollida per Mithun (1999) dins d'un grup ètnic de 12.242 kiowes (Cens nord-americà de 2000).

La Intertribal Wordpath Society, una organització sense ànim de lucre dedica a preservar les llengües indígenes d'Oklahoma, va estimar que el nombre màxim de parlants fluents de kiowa en 2006 era de només 400.[3] Un article periodístic de 2013 estimà que només quedaven 100 parlants fluents.[2]

Esforços de revitalitzacióModifica

Les autoritats de la tribu kiowa ofereixen classes setmanals en la Jacobson House, un centre indígena sense ànim de lucre situat a Norman (Oklahoma). Dane Poolaw i Carol Williams segueixen ensenyant la llengua usant el mètode de Parker McKenzie.[4]

La Universitat de Tulsa, la Universitat d'Oklahoma a Norman i la Universitat de Ciència i Arts d'Oklahoma en Chickasha ofereixen classes de kiowa.

Alecia Gonzales (kiowa-apatxe, 1926–2011), que va ensenyar a USAO, va crear una gramàtica didàctica del kiowa anomenada Thaum khoiye tdoen gyah: beginning Kiowa language.[5][2]

Descripció lingüísticaModifica

FonologiaModifica

Article principal: Fonologia del kiowa

L'inventari consonàntic del kiowa està format per 23 unitats:

Bilabial Dental Alveolar Palatal Velar Glotal
no-continuant sonora b d ɡ
sorda p t ts k ʔ
aspirada
ejectiva tsʼ
Fricativa sorda s h
sonora z
Nasal m n
Aproximant (w) l j

A més el kiowa distingeix sis timbres vocàlics, amb tres nivells distintius obertura i un contrast entre vocals anteriors-posteriors. Totes aquestes vocals distingeixen fonològicament entre varietats llargues/breus, orals/nasals. Les 24 unitats fonològiques vocàliques són:

Monoftongs
  Anterior Posterior
breu llarga breu llarga
Tancada oral i u
nasal ĩ ĩː ũ ũː
Mitjana oral e o
nasal ẽː õ õː
Oberta oral a ɔ ɔː
nasal ã ãː ɔ̃ ɔ̃ː
Diftongs
   Anterior   Posterior 
 Tancada   uj
 Mitjana   oj
 Oberta aj ɔj

Tots els contrasts fonològics en les consonants del kiowa poden ser justificats mitjançant una abundant col·lecció parells mínims i gairebé-mínims. No existeix contrast entre la presència d'una oclusiva inicial glotalitzada o la seva absència.

AFI Exemple Glossa
/pʼ/ [pʼí] 'germana [de la dona]'
/pʰ/ [pʰí] 'foc; turó; pesat'
/p/ [pĩ] 'menjar'
/b/ [bĩ] 'nuvolós'
/tʼ/ [tʼáp] 'cérvol'
/tʰ/ [tʰáp] 'sec'
/t/ [tá] 'ull'

Les oclusives ejectives i aspirades s'articulen molt enèrgicament. Les oclusives no-aspirades són tenses, mentre que les sonores són laxes. La fricativa alveolar sorda /s/ s'assimila a [š] davant /y/.

Ortografia Pronunciació Glossa
sét [sét] 'os'
syân [šẽnˀ] '[ser] petit'
sân [sânˀ] 'nen'

ReferènciesModifica

  1. Cens dels EUA del 2000
  2. 2,0 2,1 2,2 Cruz, Hannah. Modina Waters using children's story book to keep Kiowa language alive.  Arxivat 2013-06-30 at Archive.is
  3. Anderton, Alice, Phd. "Status of Indian Languages in Oklahoma." Intertribal Wordpath Society. (retrieved 24 April 2011)
  4. "Kiowa Language Class." Arxivat 2011-11-14 a Wayback Machine. Kiowa Tribe. 16 May 2011 (retrieved 26 Aug 2011)
  5. «Kiowa language children's book published». Native American Times, Today's Independent Indian News [Norman, OK], 13-04-2013 [Consulta: 13 abril 2013].

BibliografiaModifica

  • Adger, David and Daniel Harbour. (2005). The syntax and syncretisms of the person-case constraint. In K. Hiraiwa & J. Sabbagh (Eds.), MIT working papers in linguistics (No. 50).
  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Crowell, Edith «A preliminary report on Kiowa structure». International Journal of American Linguistics, 15, 3, 1949, pàg. 163–167. DOI: 10.1086/464040.
  • Gonzales, Alecia Keahbone. (2001). Thaum khoiye tdoen gyah: Beginning Kiowa language. Chickasha, OK: University of Science and Arts of Oklahoma Foundation. ISBN 0-9713894-0-3.
  • Hale, Kenneth «Jemez and Kiowa correspondences in reference to Kiowa–Tanoan». International Journal of American Linguistics, 28, 1962, pàg. 1–5. DOI: 10.1086/464664.
  • Harbour, Daniel. (2003). The Kiowa case for feature insertion.
  • Harrington, John P. (1928). Vocabulary of the Kiowa language. Bureau of American Ethnology bulletin (No. 84). Washington, D.C.: U.S. Govt. Print. Off.
  • Harrington, John P. «Three Kiowa texts». International Journal of American Linguistics, 12, 4, 1947, pàg. 237–242. DOI: 10.1086/463919.
  • Hickerson, Nancy P. «Some Kiowa terms for currency and financial transactions». International Journal of American Linguistics, 51, 4, 1985, pàg. 446–449. DOI: 10.1086/465926.
  • McKenzie, Andrew. (2012). The role of contextual restriction in reference-tracking. Ph.D. thesis, University of Massachusetts Amherst. http://scholarworks.umass.edu/dissertations/AAI3518260.
  • McKenzie, Parker; & Harrington, John P. (1948). Popular account of the Kiowa Indian language. Santa Fe: University of New Mexico Press.
  • Meadows, William C.; McKenzie, Parker P. «The Parker P. McKenzie Kiowa orthography: How written Kiowa came into being». Plains Anthropologist, 46, 176, 2001, pàg. 233–248. Arxivat 2012-11-05 a Wayback Machine.
  • Merrill, William; Hansson, Marian; Greene, Candace; & Reuss, Frederick. (1997). A guide to the Kiowa collections at the Smithsonian Institution. Smithsonian Contributions to Anthropology 40.
  • Merrifield, William R. «The Kiowa verb prefix». International Journal of American Linguistics, 25, 3, 1959, pàg. 168–176. DOI: 10.1086/464523.
  • Merrifield, William R. «Classification of Kiowa nouns». International Journal of American Linguistics, 25, 4, 1959, pàg. 269–271. DOI: 10.1086/464544.
  • Miller, Wick R. «A note on Kiowa linguistic affiliations». American Anthropologist, 61, 1959, pàg. 102–105. DOI: 10.1525/aa.1959.61.1.02a00130.
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Palmer, Jr., Gus (Pánthâidè). (2004). Telling stories the Kiowa way.
  • Sivertsen, Eva «Pitch problems in Kiowa». International Journal of American Linguistics, 22, 2, 1956, pàg. 117–30. DOI: 10.1086/464356.
  • Takahashi, Junichi. (1984). Case marking in Kiowa. CUNY. (Doctoral dissertation).
  • Trager, George L.; Trager, Edith «Kiowa and Tanoan». American Anthropologist, 61, 6, 1959, pàg. 1078–1083. DOI: 10.1525/aa.1959.61.6.02a00140.
  • Trager, Edith C. (1960). The Kiowa language: A grammatical study. University of Pennsylvania. (Doctoral dissertation, University of Pennsylvania).
  • Trager-Johnson, Edith C. (1972). Kiowa and English pronouns: Contrastive morphosemantics. In L. M. Davis (Ed.), Studies in linguistics, in honor of Raven I. McDavid. University of Alabama Press.
  • Watkins, Laurel J. (1976). Position in grammar: Sit, stand, and lie. In Kansas working papers in linguistics (Vol. 1). Lawrence.
  • Watkins, Laurel J. «Noun phrase versus zero in Kiowa discourse». International Journal of American Linguistics, 56, 3, 1990, pàg. 410–426. DOI: 10.1086/466165.
  • Watkins, Laurel J. «The discourse functions of Kiowa switch-reference». International Journal of American Linguistics, 59, 2, 1993, pàg. 137–164. DOI: 10.1086/466193.
  • Watkins, Laurel J.; & McKenzie, Parker. (1984). A grammar of Kiowa. Studies in the anthropology of North American Indians. Lincoln: University of Nebraska Press. ISBN 0-8032-4727-3.
  • Wonderly, William; Gibson, Lornia; Kirk, Paul «Number in Kiowa: Nouns, demonstratives, and adjectives». International Journal of American Linguistics, 20, 1954, pàg. 1–7. DOI: 10.1086/464244.

Enllaços externsModifica

Prova Wikipedia en kiowa a Wikimedia Incubator.